Darrera dels resultats dels equips hi ha un recolzament constant de la seva afició. En algunes ocasions és més fidel i en altres menys entregada. Però a l’NHL hi ha una alta afluència als pabellons. Als USA les quatre grans lligues han viscut diferents èpoques on l’assistència s’ha pogut veure alterada, però si una cosa ha demostrat l’hoquei és que normalment omple estadis.
Hi ha franquícies històriques que compten amb un pabelló aforat al 100% temporada rera temporada -abans de la pandèmia-. Com els Montreal Canadiens (fet de molt mèrit donats els èxits esportius dels últims vint anys), els Toronto Maple Leafs (similar als Habs però amb la seva relació tòxica amb la primera ronda de playoff) o equips com els Philadelphia Flyers i els Detroit Red Wings.
A l’era de principis dels 2000, els quatre equips nombrats lideraven el taulell tant en assistents (per capacitat) com per % d’aforament. Tots al 100% o inclús més, auests punts per sobre del total venen donats pels seients VIP o per la part d’aficionats de peu etc. A aquests equips podríem sumar-hi Flames, Stars i Senators.
Iginla, Modano i Spezza van ajudar a que els seus equips tinguessin un aforament després d’una època dominada pels ja esmentats
En altres esports, és complicat pensar en omplir fins a la bandera partit rera partit com a local. A l’NHL, en particular en certs equips, és un hàbit i en alguns casos, preocupant si no s’aconsegueix.
Si no ens movem fins a meitat de la dècada següent no veiem canvis significatius. Si alguna cosa ens ensenya aquest esport és que està fet de tradicions i rutines. Compromís i entrega per part de l’aficionat no en faltarà, ja sigui en temporades guanyadores o altres no tant victorioses.
Des del 2009, Chicago Blackhawks és l’equip amb més assistència a la lliga, fins l’any 2019 que sorgeis el Sars-Cov2.
Aquesta temporada, i entenent la situació de la pandèmia, podem veure diferents canvis en les posicions. Lluny queden aquells anys on es repetien els mateixos noms a la part alta de la taula. La cantarella de Montreal, Toronto, Philadelphia, Detroit, Minnesota… ja queda lluny.
Fa mal veure l’assistència a Buffalo tant per sota de la resta. No arriba al 50% d’aforament. El malestar i la desconexió del públic és notori. Cert és que la sensació als Senators no deu ser massa millor vist els resultats. Fins la temporada del lock-out del 2012 estaven a les primeres posicions. Una vegada passada la temporada curta, i l’última gran caiguda als playof, s’han anat veient relegats any rera any al taulell.
Sense treure conclusions més enllà del que un mateix pot veure a l’estadística, Arizona té un problema d’arrelament a la comunitat. Als últims 20 anys no ha pujat de la 24ª posició en assistència.
D’igual forma que veure el Madison Square Garden amb un aforament tant “limitat” en comparació amb altres arenas de l’NHL frustra perquè si tinguéssin més capacitat d’aforament, l’omplirien i es posarien en primeres posicions. A més, la visita al MSG per tot turista que visita NY és un clàssic, i tot i ser one time visitors serien assistents que sumarien i disfrutarien d’una experiència única.
El que sí que ens genera alegria és veure el ple dia rera dia al T-Mobile Arena dels Vegas Golden Knights, es compartia en xarxes aquests últims dies la següent gràfica on ordena l’assistència d’aquesta temporada però per % d’aforament:
La manera com ha marcat territori Vegas des de la seva arribada al 2017 serà digne d’un llargmetratge d’aquí pocs anys si el grup de jugadors actual és capaç d’aixecar l’Stanley en un curt període de temps.
Una vegada més i demanera molt visual es pot veure la preocupant situació a Buffalo aquest any (i no és el primer any que li passa això).
I per seguir analitzant les afluències, us portaré un breu anàlisi properament de quins partits han estat els més aforats, amb més afició i per tant, els partits que han batut els rècrods gràcies al desplaçament a les pistes de l’afició per animar als seus equips de l’ànima.
Et pot interessar…
Cargando ...
