A dia d’avui l’NHL sembla encaminada a una nova expansió, almenys així ho indiquen les diferents informacions, amb l’arribada de Vegas i Seattle el nombre de franquícies es va incrementar fins a les 32, 25 a terres de l’Oncle Sam i 7 a les de la fulla d’auró. La lliga no deixa de ser un negoci i sempre hi ha continus rumors sobre ciutats que estarien encantades de comptar amb un equip d’hoquei a l’NHL o algunes ja existents amb aspecte de traslladar-se a altres zones amb millors condicions que les actuals.
Tot i així, no totes les possibles candidates tenen tot el necessari per aspirar a posseir una franquícia de la millor lliga d’hoquei gel del món. Entre moltíssims requisits el més important i indispensable és el pavelló, en cas de no disposar-ne d’un acord amb els estendards de la lliga, més val retirar l’oferta, però en cas de posseir-lo o estar a prop de construir-lo, l’assumpte canvia i la ciutat en qüestió passa a possible candidata.
Sense una arena moderna o garanties de la construcció d’una de nova, millor no intentar ser candidata
Aquesta situació es donava a Hamilton, urbe a mig camí entre Buffalo i Toronto, la qual comptava amb una pista multiusos antiga inaugurada el 1985 sota el nom de Copps Coliseum, podent albergar fins a 17,383 espectadors. Però la cosa canviarà ben aviat, el consistori de la ciutat va autoritzar un grup privat d’inversors a remodelar completament aquesta arena, aportant de les seves pròpies arques uns 500 milions de dòlars per donar-li una necessària “posada a punt” adequant-la al segle XXI.
Un futur pavelló a l’alçada de l’NHL
A baix es pot veure l’actual aspecte del FirstOntario Centre juntament amb la maqueta virtual de com hauria de quedar aquesta arena una vegada finalitzades les obres de remodelació les quals han desplaçat fora de la ciutat temporalment (no en tots els casos) als equips esportius que jugaven allà, serien els exemples dels Hamilton Bulldogs (OHL) i Toronto Rock (NLL).
:format(webp)/cloudfront-us-east-1.images.arcpublishing.com/tgam/R47K5DC64VEZXNXP3RP4CJR7YA.jpg)
Cal destacar que amb aquesta remodelació no s’eliminaran seients, l’aforament seguirà superant la xifra dels 17.000 espectadors per als partits d’hoquei gel, però s’hi afegiran restaurants, llotges de luxe a més d’altres botigues i espais relacionats amb l’oci. La façana de l’edifici serà una de les parts que més canviarà, deixant enrere l’aspecte característic dels anys 80 per passar a un acord amb els temps actuals. També l’entorn viurà una gran transformació, eliminant moltes barreres arquitectòniques guanyant així una millor interacció amb la ciutat.
L’NHL a Hamilton
La relació de la ciutat d’Ontario amb l’NHL ve de lluny, fa poc més d’una dècada el multimilionari Jim Balsillie va intentar portar “per la força” una franquícia NHL a Hamilton, però ni les formes d’aquest ni els desitjos de la pròpia lliga van congeniar en absolut.
Aquesta relació es remunta més de 100 anys enrere, molt abans dels deliris de Balsillie, el 1920 uns empresaris de l’urbe canadenca es farien amb els Quebec Bulldogs, franquícia històrica que feia uns anys que competia a la NHA/NHL, així naixerien els Hamilton Tigers.
Des del 1920 fins al 1925, els Tigers formarien part de l’NHL, durant els primers quatre cursos passarien sense pena ni glòria pel gel però a la campanya de 1924/25 tot canviaria, per bé i per mal. Hamilton venia de completar una excel·lent temporada regular però després de finalitzar la campanya els jugadors van demanar un extra de $200 dòlars pels partits disputats de més (la lliga va passar de 24 a 30 xocs però aquests van percebre la mateixa quantitat de diners) o no jugarien els playoffs, aquesta amenaça va ser resposta per Frank Calder, president de la lliga, avisant-los que en cas de no cedir en les seves pretensions la seva plaça passaria a mans d’una altra franquícia.
Una disputa contractual va privar els Tigers de lluitar per l’Stanley Cup
Finalment no s’arribaria a bon port i l’NHL declararia als Montreal Canadiens campions (després d’unes rondes eliminatòries sense els Tigers) de la lliga, aquests s’enfrontarien als Victoria Cougars per decidir qui sortia campió de l’Stanley Cup, cosa que aconseguirien els de la costa oest, sent l’última franquícia fora de l’NHL a emportar-se la copa Stanley.
Estadístiques dels Tigers
Després d’acabar amb balanç negatiu durant els quatre primers anys, l’última temporada seria l’única amb un registre positiu per part de Hamilton.
| Temporada | PJ | V | D | E | Pts | Posició | Playoffs |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1920/21 | 24 | 6 | 18 | 0 | 12 | 4rts | No classificats |
| 1921/22 | 24 | 7 | 17 | 0 | 14 | 4rts | No classificats |
| 1922/23 | 24 | 6 | 18 | 0 | 12 | 4rts | No classificats |
| 1923/24 | 24 | 9 | 15 | 0 | 18 | 4rts | No classificats |
| 1924/25 | 30 | 19 | 10 | 1 | 39 | 1ers | Sancionats |
Els Tigers originals vestien de negre i groc amb les mànigues a ratlles, simulant els colors d’un tigre, al cap de les dècades, l’actual franquícia dels Hamilton Bulldogs (OHL) presentava uns dissenys inspirats clarament en els Tigers però amb algun lleuger retoc .
No hi ha dubte que Hamilton tindria la capacitat per mantenir una franquícia de l’NHL, la seva població (570.000 habitants) juntament amb la seva àrea metropolitana (785.000) a més de la passió necessària per l’hoquei gel comú a tot el Canadà, és similar als números de Winnipeg, però aquesta darrera té un avantatge sobre la ciutat d’Ontario: no té altres mercats NHL a prop.
En el cas de Hamilton, amb els Maple Leafs i Sabres atents a no perdre terreny pel que fa a negoci hockystic sembla difícil tornar a la grans lligues d’hoquei, però amb un pavelló a l’alçada de les necessitats de l’NHL mai no es pot descartar, millor estar preparat per a una eventual i hipotètica tornada dels Tigers, si no, només cal mirar l’exemple de Winnipeg amb els Jets.
Et pot interessar…
Cargando ...
