Al seu dia ja us varem explicar la història d’una de les parts més importants del món de l’hoquei sobre gel; el Puck o disc. Encara que en el cas del que escriu segueix sense creure’s que els primers discos d’hoquei fossin fems de vaca congelat però els rumors hi són. Ara us portem la història d’un altre element imperant, l’Stick. Aquest “pal” amb el que els jugadors llisquen el disc per tot el gel i que durant una temporada un sol jugador pot tenir a la seva disposició dos o tres per partit. Hi ha una dada sobre Wayne Gretzky que diu que durant els 80, el jugador Canadenc, va arribar a fer servir gairebé 700 “pals” per temporada.
Com tot element al món de l’hoquei, té un principi i en el cas de l’Stick es remunta a principis del segle XIX entre els anys 1800 i 1830, on una tribu de nadius que vivia al Canadà anomenats Mi’kmaq, jugaven a un esport semblant a l’hoquei i feien servir uns pals de fusta d’arbres de Bedoll i Carp, els quals eren d’una sola peça i altament resistents. Se’l coneixia amb el nom de Mic-Mac i eren fornejats a temperatures extremes fins aconseguir una resistència forta. La base principal de l’Stick d’hoquei gel era que es tractava d’una sola peça i la fulla era plana no amb la curvatura en què avui dia tots coneixem. No va ser fins al 1920 quan l’empresa Canadenca d’Sticks d’hoquei, Hespeler, va introduir dues parts en un mateix pal. Van patentar la idea de tenir per una banda la fulla del pal i de l’altra el pal en si unit amb un eix.
L’arribada de la fibra de vidre, on entre els anys 1960 i 1980 s’introdueix la fulla del pal en fibra de vidre per aconseguir més duresa i efectivitat
L’evolució d’aquest element important al món de l’hoquei ha anat canviant amb el pas dels anys des del segle XIX. Després d’arribar l’estic de dues parts. El següent avenç va ser l’arribada de la fibra de vidre, on entre els anys 1960 i 1980 s’introdueix l’embolicar a la fulla del pal en fibra de vidre per aconseguir més duresa i efectivitat. Fins i tot alguns fabricants s’atreveixen a fer servir la fibra de vidre per embolicar els eixos dels pals i fer-los més lleugers i barats.
Un altre avenç important és l’arribada de la corba a la fulla i es produeix a principis de 1960. Fins aleshores sempre havia estat plana i no es pot assegurar al 100% si va ser Bobby Hull dels Chicago Blackhawks o el seu propi company Stan Mikita el que van utilitzar per primera vegada un stick corbat. Fins i tot es parla de Cyril Joseph Denneny, jugador dels Ottawa Senators i Boston Bruins. El cas és que aquest avenç va suposar un gran salt a l’hora de llançar el puck a porta i així mateix l’NHL va començar a regular la curvatura de les fulles als pals.
Els darrers grans canvis els podem localitzar en tres dates aproximades. A primers de 1990 els jugadors es queixaven de les manca de sensació a l’hora de manejar els pals i les empreses de l’època es van posar mans a l’obra i van començar a fusionar eixos d’alumini i inserir fulles de fusta. Wayne Gretzky va ser l’encarregat de donar publicitat a aquest tipus d’sticks. Però com que mai plou a gust de tothom, molts jugadors no van aconseguir adaptar-se i van alçar les veu perquè se sentissin les seves queixes. Aleshores va arribar la segona data clau; 1995 i l’arribada del pal amb la primera fulla composta. En aquest cas va ser Paul Kariya l’encarregat de portar aquest tipus d’stick al llarg de l’NHL amb els Mighty Ducks.
Abans de l’arribada de l’any 2000 hi havia una gran varietat de pals; des de pals d’una sola peça de fusta, eix i fulla, amb fulla corbada o eixos d’alumini. Però va ser el 2001 quan l’arribada de l’stick d’una sola peça per part de la companyia Easton Hockey, revolucionava el món de l’NHL i aconseguia que una gran majoria de jugadors poguessin sentir aquesta sensació de control que els faltava a l’hora de manejar els pals dels components antics.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
