EBUG -Porters d’emergència-

A l’NHL hi ha una regla curiosa que obliga a tots els equips a tenir un porter d’emergència en els seus partits com a local. Us preguntareu: Aquest porter suplent forma part de la plantilla? Té contracte? Entrena amb l’equip?

No, no i no.

No és un jugador en plantilla de l’equip. Normalment és un porter amateur, retirat, de la NCAA o College, empleat de la franquícia que va jugar en lligues menors… Però, amb una particularitat: aquest Emergency backup goalie està disponible tant per a un equip com per a l’altre. En aquest cas, els porters «no es casen amb ningú».

El porter d’emergència present en el pavelló tant pot ser usat per l’equip local com pel visitant

Han de presentar un estat de salut decent i tenir experiència mínima prèvia. L’equip complet de porter no és lleuger i han de poder mantenir el ritme d’un partit de la lliga més exigent d’hoquei gel del món. La majoria ha militat en equips universitaris (NCAA, CIS), lligues menors (AHL, ECHL…), lligues juvenils com l’OHL o lligues recreatives dels voltants de la ciutat. Aquesta normativa és laxa, però sí parteix d’un mínim per poder signar l’EBUG.

Hi ha hagut casos en què el mateix equip local ha convidat el porter d’emergència a entrenaments «lights» de la plantilla si un dels seus porters està tocat o surt d’una lesió, per garantir que tenen ritme de partit en cas que fos necessària la seva participació. Aquests goalies han de ser presents en tots els partits a casa de l’equip. En la majoria de pavellons, ja tenen un lloc específic d’espera per si han de jugar.

Si el porter titular pateix un contratemps o lesió, és el suplent qui ocupa el seu lloc. Però si aquest també ha d’abandonar el gel és aquí quan el porter d’emergència fa la seva aparició. L’ equip disposa d’ uns minuts per:

• Signatura exprés de contracte per un dia.
• Planxat del seu nom a la samarreta.
• Equipar l’EBUG.
• Escalfament i tirs a porta per entrar en ritme de partit.

El sou per aquest partit sol rondar entre els 500 i els 1000 dòlars.

Alguns casos mediàtics

Es donen diversos casos a cada curs en els quals juguen porters d’emergència però sempre n’hi ha alguns que destaquen per sobre d’altres, aquí hi ha dues grans històries per a aquests «EBUG»:

Scott Foster (29/03/2018) – Chicago Blackhawks

• 36 anys, comptable, porter amateur.
• Foster va haver de sortir al gel després de les lesions de Corey Crawford i Collin Dellia davant dels Winnipeg Jets.
• Va sortir al minut 6 del tercer període. Va aturar els 7 dispars que va rebre.

Aquí teniu un link de Youtube amb la història:

David Ayres (22/02/2020) – Carolina Hurricanes

• 42 anys, conductor Zamboni, tècnic manteniment Coca-Cola Coliseum.
• Porter de pràctiques dels Toronto Marlies ( i en alguna ocasió dels Maple Leafs).
• Trasplantat de ronyó el 2004, va veure truncada la seva carrera.
• Després de lesions de Remier i Mrazek, Ayres va haver de saltar al gel encaixant primer dos gols, però detenint els següents vuit dispars a porta per garantir la victòria dels Hurricanes per 6 a 3.

Aquí teniu el vídeo del debut d’Ayres:

Sens dubte als fans els encanten aquest tipus d’esdeveniments, no tant com a moltes franquícies que fa temps que demanen poder activar tres porters per partit per evitar l’atzarosa fortuna que pot deparar-te un porter d’emergència. Però vist aquests dos exemples, no creieu que aquesta norma tant característica deixa històries per explicar en qualsevol sobretaula? Sobretot a casa dels Foster i els Ayres.

Et pot interessar…

La nit del bilió de dòlars

.