Amb l’actual campanya arribant al seu ecuador és interessant parar atenció a la quantitat i la forma en què es van materialitzar els gols del passat any. Es van anotar 16.300 gols, això suposa una mitjana per partit de poc més de sis gols. Específicament 6,2.
L’equip amb millor promig anotador de la temporada van ser els Florida Panther amb 4,11 gols per match. L’equip de l’Estat de més al sud-est del país va demostrar que té pólvora per esfondrar porteries nit rere nit.
Durant el curs 2021/22, hi va haver una mitjana de més de 6 gols per matx
El pitjor promig el firmaren els Arizona Coyotes amb 2,51 gols per partit.
En situacions de Power Play es van anotar gairebé mig gol per partit. Un 0,48.
En inferioritat es van anotat 211 gols. Toronto Maple Leafs han estat l’equip que més ha marcat en Penalty Kill, un total de 13 shorthanded goals.
Aquí podeu observar dues dades interessants. Primer, la quantitat de tirs per partit, com es veu la tendència és a l’alça. Un hoquei cada vegada -per difícil que pugui semblar- més elèctric. Aquella temporada sobretot es va poder observar un augment en la quantitat de tirs per partit que afavoreix molt al nou aficionat i als futurs apassionats d’aquest esport. Perquè com tothom coneix, llançaments a porta és igual a diversió, i això, és innegable.
Per una altra banda, podem veure com el joc ofensiu ha evolucionat durant aquests darrers deu anys cap a un esport menys tosc, amb més qualitat i amb un repertori ofensiu, sobretot en tirs que van deixant cada vegada més apartada la opció del llançament en slap shot.
Durant molt temps, l’slap es va convertir en el “salvador” per desembussar l’atac: passada al darrera i el defensa més gran o l’ala més escorada deixaven anar la fúria en un llançament llunyà per anotar o per tenir la opció de generar a partir del rebot que deixés el porter de torn.
Modalitat de tir que era utilitzada com a recurs “fàcil” durant la dècada passada – i l’anterior- que cada vegada disposa de menys especialistes. Tot i que el 100% dels jugadors són capaços de llançar i fer-ho bé, amb un bon percentatge d’encert, la majoria de sistemes opten per buscar altres sortides al disc.
El tir de Slap des de la línia blava disposa cada cop de menys especialistes
L’NHL ha evolucionat, i amb ella els llançaments a porteria. Jugar amb el tir de canyell o el canó preparat cada vegada comença a ser menys una pregunta i més una afirmació de que el jugador de l’NHL actual, vol entrar fins a la cuina, amb precisió i que el puck entri a la porteria després d’un atac molt més precís a la Offensive Zone rival.
Aquí us comparteixo el mapa de calor dels slap shots de la temporada 2018/19 i les d’aquesta última 2021/22.
Tot i que no sigui molt notori, sí que es pot apreciar com d’important està sent l’apropar-se cada vegada més al realitzar aquest potent dispar. Com va perdent vermellor la zona més allunyada de la porteria pròxima a la neutral zone.
L’eficiència diu que si dispares de més aprop, tindràs més oportunitats d’anotar. Aquí analitzem si això és cert:
*el promig que surt a la imatge és la distància en peus de la porteria al punt del llançament.
Slap shot: 8401 tirs i 635 gols anotats. Mitjana d’un 7,55% dels tirs acaben a la xarxa rival.
Wrist shot: 37.162 tirs i 3.479 gols anotats. Mitjana de 9,36%.
Per anar-nos-en a la màxima eficiència hem de parlar dels gols anotats en el format tip-in. La “passada de la mort” de toda la vida.
Tip-in: 3.243 tirs i 555 gols anotats. Mitjana del 17,11%. Per a entendre i agafar perspectiva de com de difícil és anotar a l’hoquei observant aquest tir. Amb la gran amenaça que suposa i la dificultat de defensar-lo, es queda al voltant del “gol cada cinc llançaments” famós que ens va regalar Fulton Reed a la pel·lícula Mighty Ducks.
Així que mentre els estudis, la tecnologia i la manera d’entendre aquest esport va evolucionant a com ser més ofensivament perillós, crec que encara no estem davant del canvi generacional en l’estil d’atac definitiu, però sí a la ruta correcte. Als pròxims anys, igual que s’ha pogut veure l’evolució al bàsquet i com han augmentat els llançaments de tres punts sustituïnt els tirs llunyants des de la zona de dos punts, veurem com es defineix aquest canvi de tendència que estem vivint de forma molt sutil -encara- a l’NHL.
Et pot interessar…
Cargando ...
