Nascut a Prada de Conflent, localitat de la Catalunya nord (França), ara fa 26 anys, Julian Junca ha estat un exemple de treball i sacrifici després de començar de ben petit a jugar a l’hoquei gel al Club Gel Puigcerdà; després avançaria en la seva etapa formativa cap a diferents clubs de França fins a jugar la Ligue Magnus (màxima divisió de l’hoquei gel francès).
Al acabar la campanya 2022/23, va ser guardonat amb el premi al millor porter de la lliga francesa, això li va obrir les portes de Nord-Amèrica on va recalar als Tulsa Oilers de l’ECHL, filial del Anaheim Ducks de l’NHL, el mateix any també va disputar dos enfrontaments defensant la camiseta dels Chicago Wolves de l’AHL, competició que es podria catalogar com la segona divisió després de la famosa NHL; aquesta situació el fa el jugador català que més a prop ha estat mai de jugar a la millor lliga del món d’hoquei gel.
El porter català es internacional absolut amb la selecció francesa, destacant també a nivell de clubs on ha arribat a jugar a l’AHL i ECHL, lligues just per darrera de l’NHL
Actualment ha tornat a Europa per disputar la lliga Eslovaca. Es internacional absolut amb la selecció francesa, combinat amb el qual ha disputat un bon grapat de partits en diferentes competicions davant seleccions de molt bon nivell.
Pregunta: Tot el Pirineu es zona de fred, neu i gel, cosa que conecta molt bé amb l’hoquei gel, què va ser el què et va portar a practicar aquest meravellós esport?
Resposta: Vivint a Puigcerdà estàs molt a prop del gel, la neu, coses que connecten molt bé entre elles. Vaig arribar a una edat on volia començar ha jugar algun esport i tenia l’hoquei gel al costat de casa, així que m’hi vaig posar i ràpidament me’n vaig enamorar.
P: El teu primer equip va ser el CG Puigcerdà, explica’ns una mica la teva experiència al club de la Cerdanya?
R: El CG Puigcerdà va ser el meu primer club, on vaig aprendre a patinar i on vaig descobrir aquest esport tan fantàstic. Tots els anys al club van ser genials, eren els anys on hi havia molt bon equip de senior i era fàcil aficionar-se, anava als partits cada dissabte per veure els grans i es on acabes també fent amics. Una època molt espacial per mi.
P: Es difícil escollir practicar l’hoquei gel davant l’omnipresent futbol?
R: Per mi no, el futbol era l’esport que jugàvem amb els amics a l’escola i a fora al carrer però l’hoquei gel era diferent, una forma de buscar alguna cosa més fora del comú i canviar el futbol, un esport que està molt mediatitzat aquí a Catalunya i també a la resta de l’estat. Vaja, no em va costar gaire triar l’hoquei gel per sobre del futbol.
P: La teva marxa cap a Briançon, França, va suposar un gran canvi en la teva relació amb l’hoquei gel?
R: Va ser un canvi molt gros per mi, a partir d’aquí encara amb vaig involucrar més a l’hoquei gel. Els meus pares m’hi van deixar anar, tenia 13 anys i era sortir completament de la zona de confort lluny dels amics i de les comoditat de casa, una manera de comprovar si podia fer alguna cosa en el món de l’hoquei.
«No em va costar gaire triar l’hoquei gel per sobre del futbol»
P: Amb Briançon vas aconseguir jugar a la Ligue Magnus, primera divisió francesa, què va significar per tú està entre professionals?
R: Va ser un somni, era la meva primera experiència professional. Em va costar perquè un any després vaig tornar a junior amb el Grenoble, però amb va servir per veure com funcionava tot el tema professional i l’exigència que et demanava aquest esport a un nivell alt.
P: Dins la Ligue Magnus vas passar per diferents equips, Grenoble, Bordeus i Gap, què pots explicar de la teva etapa en aquests tres clubs?
R: A Grenoble vaig jugar sobretot de junior on teníem un molt bon equip i ens vam endur el títol, allà vaig fer molts bons amics i relacions que encara perduren, després cap a Bordeus on ocupava la posició de porter reserva i finalment a Gap, aquí es realment on vaig fer-me professional del tot sentint les responsabilitats que porta ser el porter titular; una molt bona experiència gràcies a la confiança que em van donar.
P: L’últim any amb Gap vas ser guardonat com el millor porter de la lliga, què va significar per tú?
R: Va ser una recompensa molt gran per tots els sacrificis que havia fet durant tots aquest anys entrenant, tot i així vam perdre la final de copa dos anys consecutius i realment m’hagués fet més gràcia guanyar algún d’aquest títols col·lectius. Però si, individualment amb va aportar molt aquest reconeixement.
P: Aquest reconeixement va ser el què et va convèncer de intentar l’aventura americana?
R: Aquest reconeixement em va acabar de convèncer de intentar l’aventura americana, era una cosa que tenia dins el cap des de feia temps i quan vaig rebre la trucada vaig decidir intentar-ho. Volia veure com es jugava als Estats Units i en altres lligues fora de la francesa.
P: Els Tulsa Oilers de l’ECHL van ser el teu primer destí a Nord-Amèrica, l’ambient de la lliga i de l’equip era molt diferent al viscut a la Ligue Magnus?
R: La ECHL seria l’equivalent a una tercera divisió i els Oilers van ser el meu primer destí a Estats Units. Vaig tindre d’adaptar-me a una cultura molt diferent, les pistes son més estretes, hi ha moltíssims moviments de jugadors, molts més partits…tot un repte.
P: A mitja temporada et va arribar la gran oportunitat de jugar amb els Chicago Wolves de l’AHL, com vas viure tota la situació i què va significar per tú?
R: A mitja temporada vaig rebre una trucada que em volien, era un somni fet realitat perquè una vegada estàs a l’ECHL esperes poder jugar alguna vegada a l’AHL i quan em van avisar els Wolves vaig anar-hi sense pensar-ho. Vaig disputar dos partits amb Chicago, el primer va sortir força bé pero al cap de tres o quatre setmanes vaig disputar el segon i encara va anar millor, tenia après ja com funcionava tot.
Junca amb els Wolves
P: Després d’aquella experiència a l’AHL vas veure possible una trucada de alguna franquícia de l’NHL?
R: Una vegada complert l’objectiu de jugar a l’AHL em vaig donar compte de tota la política que hi ha darrera dels jugadors que han passat pel draft, els quals tenen prioritat front gent com jo que venim de fora sense haver estat seleccionats en al draft. El meu contracte només era d’ECHL i m’era molt més difícil que alguna franquicia NHL en truqués per pujar comparat amb altres jugadors que si tenien ja contractes ‘two way‘. Els jugadors que han passat pel draft tenen contractes que els protegeixen millor del què jo tenia en aquell moment.
P: Al cap d’un any a Nord-Amèrica vas tornar cap Europa, més concretament a Eslovàquia, perquè vas pendre aquesta decisió?
R: Després d’un any als Estats Units em vaig donar compte de tot el negoci que hi ha darrera dels jugadors triats al draft i la dificultat de gent com jo que teníem contractes ‘diferents’. Vaig rebre varies ofertes d’Europa i finalment el camí eslovac es el que més em va convèncer per seguir la meva progressió en el món de l’hoquei gel professional. Al principi buscava un contracte AHL em possibilitats de pujar a l’NHL però només me’n sortien d’AHL amb possibilitat de baixar de nou a l’ECHL, així que vaig plantar-me vist que de moment no sortia res que m’assegurés estar sempre a l’AHL com a mínim.
P: Tot i així, segueixes tenint la porta oberta de tornar a EE.UU. o Canadà o pel contrari ja ho consideres un capítol passat i ara prefereixes seguir pel vell continent?
R: Mai tancaré la vía nord-americana però ara necessitava minuts per continuar progressant i el vell continent això m’ho pot donar. També ja sé de l’exigència que demanen allà, així que si mai es dona i tornaré.
«És molt diferent la vida a les lligues menors havent passat pel draft, tens més privilegis davant dels que no (com jo) han estat draftejats«
P: Amb la selecció francesa estàs jugant regularment, creus que el vostre combinat nacional pot aspirar a pujar alguna divisió més dins l’escala de la IHHF?
R: Amb França ja estem jugant contra rivals molt durs, creiem que podem posar una marxa més i intentar jugar alguns playoffs per ascendir de divisió.
P: Veus possible amb França la classificació per uns JJ.OO. i enfrontar-te a les estrelles de l’NHL?
R: Vam quedar eliminats per aquest propers JJOO però encara tenim alguna possibilitat esperant la resolució que decidirà si els atletes rusos podran competir o no, en cas negatiu potser tindríem opcions. Tot i així, en els Mundials anuals de la IIHF ja venen algunes estrelles de l’NHL que no s’han classificat pels playoffs amb els seus equips.
P: Sense deixar el tema de l’NHL, tens algun equip i jugador/porter preferit?
R: Doncs anys enrere m’agradava molt Cristobal Huet, porter francès que jugava als Chicago Blackhawks i amb els quals va guanyar l’Stanley Cup. Actualment no tinc cap equip preferit i tampoc un porter en concret que m’hi fixi més, intento seguir-ne tants com puc per veure el seu estil de joc.
P: De l’actualitat i salvant les diferències, amb quin porter de l’NHL comparteixes més similituds a l’hora de jugar?
R: Es una pregunta complicada, últimament estic atent a Jonathan Swayman de Boston i alguns dels rusos, com serien Shesterkin, Sorokin, Bobrovski i Vasilevskiy, sobretot pel seu atletisme al gel.
«Cristobal Huet va ser el meu ídol durant la meva etapa de creixement»
P: Sense cap dubte ets el jugador català que més lluny ha arribat a l’hoquei gel, et sents una mica com un pioner?
R: Com a pioner no, però si puc animar als joves a jugar a l’hoquei gel i que aconsegueixin el seu somni doncs ho faré.
P: Què els hi diries a tots els nens i nenes que estan ara mateix al CG Puigcerdà i que veuen fins on has arribat?
R: Que no deixin de creure mai en els seus somnis, que s’esforcin i sacrifiquin pel seus objectius, que res és imposible si realment ho volen.
P: Per acabar, es possible un retorn al Club Gel Puigcerdà en un futur?
R: No saps mai que et depararà la vida, tan potser que si com que no, el futur no està escrit així que ja veurem.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
