Fa anys el concepte Big Four, en referència a les quatre grans lligues (NHL, NBA, NFL i MLB) americanes, no semblava tan clar com ara i així ho donaven a entendre certes persones interessades a crear competicions en clara competència a aquestes, com per exemple la WHA a l’hoquei gel i l’ABA al bàsquet. Aquí ens centrarem en la World Hockey Association (WHA) i la seva curta però intensa història.
L’any 1971, els promotors nord-americans Dennis Murphy i Gary Davidson (co-fundador i primer president de l’ABA respectivament) van fundar la WHA; tots dos es van associar amb el canadenc Bill Hunter, president de la lliga juvenil West Canada Hockey League. Junts van anar a la recerca dels futurs propietaris per a les hipotètiques franquícies que s’ubicarien als EUA i Canadà, finalment, al 1972 van anunciar “l’alineació” final, la lliga començaria amb 12 equips (alguns no van arribar a debutar) i cadascun dels propietaris pagaria $25.000. La idea de la WHA era clara, apostar per ciutats on no hi havia conjunts NHL i d’altres entrar directament al xoc amb elles, la sort va ser molt dispar.
Les franquícies estaven valorades en $25.000 dòlars
Sí l’NHL tenia com a premi l’Stanley Cup, la WHA va crear el seu propi trofeu i l’anomenaria AVCO World Trophy (AVCO era el patrocinador), el primer campió van ser els Whalers de Nova Anglaterra, encara que en no disposar de l’AVCO World Trophy (no estava acabat) van haver de celebrar el títol amb el trofeu de divisió. Els Houston Aeros el van guanyar en dues edicions, els Quebec Nordiques en una i finalment els Winnipeg Jets se la van adjudicar en tres ocasions, inclosa la darrera.
Totes les finals disputades
| Temporada | Guanyador | Finalista | Partits |
| 1973 | New England Whalers | Winnipeg Jets | 4-1 |
| 1974 | Houston Aeros | Chicago Cougars | 4-0 |
| 1975 | Houston Aeros | Quebec Nordiques | 4-0 |
| 1976 | Winnipeg Jets | Houston Aeros | 4-0 |
| 1977 | Quebec Nordiques | Winnipeg Jets | 4-3 |
| 1978 | Winnipeg Jets | New England Whalers | 4-0 |
| 1979 | Winnipeg Jets | Edmonton Oilers | 4-2 |
Obrint nous mercats
La WHA va ser pionera a portar l’hoquei gel professional a zones que eren totalment estranyes per a aquest esport, atès que l’NHL l’any 1972 només tenia ubicades dues franquícies (LA i Oakland) a l’oest de St. Louis i cap als estats anomenats del sud. . Així doncs, la WHA al llarg de la seva història (1972-1979) introduiria franquícies a Miami, Phoenix, San Diego, Birmingham, Indianapolis, Houston, San Francisco; ajudant en la difusió de l’hoquei gel en regions on aquells anys semblava més una raresa que una altra cosa, de pas sembraria les llavors de futures franquícies que actualment juguen allà, com seria el cas dels San Jose Sharks, Florida Panthers, Phoenix Coyotes entre d’altres . Al Canadà també va apostar per ciutats on l’NHL no tenia equip, com ara Edmonton, Calgary, Quebec City, Ottawa, Winnipeg, moltes de les quals ara compten amb franquícies NHL.
La lliga mai no va poder comptar amb una bona estabilitat econòmica i així ho reflectien les seves franquícies, moltes de les quals no podien ni tan sols debutar, fos per problemes de pavelló o diferents assumptes financers. Any rere any hi havia equips que es traslladaven de ciutat, amb tots els problemes de logística i màrqueting que comporta, unit a la desaparició d’altres. Fruit d’això, aniria baixant el nombre de franquícies que iniciaven la temporada, passant de 12 al primer any fins a les 6 de l’últim; aquesta manca dequilibri no va ajudar a la consolidació de la lliga.
Durant els seus set anys d’existència, la WHA va tenir franquícies per 26 ciutats diferents, la majoria amb pèssima sort. El 1979, la WHA anunciaria la seva desaparició, passant els Edmonton Oilers, New England Whalers, Quebec Nordiques i Winnipeg Jets a formar part de la NHL dins de l’acord que havien acordat totes dues lligues.
Totes les franquícies de la WHA
- Alberta/Edmonton Oilers
- Baltimore Blades
- Birmingham Bulls
- Calgary Cowboys
- Chicago Cougars
- Cincinnati Stingers
- Los Angeles Sharks
- Michigan Stacks
- Minnesota Fighting Saints
- Cleveland Crusaders
- Denver Spurs
- Houston Aeros
- Indianápolis Racers
- New England Whalers
- New Jersey Knights
- New York Golden Blades
- New York Raiders
- Ottawa Nationals
- Philadelphia Blazers
- Phoenix Roadrunners
- Quebec Nordiques
- San Diego Mariners
- Toronto Toros
- Vancouver Blazers
- Winnipeg Jets
Seduint estrelles de la NHL
Els propietaris de la WHA tenien molt clar el camí a seguir per convertir-se en una de les grans lligues, invertir molts diners per atraure els grans jugadors de la lliga rival. Només en el primer any van ser 67 els jugadors de l’NHL que sentint els cants de sirena vinguts de la WHA fitxarien per les seves franquícies. D’entre tots ells destacaria el de Bobby Hull (pare de Brett Hull), que signaria amb els Jets per 10 anys a canvi de $2,75 milions, tot un rècord en aquells temps. El fitxatge de Hull es convertiria en tota una sorpresa atès que era una de les estrelles dels Blackhawks, a més, donaria una credibilitat important a la lliga; després el seguirien altres grans noms com ara Bernie Parent, Gerry Cheveers, Derek Sanderson o el gran Gordie Howe, entre d’altres.
Deixant de banda tots aquests casos, la dura realitat era que la majoria de plantilles estaven compostes per jugadors de lligues menors donant com a resultat un nivell inferior al de la competència. De totes maneres, la WHA s’alçaria vencedora en els seus duels amistosos contra franquícies NHL, cosa habitual durant els anys que van viure les dues lligues conjuntament.
La World Hockey Association també va destacar aportant innovacions al joc, algunes de les noves regles que va implantar encara perduren actualment. En aquells dies l’NHL consentia els empats però la WHA va disposar d’una nova modalitat per decidir el guanyador, la mort sobtada, bàsicament era la pròrroga d’avui dia però es diferenciava per la seva durada (10 minuts en comptes de 5), si ningú aconseguia marcar es declarava empat. Un altre dels aspectes més destacats va ser quan la WHA va començar a fixar-se en les estrelles del vell continent, una cosa molt estranya en aquells anys i normal en l’actualitat, els jugadors estatunidencs també començarien a agafar el seu espai en un “món” dominat pels veïns canadencs.
El gran Gretzky va fer el seu debut professional a la WHA amb els Racers
Un altre aspecte a destacar va ser el debut del mític Wayne Gretzky, començant el seu camí professional als Racers d’Indianapolis abans de passar a formar part de la plantilla dels Edmonton Oilers i convertir-se en el millor jugador d’hoquei gel de la història.
¿Una nova WHA?
Al 2003 s’anunciaria la creació d’una nova WHA, Bobby Hull seria nomenat comissionat de la lliga, realitzant-se un draft en al qual Sidney Crosby va ser triat en primera posició, encara que rebutjaria el contracte ofert per la WHA de $7,5 milions per 3 anys . Teòricament, la nova lliga es creava per fer la competència a l’NHL però a l’hora de la veritat ni tan sols començaria el campionat, s’havien produït molts contactes amb persones interessades a posseir una franquícia d’hoquei gel per emplenar el buit deixat per la NHL, la qual es trobava de lockout, però la idea no quallaria.
Crear una lliga “rebel” encara podria resultar atractiu però atès el monopoli del què disposen actualment les quatre grans lligues difícilment cap projecte nou arribi a bon port.
Et pot interessar…
Cargando ...
