Tècnicament, Plante no va ser el primer porter a fer servir una protecció facial durant un partit d’hoquei sobre gel. Abans del Canadenc hi va haver alguns intents com el porter Japonès Teji Honma que als Jocs Olímpics d’hivern de 1936 va fer servir una màscara semblant a la del catcher que es fa servir al beisbol.
Uns anys abans, el 1927, Elizabeth Graham portera de l’equip femení d’hoquei a la Queen’s University Golden Gaels, va fer servir una màscara d’esgrima a petició del seu pare per protegir-se i a l’NHL el “pioner” a protegir-se la cara, encara que només fos per un partit va ser Clint Benedict dels Montreal Maroons, quan el 20 de Febrer de 1930, saltava al Madison Square Garden amb un protector facial de cuir per protegir-se d’un pòmul trencat. Però va ser Jacques qui va introduir la màscara de ple al món de l’hoquei sobre gel i que portaria un dels grans avenços en tema de protecció per als porters.
Encara que en aquells anys la tècnica, la força, la velocitat del joc i altres no són les d’avui dia, el disc de cautxú més conegut com Puck ja podia assolir més de 120km/h i un impacte al cos en aquella època a la que l’hoquei brillava per l’absència de proteccions, tenia conseqüències greus pels porters. Es podria dir que la majoria dels porters en aquells anys acabaven els partits amb talls, fractures a la cara i altres.
El jugador Canadenc va revolucionar el món de l’hoquei sobre gel quan l’u de novembre del 1959, en un partit davant els New York Rangers al Madison Square Garden, va haver de retirar-se al vestidor amb el nas trencat i un tall a la cara que va necessitar set punts de sutura a causa d’una acció d’Andy Bathgate. Les ferides havien de ser curades a l’instant ja que en aquell moment no existien els porters suplents, però curiosament sí que hi havia “porters d’emergència” els quals els equips locals havien de tenir-ne un a cada partit pel que pogués passar. Aquesta norma continua vigent avui dia.
Plante portava temps usant una protecció en els entrenaments, un primer intent de màscara creada per ell mateix i que després va ser perfeccionada per Bill Burchmore, gerent de vendes i promocions de Fibreglas Canada Ltd que un any abans i després de veure com el canadenc havia de retirar-se per més de 45 minuts en un partit a Playoffs per una lesió després d’un impacte del disc a la cara. Arran d’aquest partit, Burchmore va decidir posar-se a treballar en una protecció per a Plante i que passaria a la història per ser la primera màscara per a un porter a l’NHL.
Un impacte al cos en aquella època en què l’hoquei brillava per l’absència de proteccions, tenia conseqüències greus pels porters
Després de curar les ferides, el porter Canadenc va decidir que faria servir la màscara per a la resta del partit, cosa que el seu entrenador Toe Blake no li agradava, però el porter dels Canadiens es va negar a jugar si no sortia amb la cara arrecerada, acosa a la que Toe va haver de cedir. Els Canadiens acabarien guanyant 3-1 aquella nit. La repercussió d’aquell dia no es va fer esperar. Van acusar Plante de covard per jugar amb protecció, que això minvaria la seva qualitat de joc i que no rendiria igual. Fins i tot el seu propi entrenador després d’unes declaracions que van aparèixer al Globe and Mail a finals del 1959, posava en dubte la màscara: “Em pregunto si la necessita ara. Si la màscara està afectant el seu joc, potser hauria d’intentar prescindir-ne”. Plante acabaria guanyant tres anys (d’un total de set) el Vezina Trophy després d’usar la màscara per primera vegada.
Et pot interessar…
Cargando ...
