Durant l’offseason passada, molts van ser els titulars que van omplir les arribades de Hamilton i Graves. I res més lluny de la realitat, a dia d’avui podem assegurar que ambdós han estat un -si no més- esgraons per sota del nivell esperat.
Hamilton venia de ser el productor número ú al Power Play de Carolina. Graves formava part d’una temible defensa ofensiva a Colorado on el seu rol era clau pel funcionament de la màquina percutora de Denver.
Després d’haver-se disputat gairebé tota la temporada, tenim a Graves i a Hamilton com el 10è i 11è anotadors del conjunt Devil
Hamilton s’ha perdut partits per lesió, però sense ser una excusa vàlida, es pot otorgar marge de dubte sempre i quan es vegin millores a la seva producció. En 51 partits jugats, ha aportat 9 gols i 19 assistències. Lluny de la productivitat que mostrava a Carolina i que el va portar a firmar un contracte amb NJ per més de 8 milions l’any.
Graves, per la seva banda, en 66 partits ha anotat només 6 gols i ha repartit 22 assistències. Però més enllà dels números, dada freda que s’ha d’interpretar sempre sota el context i els intangibles dels partits, cert és que s’esperava que la seva presència en defensa fos molt més eficient. Encaixen 3,72 gols per partit.
A més, aquí podem veure com es veuen les costures de Hamilton en defensa. Permitint al costat dret (el seu juntament amb Subban), la major part dels tirs en contra:
La nova dupla de New Jersey
Un dels moments més bonics d’aquest esport, però, és l’alegria que desperta en l’afició qualsevol explosió dels joves talents de la plantilla. I en aquest punt, és on trobem a la nova dupla de New Jersey. La J&J. Jesper Bratt i Jack Hughes. El número ú i dos respectivament a la taula d’anotadors de l’equip. El suec ha anotat 22 gols i ha regalat 43 assistències. Per la seva banda, el mitjà dels Hughes porta 26 gols i 30 apples. Amb 65 i 56 punts s’han erigit com a màxims anotadors de la taula devil. Fet que els fa molt importants per vàries raons. La joventut, l’acceptació de rol, el nivell i un fet que ajuda molt en aquestes situacions: el recolzament de l’afició.
Ho aconsegueixen des del protagonisme en primera línia (junt amb Yegor Sharangovich al LW) i amb temps al gel en els moments importants. Cal destacar que Bratt, de 23 anys aquest any porta sis gols guanyadors, aprop dels 10 de Draisaitl i Kreider, líders de la lliga.
Jesper Bratt arribava a la lliga draftejat pels mateixos Devils al 2016. Natural d’Estocolm, va jugar en les categories inferiors i al primer equip del AIK de Suècia. Aquesta és la seva cinquena temporada completa a la lliga, i la que ha servit per fer aquest pas al davant que no tot jugador draftejat en sisena ronda és capaç de fer.
Al seu primer any, va jugar 74 partits (sense baixar a l’AHL, molt mèrit) amb un registre de 13-22-35. La seva segona temporada pateix una lesió i només disputa 51 partits anotant 8 gols, 25 assistències per 33 punts. La temporada de la pandèmia, 2019/20, registra 16-16-32 en 60 partits. I és a la temporada passada on comença a augmentar el seu rendiment per partit, amb 7 gols, 23 assistències per 30 punts en 46 partits.
Aquesta temporada porta una mitjana de punt per partit, jugant un hoquei vistós, resolutiu però alegre, sent molt eficient
Entre ell i Hughes han desplaçat a segona línia a Hischier, cosa que semblava impredictible dos anys enrere. I és que després d’un inici dur a l’NHL com el que va tenir Jack Hughes, pocs apostaven a que seguiria tenint el cartell de jugador franquicia que segueix apareixent darrera el seu nom. No hi ha res com aixecar-se després de caure i això, Hughes, ho ha fet ràpid i de forma contundent aquesta temporada després de dues temporades discretes a la lliga.
El mitjà dels Hughes, que es perdrà el que queda de temporada regular per lesió, ha renascut de les seves pròpies cendres, després de ser cremat per la premsa els últims anys. L’afició l’ha esperat i ara sembla que ell arriba per donar alegries.
A l’estiu ja s’esperava un ressorgiment d’aquest estil i des d’NHLmania així ho vam escriure.
Jesper Bratt amb 16 anys a Suècia:
Aquí us deixo el gol nº 20 de Bratt en breakaway:
Un altre detall de com defineix en l’1×1 el bo de’n Bratt:
Aquí el documental curt sobre Hughes: