Nascut a Puerto de Acapulco, a l’Estat de Guerrero, Mèxic, és conegut per ser un dels més fervents seguidors i ‘colorits’ fans dels Nashville Predators. El seu nom real és Iván Santamaría, però tothom el coneix com Predxican (@Predxican98 a X/Twitter) i sempre porta la seva passió pels Preds allà on vagi, el qual mai passa desapercebut per la resta d’aficionats de Nashville.
Pregunta: Si ens remuntem al passat, a la teva infància i joventut a Mèxic, què et va impulsar a anar-te’n als Estats Units i més concretament a Nashville?
Resposta: Més que res va ser el meu pare que em va impulsar a sortir del Barri. Teníem família (una germana del meu pare) a l’estat de Tennessee, així que amb la seva ajuda em vaig venir a estudiar i treballar. Després d’un temps em van agradar els Estats Units i em vaig incorporar a la seva cultura sense perdre les meves arrels mexicanes.
P: Venint d’un país amb molt poca tradició a l’hoquei gel, com vas descobrir l’hoquei?
R: Quan estava cursant a l’escola una companya de classe (vivia amb mi a Memphis) em va convidar a veure els Memphis River Kings el 1993 o per aquí, eren de la Central Hockey League i em vaig enamorar de l’hoquei gel. Tanta va ser la meva passió pels River Kings que en una de les seves temporades van passar a les finals, crec que el 1997, contra els Fort Worth Fire de Texas. Així que anava conduint de Memphis a Fort Worth durant tota la sèrie de partits.
«Una companya de classe em va convidar a veure els Memphis River Kings (CHL) el 1993 i allà em vaig enamorar de l’hoquei gel»
P: Quan vas arribar a Nashville encara no existien els Preds, com era aleshores la situació de l’hoquei gel a la ciutat i la resta de Tennessee?
R: Jo vaig viure a Memphis, Tennessee, durant molts anys (1987 a 2008), la meva primera experiència a l’NHL va ser quan vaig anar a veure els St. Louis Blues contra els Coyotes de Phoenix i em va obrir els ulls a una altra dimensió de l’hoquei gel. La velocitat del joc i el talent dels jugadors va ser el que em va impressionar més. Els Preds es van establir el 1998 i jo estava vivint en una ciutat veïna encara que n’estava al corrent. Passat el temps vaig conèixer la que ara és la meva dona, ella també era a Memphis (on ens vam conèixer) durant un parell d’anys però és nascuda a Nashville. I la veritat és que mai no vam parlar d’hoquei, però ella és tan apassionada a l’hoquei gel com jo, (va estar present al joc d’inauguració dels Preds) i també tenia butlletes de temporada. Un dia em va invitar a veure’ls i el 2003 vaig comprar les meves primeres entrades de temporada i conduïa de Memphis Nashville a veure els jocs durant alguns anys.
P: A mitjans/finals dels noranta es va fer oficial l’expansió de l’NHL a Nashville com vas viure l’anunci i posterior creació dels Predators?
R: Veure resposta anterior.
P: El sobrenom de ‘Predators’ es va escollir mitjançant una votació popular, era el teu nom preferit per a la franquícia?
R: La veritat vaig saber del concurs, les convocatòries de com es va donar el nom i per què es va escollir el sobrenom, el que més em va agradar va ser el Logotip, tot molt emmotllat al nom.
P: Després dels primers anys i després de decaure l’efervescència inicial els Predators van entrar en una situació complicada fora del gel la qual va desembocar en una possible reubicació de la franquícia a mans de Jim Balsillie, com es va viure la situació a la ciutat i també tu personalment?
R: Va ser una etapa molt devastadora (si, va haver-hi llàgrimes) i difícil d’entendre per a la meva dona i per mi i també per altres fanàtics de la nostra mateixa secció de l’estadi. Hi va haver una mica de ressentiment i sentiments trobats (en l’aspecte personal) pel que fa a Craig Leopold. Ens va portar l’alegria de l’NHL i ara la volia arrabassar intentant vendre el nostre equip. Cal tenir en compte que als seus inicis hi havia molts propietaris de abonaments de temporada individuals (comptes personals) que coneixien la perfectament la història de l’esport de l’hoquei a Nashville.
«La meva dona i jo vam decidir que si els Preds sortien de Nashville també nosaltres ens mouríem a una altra ciutat on estigués un equip de l’NHL ja establert»
La meva dona i jo vam decidir que si els Preds sortien de Nashville també nosaltres ens mouríem a una altra ciutat on estigués un equip de l’NHL ja establert. El millor va ser que els líders de la ciutat i els líders de la comunitat van decidir lluitar per mantenir l’equip aquí. Així que és a Nashville on seguim residint i som orgullosament ciutadans de SMASHVILLE. jajaja
P: Realment va haver-hi la sensació d’una possible marxa de l’equip?
R: Si, si va existir, com a repeteixo hi havia molta passió per l’equip entre els fanàtics d’aquella època que vam conèixer l’esport de l’hoquei gel per altres equips de lligues menors que van existir a Tennessee i estats veïns, així com residents locals nascuts a altres estats com per exemple Michigan. On eren fanàtics dels Red Wings (convertint-se en fans dels Preds) també coneguts com a “Predwigs“ van decidir moure’s a Nashville per raons de treball ja que diverses plantes automotrius se situen prop de l’àrea metropolitana de la ciutat.
P: Amb tot solucionat i naixent una nova química entre fans i l’equip, els partits dels Preds com a locals s’han convertit en una autèntica olla a pressió amb una afició molt compromesa amb el seu equip, realment la gent que acudeix al pavelló ho viu així intensament?
R: Sí, la veritat sí. Els partits són comparats amb una atmosfera col·legial on es fa molt soroll, hi ha coses úniques nostres com quan s’anota un gol, després de celebrar i després de passar alguns segons cridem el nom del porter visitant tres vegades i li diem que no és bo en res i que tot va ser per culpa seva. També quan falta un minut abans d’acabar els períodes l’anunciador diu “Només falta un minut per acabar el període” i tots responem «Gràcies Paul» (el nom de l’anunciador) i hi ha diverses tradicions úniques més. T’invito quan vulguis a experimentar Smashville!
P: Parlant de passió, és comú veure a les teves xarxes socials fotos i vídeos amb moltíssims altres fans dels Preds els quals et busquen per posar amb tu, t’agrada que la gent et reconegui?
R: Sí, m’agrada ser amable amb els fanàtics locals i parlo dels Preds també amb fanàtics de l’equip contrari, vull que s’emportin una bona impressió de nosaltres i de la nostra ciutat (The Southern Hospitality). Ho veig així, sense equips contrari no hi ha jocs. I perquè m’han tocat passar molt bones i també molt males experiències en altres ciutats com a fan de l’equip visitant.
P: Va ser idea teva la combinació d’elements mexicans amb altres dels Preds per acudir als partits?
R: Doncs sí. Resulta que la idea va sortir un dia que els Preds estaven a la segona ronda de semifinals dels Playoffs, va ser el Cinc de Maig de 2011, vaig adoptar-ho i ho vaig anar modificant i evolucionat al que ara és ‘The Predxican ‘.
P: Fins avui, la fita esportiva més important de Nashville ha estat classificar-se per a la final de l’Stanley Cup, com vas viure aquests grans playoffs i la posterior derrota davant els potents Pittsburgh Penguins?
R: Uff, Grrrrr, La pregunta em remunta al passat i em porta molts sentiments trobats i tornar a començar a preguntar-me una altra vegada amb el “Què hagués passat si…? Joe (Ryan Johansen) no s’hagués lesionat, si no s’hagués pitat el fora de joc de P.K. Subban que va resultar en gol anul·lat,… etc. D’altra banda, l’atmosfera a tota la ciutat era electrificant i plena de festejos durant totes les eliminatòries. Al meu entendre aquest moment va marcar la història dels Preds i va solidificar el compromís que l’equip íntegrament té amb els fanàtics lleials i la resta de comunitat. Estan prenent els passos necessaris per a algun dia arribar a conquerir aquesta copa tan eludible i molt difícil d’obtenir.
P: Després de presenciar una innombrable quantitat d’enfrontaments dels Predators, quins han estat, o són, els teus jugadors preferits de la franquícia?
R: Tinc emigrar el meu favoritisme a porters ja que per mi són l’última línia de defensa i que de vegades alguns partits són guanyats gràcies a les seves proeses i la seva habilitat de parar un gol imparable. Tinc un tatuatge a la cama dreta que és un cuc de tequila vestit amb les seves màscares, guants i l’estic de porter d’hoquei gel. Amb el temps em vaig assegurar els autògrafs de Thomas Vokoun, Chris Mason, Pekka Rinne i Jusse Saros (fins ara), em falta la de Mike Durham (primer porter a la història dels Preds) i Dan Ellis, tots dos han estat els meus preferits .
P: Comencen a sortir veus sobre la necessitat que Nashville presenti uns nous uniformes després d’anys utilitzant els mateixos o molt semblants, t’agradaria un canvi radical en aquest sentit?
R: Sóc una persona tradicional en el tema personal i si funciona perquè reinventar… cal evolucionar això si segons les necessitats, però crec que un canvi radical no és necessari ja que es podria perdre l’essència de qui som. A més, crec que ja vam passar per una temporada on hi va haver molts canvis (tinc tots els suèters) de colors i emblemes, crec que el groc (daurat) es distingeix bé dels altres equips.
P: Cada cop més hi ha llatins seguint l’hoquei, és només una percepció o realment la comunitat llatina s’ha començat a interessar a l’hoquei gel?
R: L’organització dels Preds, des de la meva perspectiva, crec que han estat fent una bona feina intentant incloure la comunitat llatina de Nashville. Des de ja fa quatre anys s’estan transmetent jocs per ràdio en castellà i crec que això ha tingut un impacte positiu a la comunitat llatina i als fanàtics. També estan donant enfocament al dia de l’Herència llatina, així com involucrar-se en festivitats com el dia del nen. També jo personalment he tingut l’oportunitat de veure algunes trobades recents amb més gent llatina que em saluda i em demanen fotos.
«Des de ja fa quatre anys s’estan transmetent jocs per ràdio en castellà i crec que això ha tingut un impacte positiu a la comunitat llatina»
P: Tornant al gel, com veus la temporada actual?
R: Puc passar aquesta pregunta?… la veritat ens veiem molt bé en “teoria”, però els resultats no han estat els esperats i francament per mi és una mica sorprenent. Basat en la qualitat dels jugadors que es van annexar a l’equip durant l’estiu, aquest conjunt hauria d’estar entre els millors, però no ho és. És un enigma. La identitat de ser un equip tradicionalment defensiu i difícil de jugar s’ha diluït una mica, però crec que la combinació entre joves jugadors amb ganes de guanyar i l’experiència dels jugadors veterans es donarà, però porta temps i cal mantenir la fe en la plantilla, és part de l’experiència gaudir de les emocions bones i dolentes.
P: Per acabar, Nashville campió de l’Stanley Cup en un futur proper?
R: !És clar que si! Dic que d’aquí a cinc anys ho serem.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
