Vivim en una època d’emergència climàtica. La societat es va fent a la idea de l’augment progressiu de temperatures, la inestabilitat creixent de les inclemències climàtques i de com només podem evitar que s’acceleri encara més. Ja ens plantegem les energies renovables com a una alternativa a les tradicionals i calculem la nostra empremta ecològica per mirar de deixar un món menys terrible a les generacions futures. Comprem vehicles elèctrics per minimitzar l’emissió de gasos a l’atmosfera. Ens fixem d’on surt l’electricitat que consumim a les nostres llars. Limitem l’ús d’aires condicionats i bombes de calor.
En aquest context d’estalvi energètic i minimització de la nostra presència a la terra, posem la lupa en el consum desorbitat d’electricitat. A més els costos de l’energia estan pels núvols i ajuda als més escèptics de la moral ecològica si els toquen a més la butxaca. Degut a la guerra d’Ucraïna, diuen, el cost energètic s’ha disparat.
El món de l’esport no se n’escapa. Es qüestionen il·luminació, consum d’aigua en el rec automàtic, climatització de piscines i també, entre molts altres, el cost de manteniment d’una pista de gel. Segons un estudi encarregat per l’empresa especialitzada en pistes sintètiques Xtraice, el cost monetari del manteniment d’una pista de gel tradicional és aproximadament d’uns 7.000€ mensuals a l’estat. Fer viable aquest cost elevat no és senzill.
La mateixa empresa que va fer l’estudi comercialitza pistes de polietilè ensamblat de molt fàcil muntatge. Sembla que es tracta d’un material que es va autolubricant i per tant té unes prestacions més altes envers altres superficies similars que es muntaven com alternativa al gel fins no fa massa.
Per patinar sobre el plàstic polit s’utilitza el mateix patí però s’ha d’afilar més sovint donat que el desgast que es produeix és superior que el que suposa patinar sobre gel. La neteja i manteniment que necessita aquesta superfície és similar a una màquina netejadora per aigua a pressió. Poca cosa més.
A l’estat, el cost monetari del manteniment d’una pista de gel tradicional és aproximadament d’uns 7.000€ mensuals
Segons sembla aquest tipus de pistes hi ha equips que entrenen sobre aquest plàstic i sobretot des de la pandèmia, on els desplaçaments es van veure fortament afectats, s’ha disparat la demanda. Les possbilitats són les mateixes que sobre gel però l’adaptació és gran per els usuaris acostumats a la superfície gelada. Costa més esforç als patinadors.
Ara mateix és un material que s’està imposant en les tradicionals pistes nadalanenques de les grans ciutats. Són pistes que es construeixen per un temps limitat i a banda del cost energètic segur que els responsables valoren la comoditat de muntatge, la limitada dependència d’energia i la sensació de lliscar que busca l’usuari, moltes vegades no massa perllongada en el temps. En aquestes èpoques el romanticisme de fer una activitat puntual a l’aire lliure acostuma a ser breu i això evita una de les crítiques a aquest material.
I és que els que han patinat molt sobre gel i ho fan sobre aquesta superfície no gelada expliquen que si incrementes el ventall tècnic amb els patins és quan pateixes de valent. Que per una estona, sabent que no vas al gel i adaptant el material a la superfície, l’experiència és molt bona. Però si augmentes el temps i vols comparar-ho amb el gel, encara no és estan al mateix nivell. Potser una bona solució per començar a experimentar les sensació de patinar però encara no equiparable. No deixen de ser opinions, per tots els gustos.
Potser un dia el plàstic ensamblat sigui una alternativa real per a les pistes d’hoquei gel competitiu
Tot i l’aparent simplicitat de manteniment i la facilitat de construir veiem com alguna franquícia a l’NHL hi confia, però sembla que per fer alguna petita pista d’entrenament o recreativa pels que s’inicien en la pràctica de l’hoquei. Grans recintes esportius munten i desmunten amb molt poc temps les pistes de gel en pavellons esportius que hores abans han allotjat altres esports o esdeveniments. Madison SG, TD Garden etc. A nivell del fàcil muntage i desmuntatge seria una autèntica revolució per aquests recintes que amb poques hores han de passar del bàsquet a l’hoquei gel, per exemple.
A simple vista podria semblar que quan la tecnologia faci la seva màgia serà una alternativa clara a les costoses pistes de gel. De moment és una idea utòpica que permetria veure equips de gel a ciutats on no existeix aquest tipus d’instal·lacions d’esports d’hivern. A España mateix la manca d’instal·lacions i la saturació de les que hi ha tenen a molts esports de gel estancats i glaçats des de fa dècades. Potser un dia serà una solució el plàstic ensamblat i quan això passi, igual que es van abandonar les pistes a l’aire lliure, veurem desaparèixer el gel com a superfície per la pràctica de l’hoquei. Ara mateix m’atreviria a dir que encara som lluny d’aquest moment.
Agraïments Alex Robrenyo (Slide Sports) i Reyes González d’Xtraice
Et pot interessar…
Cargando ...
