Òbviament a l’actualitat els dorsals més èpics corren de la mà dels McDavid, MacKinnon, Matthews, Crosby etc. Però hi ha dorsals que sempre han estat vinculats a grandíssims jugadors, fins i tot en el seu moment van ser representatius de jugadors generacionals.
Aquest últim és el cas del dorsal d’avui. El número 9.
Quan l’NHL va aterrar per quedar-se en el món de l’hoquei gel el 1917, en formar-se després de la suspensió de la National Hockey Association, hi va haver les primeres estrelles de la lliga: Jack Adams, Cecil Dye, Howie Morentz, Frank Boucher i un sense fí d’estrelles…
Històricament i com si de futbol es tractés, el dorsal número 9 estava associat al màxim anotador de l’equip. Si hi ha algú al qual destacar amb aquest dorsal no és altre que Mr. Hockey: Gordie Howe.
El canadenc, natural de Floral, va ser una de les figures més llegendàries de la història de l’NHL. Més enllà dels èxits recollits al llarg de la seva dilatada carrera, va ser la quantitat de temporades jugades el que va marcar també el seu llegat. Cinc dècades van veure els aficionats a Mr. Hockey, ¡cinc!
Va aixecar el trofeu de l’Stanley Cup sis vegades amb els Detroit Red Wings i va guanyar altres tantes vegades el trofeu Hart (MVP). Un autèntic talent generacional de l’època. Quart en la classificació històrica de puntuació de l’NHL amb 1850 punts (801 gols) en 1767 partits, només superat en aquesta última dada per Patrick Marleau que va jugar 12 partits més.
Va debutar el 1946 i es va retirar el 1980, un veritable tità de la competició
Curiosament cal destacar que no va debutar amb el 9, si no que ho va fer amb el 17. No va ser fins a la seva tercera temporada, quan Konacher va ser traspassat a Chicago, que es va enfonsar el dorsal màgic.
Si Howe s’hagués quedat amb el 17, segurament seria Maurice «Rocket» Richard l’estendard històric del 9. Vuit Stanley Cups amb els Canadiens (on va militar en les seves 18 temporades a l’NHL). Guanyador del Hart el 1947 i el primer jugador en la història d’assolir els 50 gols en una mateixa temporada.
The «Rocket» Richard va anotar 544 gols per a un total de 1,287 punts en 978 partits, xifres que l’han portat a la 33a posició històrica d’anotadors.
A la dècada dels 90 l’arribada dels Mighty Ducks d’Anaheim va portar un dels jugadors més elegants de l’època enfundat amb el 9 i que va compartir focus amb Lindross i Bure en l’inici de les seves carreres. No parlem d’un altre que el gran estadista de la lliga, Paul Kariya. Se li va resistir aixecar la Stanley (no s’oblida aquesta sèrie contra els NJ Devils a 7 partits el 2003).
Va guanyar el trofeu Hobey Baker (millor jugador NCAA) sent el primer alumne de primer any a aconseguir-ho. Macklin Celebrini ha estat l’últim a aconseguir-ho (4t en la història). Kariya va rubricar 100 punts en 39 partits, aquestes van ser les seves credencials amb Maine per fer-se amb ell. Les lesions i sobretot les commocions cerebrals van truncar una carrera que podria haver estat estel·lar. Recomanable article dedicat a l’astre canadenc.
Una altra menció notable amb el dorsal #9 és Mike Modano, natural de Michigan, va ser -i continua sent- considerat per molts com el millor estatunidenc de l’NHL.
Dels jugadors més complets que hi ha hagut. Inolvidable esforç el que va realitzar per alçar la copa als Playoffs de 1999.
Una llegenda que va obrir camí als jugadors actuals nascuts als Estats Units d’Amèrica
Es va trencar el canell en el segon partit de la final davant dels Buffalo Sabres, lluny d’operar-se, va demanar als metges que li venguessin de tal manera que pogués jugar. I vaja si ho va fer, es va calçar els patins els següents quatre partits anotant i assistint en tots els gols de Dallas (inclòs el gol en la tercera pròrroga de Hull per finiquitar el títol).
Actualment Jack Eichel i Filip Forsberg són els dignes successors d’aquestes llegendes. Tots dos amb una aura especial, recordem que Eichel ja sap el que és guanyar la Stanley Cup amb Vegas Golden Knights el 2023, i trobant-se tots dos en un estat de forma sublim.
Forsberg està entre els millors jugadors suecs de la història, que no són pocs. Liderats òbviament per Mats Sundin, Daniel Alfredsson, Nicklas Lidström, els germans Sedin, Henrik Zetterberg o Peter Forsberg.
Eichel té una història peculiar que explicar amb la gestió que es va fer a Buffalo amb la seva lesió cervical i la negativa a operar-li que va suposar el detonador per a la seva sortida cap a Nevada on aconseguiria l’èxit i el reconeixement (sent Vegas una franquícia que no es casa amb ningú, té molt mèrit).
Hi ha molta màgia darrere del número que representa la culminació i plenitud, així com continua havent-hi molta màgia en els patins dels qui el llueixen a la seva esquena.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
