La temporada 1949/50 dels Toronto Maple Leafs va tindre una bona dosi de polèmica. Després que Chicago derrotara a Toronto per 6 a 3 el 27 de novembre, Conn Smythe va comunicar al seu porter Turk Broda que no tornaria a jugar fins que reduïra el seu pes en cinc quilos. En aqueix moment, Broda pesava quasi 90. Al Rollins va arribar des de l’equip de l’AHL de Cleveland i Gilles Mayer va pujar al primer equip. Quan va aconseguir els 85 quilos, Broda va tornar a la porteria i va aconseguir la seua quarta meta a zero el 3 de desembre mentre els aficionats dels Maple Leafs celebraven cadascuna de les seues 22 parades.
Enmig de la polèmica, Toronto va tancar una bona temporada i va acabar tercer en la classificació de la NHL dels Sis Originals amb un registre de 31-27-12. Els Leafs van agrair a jugadors com Ted Kennedy, Howie Meeker, Sid Smith i Max Bentley la majoria del seu èxit en atac. Broda es va encarregar de mantindre a l’equip en els partits.
Tan bona com va ser la temporada dels Leafs, no van passar de les semifinals. Toronto va barallar una sèrie de set partits llargament contra els poderosos Detroit Red Wings, però va acabar perdent per 2 a 1 en la pròrroga del seté partit després d’un oportú gol de Leo Reise Jr., defensa de Detroit.
La campanya 1950/51 va suposar la primera del tècnic Joe Primeau en el càrrec. En el seu primer curs, els Leafs se les van arreglar per a sumar uns impressionants 95 punts en 70 partits. Tal quantitat equival a 111 unitats durant una temporada de 82 trobades com les actuals. Toronto va acabar en segon lloc darrere dels Red Wings i els 42 gols de Gordie Howe en l’exercici regular. Detroit va acabar primer amb 101 punts.
Els Maple Leafs tampoc es van quedar arrere ofensivament i van gaudir de jugadors genials en el seu equip. Bentley va liderar el conjunt en anotació amb 62 punts, però no gaire lluny van quedar Kennedy, Tod Sloan i Smith, que van anotar 61, 56 i 51 unitats respectivament. Sloan va guiar a Toronto amb 31 gols.
Fins i tot amb una temporada regular tan bona, cap jugador dels Leafs va aparéixer en el primer equip d’estrelles. No obstant això, Smith, Kennedy i el defensa Jimmy Thomson van formar part del segon equip. El porter Rollins també es va emportar a casa el trofeu Vezina amb el menor nombre de gols en contra durant la campanya.
La temporada 1950/51 dels Maple Leafs va ser potser la millor i més interessant en la trajectòria de la històrica franquícia
En la seua primera sèrie de playoff, els Leafs es van enfrontar als Boston Bruins. Els Bruins no van ser rival per als Maple Leafs, que van guanyar l’eliminatòria en cinc partits. Del no-res, els Montreal Canadiens van batre als Red Wings. El resultat va establir unes finals per la Stanley Cup enterament canadenca entre Montreal i Toronto.
Toronto va afrontar un repte interessant amb els Habs i les cinc trobades, extremadament disputades, es van anar al període extra decisiu. Max Bentley, Smith i Kennedy van sobreeixir en les eliminatòries, però el millor jugador dels Maple Leafs en els playoffs va ser el llegendari Bill Barilko, àlies ‘Bashin’.
Els Leafs van derrocar a Montreal dues vegades en el Fòrum per a guanyar la seua novena Copa i cinquena en els últims set anys. Barilko va anotar el gol que va decantar la sèrie en la pròrroga. El punt es considera un dels més importants en la història de la franquícia.
Quatre mesos després d’aqueix gol, Barilko va marxar de viatge i es va esfumar. Tràgicament, 11 anys més tard, el defensa de Timmins, Ontario, va ser trobat mort en un accident d’avió degut a una meteorologia desfavorable. Durant el misteri de la desaparició de Barilko, els Leafs no van guanyar l’Stanley Cup. L’any que se li va trobar, la història va canviar i Toronto va guanyar la Copa.
En definitiva, la temporada 1950/51 dels Maple Leafs va ser potser la millor i més interessant en la trajectòria de la històrica franquícia. L’aparellament entre Toronto i Montreal en les finals de l’Stanley Cup. El gol en la pròrroga de Barilko, l’últim tant que va anotar. Els 11 anys que van seguir. És la història que passa d’avis a pares i de pare a fills. En el cas dels Toronto Maple Leafs, qualsevol temps passat va ser millor.
Et pot interessar…
Cargando ...
