Va néixer com Norman Alexander Dutton, però tots li deien Red. Va ocupar un càrrec que no buscava a canvi d’una promesa que no es va arribar a complir, però això no el va allunyar de ser decisiu perquè l’NHL superés les dificultats derivades de la Segona Guerra Mundial i la crisi econòmica.
Un home d’hoquei gel
La vida de les persones ofereix moltes facetes que la defineixen, i una de les que sens dubte de les que més identifiquen Red Dutton, és la d’home d’hoquei gel, ja que no hi va haver aspecte del món d’aquest esport que no toqués, jugador, entrenador, gerent i propietari. En totes va deixar empremta.
Figura decisiva perquè l’NHL superés les dificultats derivades de la Segona Guerra Mundial i la crisi econòmica
Sens dubte aquest ampli coneixement de l’esport, va ser clau perquè en només tres anys de presidència aconseguís esmenar el rumb d’un esport i una lliga que tornaven a patir per culpa de la guerra després dels vaivens i la inestabilitat que ja van fer acte de presència durant la Primera Guerra Mundial.
De la Gran Guerra va tornar Red condecorat i amb una cama ferida que fregava l’amputació, però la seva determinació per salvar-la amb l’hoquei gel com a mitjà i com a fi, el va tornar al camí que semblava tancat a l’hospital de campanya. Primer als Calgary Tigers de la Western Canada Hockey League i després de la desaparició d’aquesta competició va fer el salt a l’NHL jugant per als Montreal Maroons i els New York Americans, ambdues franquícies ja desaparegudes.
Com a jugador era un defensa dur i que no defugia el contacte físic, fins i tot en diverses temporades va liderar el seu equip en el nombre de minuts de penalització
El 1936 va penjar els patins per fer-se càrrec de la banqueta dels Americans, però el 1940, les ‘ranquejants’ finances de l’equip van forçar el seu propietari, Bill Dwyer, a buscar un comprador amb poder financer que salvés la franquícia, però aquest comprador no va arribar, i la lliga es va fer amb el control de la mateixa per oferir-se la a Dutton, que la gestionaria fins que la situació es va tornar insostenible i l’NHL va tancar-la el 1942.
President a pesar seu
La suspensió d’operacions dels New York Americans va fer que Dutton se centrés en la gestió dels seus negocis, que gràcies als contractes derivats de la guerra eren sinònim de prosperitat. Però aquesta distància de l’hoquei gel no duraria gaire temps. El febrer del 1943, Frank Calder, l’home que havia dirigit l’NHL des del seu inici, moria de manera sobtada, deixant la lliga en un moment dramàtic.
Les dificultats econòmiques que cuejaven des de la gran crisi del 1929, la baixada d’espectadors per la pobra qualitat del joc, ja que els millors jugadors havien estat cridats a files, i un joc que s’havia tornat avorrit per les sufocants defenses que imperaven a les pistes de gel de l’època, convertien a la presidència de la lliga en una patata calenta que tenia pocs candidats disposats a intentar agafar-la.
El consell de governadors li va oferir el lloc a Dutton, que no només era coneixedor de les dificultats anteriors per haver-les viscut en primera persona, sinó que a més volia centrar-se en la seva faceta empresarial, i per això en primera instància, va rebutjar l’oferiment. Però la doble promesa per part dels propietaris que la presidència no interferiria amb els seus negocis i que després de la guerra els New York Americans serien restaurats van doblegar la resistència i va accedir al càrrec.
Un dels seus èxits en el mandat presidencial va ser la dinamització del joc, que s’havia tornat amb el pas del temps en lent i encallat, molt lluny de la màgia i la velocitat que són claus en aquest esport. Per això, va comptar primer amb l’ajuda del llavors entrenador dels New York Rangers, Frank Boucher, per redactar un reglament coherent lluny de l’embolic de normes, algunes contradictòries, fins i tot amb infraccions que tenien diferent penalització en diferents seccions del manual de joc. Al costat d’aquest nou reglament, fàcil d’entendre per al públic, i d’aplicar per als àrbitres, també el 1943 va aparèixer la línia vermella que separava la pista en dues parts iguals i que permetia les passades des de més enllà de la zona defensiva per a l’equip atacant.
Aquestes innovacions van cridar l’atenció del públic que va començar a tornar a les graderies per veure com funcionaven, i fins i tot van arribar a fer que els espectadors fossin comprensius amb la menor habilitat dels jugadors que van quedar a casa després de la massiva partida dels millors cap als diferents fronts de guerra, i que va posar la competició al límit de la suspensió. Però la vida és com és, no com un vol, i òbviament, aquest gran esforç per reflotar la lliga li treia temps per als seus negocis i almenys dues vegades va intentar deixar el càrrec. Tampoc va facilitar les coses el fet que dos dels seus fills morissin en acte de servei a la Royal Canadian Air Force durant la Segona Guerra Mundial.
Però finalment, va arribar el 1945, i amb ell, la fi de la guerra, una època d’esperança i d’anticipada prosperitat ja que s’esperava la tornada dels millors jugadors d’hoquei al gel una vegada desmobilitzats, així que Dutton va acceptar la renovació del seu contracte com a president el juny d’aquell any. En aquest nou període, no només va seguir treballant pels interessos generals de la lliga i per les seves empreses, sinó que a més va tenir iniciativa per encatifar el camí perquè els seus estimats Americans tornessin a la competició, comptant amb els seus antics jugadors tornats a la vida civil i amb el projecte d’un estadi a Brooklyn que ja comptava amb finançament i en què esperava construir una èpica rivalitat amb els New York Rangers.
Així que el 1946, pensant centrar-se en la resurrecció dels “Amerks”, va renunciar a la presidència que va passar a les mans de Clarence Campbell, però aquesta volta mai es va produir i els Rangers no compartirien la Gran Poma fins al 1972, però amb els Islanders, una franquícia de nou encuny creada per allunyar la World Hockey Association del recent construït Nassau Coliseum, no amb els antics Americans.
Els propietaris dels Original Six van trair la seva promesa i van cancel·lar la franquícia dels New York Americans
Red Dutton va tornar als seus negocis de construcció, i es va apartar de l’NHL bolcant el seu amor per l’esport a l’hoquei regional. No obstant això, la lliga es resistia que una figura tan important se n’allunyés i va intentar acostar-lo anomenant-lo Encarregat de l’Stanley Cup (Stanley Cup trustee), la tasca del qual és dirimir qualsevol conflicte sobre l’adjudicació del trofeu el 1950 i vuit anys més tard ingressant al Hall of fame. Tot i així, Dutton no va tornar a presenciar un partit de l’NHL fins que el 1980 va ser convidat al partit inaugural dels Calgary Flames.
El seu mandat va ser breu, però sens dubte és responsable que l’NHL sobrevisqués a una època difícil, i va tornar a l’hoquei gel la vitola de ser l’esport d’equip més veloç sobre la faç de la terra.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
