Tirant la mirada endarrera i repassant l’era Crosby-Malkin-Letang, lluny queda ja el doblet de la temporada 2015-16 i 2016-17.
D’aquella plantilla, només queda el trio estelar més Guentzel, Rust, Dumoulin, Ruhwedel i un testimonial Jarry que juga el seu primer partit d’NHL aquella temporada. Pel camí s’han perdut a jugadors (guanyadors) com Fleury, Murray o Kessel, i defenses com Oleksiak, Cole o Schultz. A més d’especialistes com O’Sheary o Hornqvist.
Els goalies actuals Jarry i DeSmith, eren el tercer i quart respectivament de la llista de titularitats no fa molt. El que més preocupa és que no semblen millorar ni assegurar el que aportaven els anteriors.
El canvi de General Manager a finals de Gener d’aquest any, va esdevenir un gir al projecte que semblava que anava a generar canvis importants de bones a primeres. Ron Hextall (amb l’ajuda de Brian Burke) arriba amb passió pel projecte. El que va ser porter dels Philadelphia Flyers, va passar directament a scouter pels Broad Street Bullies de manera inmediata just després de penjar els guants.
Uns anys després, va ser vicepresident i assistent al manager pels Ángeles Kings, guanyant una Stanley Cup amb l’equip californià, exercint paral·lelament el càrrec de General Manager dels Manchester Monarchs, afil·liats dels Kings a l’AHL. Tancant el cercle perfecte al tornar a “casa seva” per ser el GM dels Flyers del 2014 al 2018. Anys on va haver de lidiar amb trades enverinats i decissions importants al draft que van portar-lo a sel·leccionar a varis jugadors que avui ens sonen bastant: Travis Konecny, Nicolas Aube-kubel, Oskar Lindblom, Ivan Provorov, Carter Hart y Joel Farabee entre d’altres.
Gens malament, oi?
Si deixem a un costat el passat i els despatxo, segueixen havent-hi diferents fronts oberts a controlar:
- Contractes de Malkin i Letang
- La titularitat a la porteria
- Els reforços per formar la 4ª línia
Money talks, folks
34 primaveres per Letang i 35 per Malkin. Van arribar junts a la temporada 2006/07 com a rookies i des d’aquell moment, la seva història és de somni, brodat amb tres Stanleys al 2009, 2016 y 2017. Agraïment etern a les dues grans espases de Crosby. Això però, no canvia que els nous contractes haurien de ser a la baixa.
Dumoulin li ha tapat moltes pujades ofensives excessives a Letang, i esperem que Marino y Matheson no encaixin tants gols com l’any anterior. Pettersson cau a la tercera línia amb el jove Friedman, una moneda a l’aire.
No hi ha una defensa molt enquadrada com per no pensar en un futur reforç…així que aquests diners que avui s’estalviï Hextall, demà serà necessari.
Tenen dues opcions, demanar el mateix o ajudar a l’equip a generar espai amb una rebaixa salarial (entre un 10% i un 20%), no entra dins de cap pla que demanin un augment.
Malkin ha estat un dels millors centers de la lliga (i un dels millors a powerplay), 4t millor dels jugadors en actiu amb 153 gols i 265 assistències en superioritat. Aquestes xifres l’han coronat com el forward més ben pagat de l’equip (sí, més que Crosby) amb 9,5M$ per temporada. I el defensa (lògicament) ha estat el blueliner més ben pagat dels Pens amb 7,5M$.
Sent One Club Man els dos jugadors, dubto que no arribin a un acord, i els nous contractes haurien de donar aire per reforçar-se de cara a la 2022/23 sense hipotecar-se amb les renovacions, donat que després d’ells, el mateix any arriben UFA’s i RFA’s de Kapanen, Rust, Carter, Aston-Reese, Rodrigues, Heinen, Lafferty, Ruhwedel, Friedman i DeSmith…
La gestió de Rutherford amb els contractes ha anat exageradament enfocada a exprimir la finestra de guanyar amb la millors versió de Crosby, Malkin i Letang. Amb les conseqüències de que ara el seu substitut es troba amb dotze contractes (dels quals set participen moltíssim a la rotació) que hauran de ser negociades calculadora en mà. Un jardí important per a Hextall.
¿Jarry o DeSmith?
Semblava un bon moviment el fet de deixar escapar a Marc-Andre Fleury. De la mateixa manera que Murray apuntava a ser el gran substitut i que voldria menjar-se el món. Así como se confió en Jarry para que llenara el vacío (físico y existencial) que dejó Murray tras un año lejos de su mejor nivel. Y el cuarto en discordia, es el que a día de hoy más buenas sensaciones ha dejado en la mayor parte de partidos que ha disputado; Casey DeSmith.
Jarry va asseure a Murray a la bubble, ningú dubtava de que havia donat un cop a sobre de la taula. Fins que li va tocar vestir-se amb el jersey de Goalie1. Ser el titular “indiscutible” no li va fer cap bé, tot van ser dubtes, rebots, errors no forçats i gols encaixats de forma estrepitosa. Tot i així, Tristan Jarry va acabar la temporada amb unes estadístiques més que dignes: 2,75 gols encaixats per partit i un percentat de parades d’un .909%.
Per la seva banda, DeSmith començava amb aventatge al ser el back-up rebent pocs focus. 2,54 gols encaixats per partit i un .912% li van otorgar el dubte de qui havia de ser el titular, si ell o Jarry després dels primers partits. Simplement esperant i disfrutant el seu moment.
Per aquesta temporada, s’espera que Jarry dongui una passa endavanat, amb 25 anys (segueix sent molt jove) i un futur per escriure per davant. Contant amb un G2 com DeSmith, Sullivan no hauria de tremolar-li el pols a l’hora d’alternar la porteria si ho creu convenient.
¿Qui jugarà a la 4ª línia?
I la part més divertida, el joc de “cromos”, les targetes estan posades a moltes posicions del depth chart de l’equip de Pensylvania. Sabent que segurament Malkin se’n vagi a la LTIR (Long Term Injury Reserve) i dexant de banda que Hextall s’estalviarà el seu sou, Sullivan segueix contant amb tres bons centers com són: Crosby (1), Carter (2) y Blueger (3). Per les bandes sembla clar que seguirem veient a Guentzel (1) i a Zucker (2) per l’ala esquerra, i a Rust (1) i Kapanen (2) per la dreta.
Això ens deixa amb 7/9 ocupades per les primeres tres línies ofensives de l’equip.
A més, és sabut que Zach Aston-Reese (renovat per una temporada a 1,75M$) espera disfrutar de la salut per mostrar el seu talent i jugar fixe a la L3. Està per veure si no prefereix utilitzar-lo de revulsiu i de push al forecheck amb la L4.
De la mateixa manera que els fitxatges de Brock McGinn i Danton Heinen en principi, haurien d’estar al bottom 6.
Amb això ja tindríem 10 dels 12 jugadors ofensius de l’equip. Per tant, i sabent l’estil de joc de Sullivan podríem apostar a que McGinn es quedarà el rol de Tanev (Seattle Kraken), així que ho ideal seria ajuntar-lo amb Aston-Reese i generar junt amb Blugeer un poderós trident defensiu per una pressió descomunal. I Heinen quedaria penjat amb altres 2 jugadors. Està llistat com a ala esquerra, així que veurem si la opció es Chaput, O’Connor o Zohorna (que parteix amb ventatge) per la posició de centre, i veure qui es fa amb el forat a la dreta, si Lafferty o Rodrigues (que té més números mirant la temporada anterior).
Per anar tancant, el dubte de la porteria és la clau més important a resoldre veient la solidesa que té el coach al top6 ofensiu. Un cop hi hagi tranquil·litat i confiança sota pals, es podrà analitzar i ajustar de forma més concreta les sinergies i automatismes a millorar del joc. Una finestra més per intentar guanyar amb Sid the kid.
Té Crosby plantilla per aconseguir-ho?
Haurem d’estar atents.
Cargando ...
