Paul Kariya és un d’aquells icònics jugadors dels Anaheim Mighty Ducks de la dècada dels 90. El seu talentós i vistós joc al costat d’un espectacular patinatge i una gran connexió amb Teemu Selanne el fan com un dels jugadors més ben recordats d’aquella dècada dels 90 i els 2000, avui recordarem la seva carrera.
Paul Kariya va néixer a Vancouver, Canadà. El pare era d’ascendència japonesa. Un dels 4 germans de la família on tots van practicar l’hoquei gel en algun moment. En els seus primers anys com a Junior va jugar a la BCJHL on va ser MVP en les seves dues temporades anotant 112 punts en 54 partits a la primera i 132 punts en 40 partits a la segona. Com a curiositat aquesta és la mateixa lliga en què va jugar per exemple Brett Hull o Kyle Turris.
Va ser el primer rookie en tota la història de la NCAA a guanyar el MVP de la temporada
Després d’aquestes dues temporades Kariya va decidir optar per la Universitat de Maine a la NCAA com a següent pas en la seva carrera. En la primera temporada va anotar 100 punts en 39 partits sent nomenat millor rookie i jugador de l’any, cosa que només havia passat amb Brian Leetch a Boston College. A més també es va emportar el Hobey Baker com el millor jugador a tota la NCAA, sent el primer rookie en tota la història de la NCAA a endur-se’l. Va acabar guanyant tots els títols amb el seu equip aquella temporada. Per la seva magistral temporada s’especulava ser seleccionat entre els 5 primers jugadors del draft del 1993.
Aquell draft del 1993 comptava amb un prospect que semblava generacional (Alexandre Daigle) i diversos altres jugadors talentosos com Chris Pronger, Viktor Kozlov, Jason Arnott, Todd Bertuzzi, Bryan McCabe o Jamie Langenbrunner.
Paul Kariya va ser escollit el #4 com el primer pick de la franquícia Anaheim Mighty Ducks, franquícia recent creada i introduïda en una expansió de l’NHL. Va decidir prendre’s un any més a la NCAA com a preparació per a les olimpíades de 1994. El seu número 9 va acabar sent retirat per l’equip de la universitat de Maine (Black Bears). A les olimpíades es va emportar la medalla de plata.
En el seu debut a l’NHL la temporada 1994-1995 (més curta a causa d’un lockout) va anotar 39 punts en 47 partits i va ser nominat al Calder com a rookie de l’any però va acabar perdent davant Peter Forsberg. El seu nivell de joc va sorprendre molts i se’l comparava amb Pavel Bure.
La seva següent temporada (1995-1996) va ser nomenat com a All-Star i després de l’adquisició de Selanne per part dels Ducks es va formar un dels duos més icònics de la dècada. Aquest any Kariya a més va anotar 50 gols i va acabar amb 108 punts (tots dos registres els més alts de la seva carrera). Els seus registres li van servir per emportar-se el Lady Bing Memorial Trophy. Després d’acabar la temporada va ser nomenat capità de la franquícia.
A la temporada 1996-1997 van començar els problemes amb les lesions de Paul Kariya, especialment després d’un hit il·legal al cap de Mathieu Schneider (Toronto Maple Leafs). Va acabar la temporada amb 99 punts en 69 partits, registres prou bons per ser el tercer millor anotador de la lliga. Va ser segon en votació després de Dominik Hasek pel Hart com a MVP de la temporada i va acabar emportant-se un altre Lady Bing.
Al 1997-1998 Kariya es va perdre els primers 32 partits de la temporada després de no arribar a un acord per a un nou contracte. Va estar entrenant amb la selecció del Canadà de cara als jocs olímpics però tampoc va acabar jugant-hi ja que va patir una altra commoció (la quarta en tres temporades). Aquella temporada va anotar 31 punts en tan sols els 22 partits que va poder jugar.
Kariya s’unia a una llarga llista de jugadors que patien els símptomes de les repetides commocions. Alguns d’aquests jugadors eren Eric Lindros o Pat LaFontaine, superestrelles de la lliga que van veure la seva carrera (i la seva vida) molt interrompuda per l’excessiva duresa amb què es jugava en aquells temps. Kariya va parlar públicament que calia ser més durs amb aquest tipus d’accions i els Ducks per la seva banda van fitxar enforcers per protegir les seves superestrelles.
La temporada 1998-1999 va poder jugar-la al complet anotant 101 punts (39 gols, 62 assistències) però als playoffs es va trencar un peu bloquejant un tir contra els Red Wings (Detroit), al següent partit els Ducks van ser eliminats.
Mític va ser el seu duo en atac juntament amb Temmu Selanne
Les tres següents temporades els Ducks ni van arribar a playoffs i els números de Kariya (igual que els de la lliga en atac) van baixar. Preocupant especialment va ser la temporada en què va anotar 57 punts en 82 partits (2001-2002), encara que en part s’explica amb la marxa de Selanne als Sharks en un traspàs. Començaven els rumors sobre un possible traspàs de Kariya.
A l’estiu de 2002 Kariya va signar un últim contracte amb els Ducks per 1 any, i després de demanar un parell de jugadors… aquests van ser Adam Oates i Petr Sýkora. Amb un sistema defensiu implementat per Mike Babcock els Ducks van tenir un joc molt més sòlid i Kariya va acabar anotant 81 punts en 82 partits, la qual cosa significava que liderava Anaheim per cinquè any en anotació. Els Ducks es van classificar com a setens de l’oest.
Els playoffs dels Ducks de 2002-2003
Els Ducks tenien una primera ronda molt complicada contra els Detroit Red Wings. En el primer partit Kariya va anotar un gol al tercer període de temps extra i això va catapultar els Ducks a completar una escombrada dels Red Wings. Era tan sols la segona vegada que un equip eliminava l’actual campió a primera ronda en 4 partits. A les dues següents rondes van eliminar els Dallas Stars i els Minnesota Wild, la qual cosa significava que arribaven a la final per l’Stanley Cup per primera vegada, on els esperaven els New Jersey Devils que eren un dels equips més temibles d’aquells anys.
Les finals anaven molt igualades amb l’equip de casa guanyant cada partit fins que al game 6 (casa dels Ducks) Kariya pateix un devastador hit al capdavant de Scott Stevens. Després d’estar uns quants minuts al gel se’l va tornar al vestidor on el seu estat feia preocupar tot fan de l’NHL.
Ni 5 minuts del rellotge havien passat i ja estava llest per tornar al gel. Després de tornar va anotar un dels gols més llegendaris de la història de la franquícia i potser de l’NHL.
Per desgràcia per als Ducks al game 7 no van poder fer res contra els Devils i van perdre per 3-0. Kariya va acabar amb 12 punts en 21 partits i sent criticat pel seu joc inconsistent encara que després es va saber que va jugar amb una lesió a l’espatlla a més de diversos símptomes de la commoció rebuda en aquell hit de Stevens. De fet no té records ni del dia del game 6, ni dels següents 4 dies (inclosa l’eliminació al game 7).
Resta de carrera
Després d’aquella temporada va decidir marxar amb Teemu Selanne als Avs en un dels fracassos més grans de la història moderna a l’agència lliure. Cap dels dos va acabar emmotllant-se a l’equip i els Avalanche van acabar sent eliminats en segona ronda pels San Jose Sharks. Kariya només va poder aportar 36 punts en 51 partits i cada vegada que va jugar contra els Ducks va ser durament escridassat.
Amb els ajustaments a la lliga després del lockout de 2004-2005 va signar pels Predators en el que és el moviment més gran que ha fet la franquícia en la seva història i on va anotar bons registres (85 i 76 punts respectivament).
Kariya va jugar en total a quatre franquícies de l’NHL
Amb la incertesa que passaria amb la franquícia dels Predators va marxar als Blues com a agent lliure. Allà va jugar les seves 3 darreres temporades a l’NHL. La segona d’elles on va patir diverses lesions greus i en la seva última temporada on va patir la sisena i definitiva commoció a la seva carrera. Després d’aquella temporada (2009-2010) es van començar a endurir els càstigs per cops al cap a altres jugadors. Canvis que Kariya va aplaudir encara que va lamentar que triguessin tant.
Kariya va ser nomenat a l’HHOF al costat de Teemu Selanne, i al 2018 el seu número #9 va ser retirat per Anaheim.
Et pot interessar…
Cargando ...
