Vinculat des de la seva joventut al món de l’esport, aquest britànic d’origen, va forjar la lliga d’hoquei gel definitiva de l’esport canadenc per excel·lència.
Una institució més que centenària és el que és avui dia gràcies als fonaments que van plantar persones que ens van deixar fa molt de temps enrere, i sens dubte, l’NHL deu moltes de les seves bases al que fos el seu primer president, Frank Calder, que ocuparia el càrrec fins a la seva mort el 1943.
L’home
De família d’origen escocès, Frank Sellick Calder venia al món a la ciutat anglesa de Bristol el 17 de novembre de 1877. Des de jove i encara al seu país natal, va mostrar una gran inclinació per l’esport en general, practicant disciplines tan diverses com el rugbi, cricket, handbol, golf o futbol, tota una declaració d´amor a l´esforç competitiu en general.
L’esport sempre va ser un dels motors de la vida
La seva decisió d’emigrar al Canadà faria que el seu camí vital es creués amb el que es convertiria en l’esport rei al país de la fulla d’auró, l’hoquei gel, encara que abans d’això hauria d’arribar després d’un primer pas com a mestre en una escola privada. Però després d’això, no va tenir més remei que respondre a la trucada de l’incipient món dels esports exercint com a editor de la secció esportiva de diversos diaris de la zona de Montreal i fins i tot per al britànic Daily Telegraph.
Però la seva carrera periodística va evolucionar, i els seus coneixements d’economia i de gestió el van propulsar a convertir-se en redactor de la secció financera més prestigiosa del Montreal Herald.
Aquesta combinació d’amor a l’esport i de saber fer en la gestió, el van portar a fer els primers passos a la direcció d’institucions esportives, creant la Montreal School Rugby League i participant en la creació i estructura de les primeres institucions federatives del futbol a la ciutat de Montreal primer i de la província del Quebec després. Tot això passava el 1912, però encara faltaria una mica de temps fins que Calder i l’hoquei gel es trobessin de forma definitiva.
Arribada al món de l’hoquei gel
El 15 de novembre de 1914, Calder entrava a l’organigrama de la National Hockey Association (NHA), la predecessora immediata de l’NHL com a secretari tresorer de la mateixa, convidat pel llavors propietari dels Montreal Canadiens. La turbulència de la Primera Guerra Mundial va afectar les competicions esportives canadenques pel reclutament dels joves que partien al dur i trist destí de les trinxeres europees. El debat sobre la reestructuració de plantilles i reassignació de jugadors des d’equips menys afectats a altres esquilats va aixecar butllofes i va enverinar postures que es van tornar irreconciliables, amb una de les franquícies en total desacord amb les altres.
La resta de propietaris van confiar en Calder per resoldre el problema, i aquest juntament amb la majoria d’equips van tancar l’assumpte creant una nova lliga que deixava a part l’element díscol, era el 26 de novembre de 1917, naixia la National Hockey League (NHL) i Frank Calder n’era el primer president.
El llegat de Calder a l’NHL
Després d’anys d’inestabilitat pel que fa a les competicions professionals d’hoquei gel, Calder va posar en pràctica les seves capacitats de gestió igual que el seu temple, que li van servir per superar les crisis que va afrontar en el seu mandat, com la vaga dels Hamilton Tigers la temporada 1927-28 que va resoldre amb la seva mà dura a base de suspensions i multes o el repte que va suposar enfrontar la crisi econòmica iniciada el 1929 deixant el 1942 només sis equips supervivents, els que avui dia coneixem com a Original Six.
La seva capacitat de decisió i de gestió van ser fonamentals perquè l’NHL resolgués les crisis que van amenaçar la seva existència en el període entreguerres
Una altra de les contribucions del mandat de Calder, va ser tancar les portes a la segregació racial a l’hoquei gel a diferència d’altres lligues que tenien clàusules que prohibien el fitxatge de jugadors de color, encara que fins al 1958 no es va produir el debut amb Boston Bruins de Willie O´Ree, és a dir, 15 anys després de la presidencia.
El mandat de Calder va servir per obrir l’NHL als Estats Units, amb els Boston Bruins com a punta de llança, regular la relació de l’NHL amb l’hoquei gel amateur solucionant el que feia referència a les compensacions que corresponien als equips que formaven els jugadors. A la temporada 1932-33, Calder nomenaria per primera vegada el millor jugador novell de la lliga, un esforç personal reforçat després de rebre el permís de la lliga el 1936 per comprar un trofeu que acompanyés aquest nomenament. Després de la seva mort, la lliga faria seu el guardó convertint-se al Calder Memorial Trophy que coneixem avui dia. Aquest no és l’únic trofeu professional que porta el seu nom, la Calder Cup, és el trofeu que decora les vitrines del campió de l’AHL, la lliga de desenvolupament de la NHL.
Només la mort, provocada després d’una successió d’infarts el febrer del 1943, el va apartar de la presidència i va tancar l’etapa d’iniciació i consolidació de la que seria la lliga d’hoquei gel més important del món i una de les quatre majors de l’esport nord-americà.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
