A cada època de l’NHL hem tingut jugadors dels que despertaven l’admiració dels fans tant per part casolana, neutral i fins i tot rival. Són aquells especials pels quals un fan paga una entrada o pels que es queda fins tard a la televisió veient un partit. Aquells que et fan pensar com és possible fer allò que estàs veient. Pavel Bure n’era un. Això és un tribut al Russian Rocket.
Pavel Bure va néixer el 31 de març de 1971 a Moscou. El seu pare, Vladimir, era una llegenda de la natació russa i volia que el seu fill seguís els seus passos, però Pavel preferia un altre esport, l’hoquei sobre gel. Als 11 anys ja era conegut com el millor jugador de la seva promoció a Rússia. El 1987, amb tan sols 16 anys, ja va debutar a l’antiga lliga soviètica per a CSKA Moscou. Tenia pocs minuts i sempre entrava per suplir algun lesionat.
Al següent any es va convertir en un fix a la plantilla i va aconseguir 17 gols. Un rècord històric per a un rookie, que no va ser batut fins a 18 anys més tard per Alexei Cherepanov (DEP). En aquell equip del CSKA també jugaven llegendes com Sergei Fedorov, Alexander Mogilny, Igor Larionov, Viacheslav Fetisov, Sergei Makarov o Vladimir Konstatinov. De mica en mica tots van anar marxant cap a l’NHL.
Bure era comparat amb dues de les llegendes russes més grans de tots els temps… Vladimir Kutrov i Valeri Kharlamov
Al draft de 1989 alguns rastrejadors el tenien com un dels majors talents però a causa del factor rus i una falta d’ull greu no va ser escollit fins a la sisena ronda pels Vancouver Canucks. La regla deia que no es podia escollir un jugador que no portés més de 2 anys com a professional i 11 partits jugats mínim per any més tard de la 3a ronda. Gairebé tots els equips havien assumit que el primer any no va arribar als 11 partits però sí que els va arribar a causa d’un parell de compromisos internacionals… els Canucks ho sabien i van aprofitar l’oportunitat. Per aquell moment molt pocs russos sortien de l’URSS per jugar a la NHL. Bure era comparat amb dues de les llegendes russes més grans de tots els temps… Vladimir Kutrov i Valeri Kharlamov.
Després de molts dubtes de quan podria tenir la seva estrena a l’NHL, finalment Pavel i la seva família es van traslladar a USA, on després de negociar la resolució del seu contracte amb CSKA als jutjats (per un valor de 250k$) ja era lliure de negociar el seu contracte amb els Vancouver Canucks. Tots aquests procediments legals i negociacions van fer que el seu debut s’endarrerís un mes la temporada 1991-199
Durant la seva primera temporada, Bure va ser el guanyador del Calder Trophy al rookie de l’any per davant de Tony Amonte, aconseguint 34 gols i 60 punts en 65 partits. Com a curiositat, no va ser nomenat a l’equip All-Star de Rookies, ja que la meitat de vots se’ls van donar com a LW i l’altra meitat com a RW, per la qual cosa va haver-hi jugadors amb més vots que ell en les dues posicions, convertint-se en l’únic guanyador a la història del Calder sense ser a l’All-Star de Rookies.
Als playoffs contra Winnipeg, al sisè partit contra les cordes Bure va aconseguir un hat-trick que li va donar la victòria a Vancouver i va forçar un setè partit que també acabaria en victòria Canuck.
A la següent temporada (92-93) Bure va tenir la seva primera campanya superant la barrera dels 60 gols i arribant a 110 punts en 83 partits. Encara més impressionant va ser la temporada 93-94 en què Bure es va perdre alguns partits per una lesió a l’engonal però va tornar fort anotant 49 gols i 78 punts en els últims 51 partits de la temporada. (60G i 107P en total).
Aquella mateixa temporada els Canucks van arribar a la final de Stanley, amb Bure anotant diversos gols emmarcats en la història Canuck.
Els Canucks van eliminar Flames, Stars i Leafs per enfrontar-se als Rangers en una final que va acabar decantant-se del costat de NY al setè i decisiu partit. Bure va acabar amb 31 punts en 24 partits als playoffs, en el que sens dubte va ser el millor moment de tota la seva carrera esportiva.
Al 1995-1996 va arribar la primera de les dures lesions de genoll de Bure. El 9 de novembre de 1995 contra els Chicago Blackhawks i en una jugada en què s’enganxa amb Steve Smith, Bure va acabar xocant contra les tanques quedant atrapat el patí en elles i trencant-se el lligament anterior creuat. Adéu a tota la temporada.
La següent temporada només començar la campanya Bure va patir una commoció cerebral però va jugar malgrat els mals símptomes durant la resta del curs, finalment va acabar rebent una altra càrrega que li va significar lesió al coll. Malgrat tot, va acabar jugant 63 partits aquella temporada, que més tard va acabar admetent que no devia haver jugat sense recuperar-se totalment, però se sentia malament després d’haver-se perdut tants partits la temporada anterior.
La temporada 1998-1999 va significar un punt important a la seva carrera ja que va demanar un traspàs i va marxar a Rússia fins a ser traspassat. Al gener, amb gairebé mitja campanya jugada finalment va ser traspassat als Florida Panthers. Només va poder jugar 13 partits després de lesionar-se dues vegades el genoll però amb aquest temps va ser suficient perquè els Panthers li oferissin un contracte de 5 anys per gairebé 50 milions de dòlars. En el moment el contracte més gran de la història de la franquícia.
Els Panthers li van signar un contracte de 5 anys per gairebé 50 milions de dòlars
Les dues temporades següents van ser d’un gran nivell de Pavel anotant 58 i 59 gols respectivament, la qual cosa li van donar dos Rocket Richard com a màxim anotador, malgrat tot els Panthers eren un equip feble i van acabar traspassant-lo en el seu tercer any a la franquícia a uns Rangers amb més possibilitats de lluitar per l’Stanley Cup.
Als Rangers ja patia de molts problemes de lesions i amb prou feines va poder jugar 60 partits en dos anys. Al final de la segona temporada va tenir una lesió al menisc que acabaria significant la seva retirada.
Què feia únic Pavel Bure?
Pavel Bure era el més semblant a Connor McDavid als anys 90. La seva capacitat per patinar a altíssima velocitat, manejar el puck a altíssima velocitat i driblar en aquesta velocitat li feien un jugador amb unes característiques úniques a l’època i que es va veure MOLT perjudicat per algunes regles del moment com 2-line pass, a més de també veure’s perjudicat per l’estil de joc tan físic que imperava a la dècada dels 80-90 i principis del 2000 fins al lockout del 2004-2005.
No és cap exageració considerar Pavel Bure com un dels 10-15 millors golejadors de tots els temps, i un jugador que en un equip una mica més ofensiu i en una època més adequada al seu joc podria haver terroritzat la lliga encara més .
Et pot interessar…
Cargando ...
