Des de la Badia: hauríem d’ajudar a augmentar l’anotació?

És un dels debats recurrents entre els fans de la lliga durant l’última dècada. La NHL mai ha estat tan competitiva i d’un nivell tan alt com ho és ara mateix. La millora en equipament, nutrició, entrenament i staff de l’equip han propulsat el nivell mitjà del jugador a nivells molt destacats. No hi ha dubtes que molts dels jugadors que ara mateix tenen paper “grinder” a la quarta línia podrien ser perfectament “all-stars” fa 50 anys. Per tant, amb jugadors amb tant de skill hauríem d’estar veient registres ofensius millors que mai, oi?

Realment el declivi en gols s’accentua a partir del curs 1992/93, des d’aquesta temporada s’observa una baixada progressiva dels 3.63 gols anotats per equip en un partit fins als 2.57 registrats al 2003/04, la campanya amb una mitjana menor de gols per partit de la història moderna.

Hi va haver un pic de gols en la temporada 2005/06 després del lockout a causa del major nombre d’oportunitats en Power-Play, però després es va normalitzar la mitjana en uns 2.7 gols per equip per partit. I en els últims anys hem viscut un petit increment fins als 3 gols per partit a causa de les primeres mesures contra l’equipament dels porters.

I és que si el nivell mitjà del jugador ha augmentat, què podem dir del nivell mitjà dels porters? La tècnica ha estat perfeccionada, l’equipament cada vegada és més gran la qual cosa es tradueix en una major seguretat per al porter però també una menor zona anotadora per a l’atacant.

Patrick Roy, de fet, és un gran exemple de com ha anat evolucionant la porteria.

Temporada	Partidos jugats	Percentatge de parades	Goles en contra per partit
1985-1986	47	.875	3.36
1986-1987	46	.891	2.94
1987-1988	45	.900	2.90
1988-1989	48	.908	2.47
1989-1990	54	.912	2.53
1990-1991	48	.906	2.71
1991-1992	67	.914	2.36
1992-1993	62	.894	3.2
1993-1994	68	.918	2.5
1994-1995	43	.906	2.97
1995-1996	61	.908	2.78
1996-1997	62	.923	2.32
1997-1998	65	.916	2.39
1998-1999	61	.917	2.29
1999-2000	63	.914	2.28
2000-2001	62	.913	2.22
2001-2002	63	.925	1.94
2002-2003	63	.920	2.18

Cal tenir en compte que les temporades 1988/1989, 1989/1990 i 1991/1992, són temporades on guanya el Vezina Trophy, específicament la temporada 1991/1992 és una barbaritat i demostra el nivell llegendari que va tenir Patrick Roy només superat en la seva generació pel millor porter de tots els temps, Dominik Hasek.

A la taula es pot observar, com a mesura que els anys passen i es millora l’equipament i la tècnica dels porters les estadístiques evolucionen cap a una millora, especialment la de gols en contra per partit que des de la temporada 1996/1997 baixa d’una manera molt notòria, i aquesta tendència es va propagar per a la majoria de porters NHL.

Personalment sempre he estat de l’opinió que cal veure més gols durant els partits. A qui no li agrada veure com el seu equip anota un gol? Com tot a la vida, cal trobar un balanç correcte en el que no sigui injust per als porters ni tampoc veure anotar gols es converteixi en una cosa avorrida. Si tots els partits acabessin 7 a 5 acabaria perdent la gràcia. Un altre tema dependent d’aquest és el dels registres històrics. Crec que podem estar d’acord que els números de Connor McDavid no reflecteixen el seu superlatiu nivell com a jugador d’hoquei gel (tampoc ajuda que sigui el jugador que més oportunitats desaprofita de la lliga, però això és tema per un altre article). Així doncs, ¿Quines mesures es podrien implementar per ajudar a l’anotació en la NHL?

Augmenta la mida de les porteries

És una mesura super senzilla però alhora amb molt controvèrsia. La realitat és que no només ha augmentat el nivell de la tècnica dels porters, la mida del seu equipament sinó que biològicament l’ésser humà cada vegada és mes alt, és una realitat que cada vegada veiem porters més alts. De fet, els porters baixos (menys de 6 ft) ara estan en perill d’extinció. Augmentar l’amplada (4.16%) i l’alçada (6.25%) de les porteries en la grandària d’un puck (7.5 cm) no seria tan desgavellat com a mesura per ajudar a l’anotació.

Aquesta proposta es va parlar molt en 2015-2016 sense acabar amb cap resolució aprovada.

“Una idea que em sona completament boja. Totalment boja. Els registres, tot el del passat perdria el seu significat. ”

-Pekka Rinne

Els puristes estan totalment en contra d’una mesura així però no seria el primer esport ni l’últim que ha de canviar certs aspectes històrics del joc, l’hoquei gel està en constant evolució, no és diferent que el bàsquet o el ciclisme.

Reduir la mida de l’equipament dels porters

La mida de l’equipament dels porters ha estat discutit en els últims 5 anys per gairebé tot el món. És excessivament gran i el que en un moment va ser material per aturar el puck ara s’ha convertit pràcticament en coixins que absorbeixen el puck qual esponja absorbeix aigua. Els recents canvis en la grandària dels pads, els pantalons protectors i els protectors d’espatlla ja han donat els primers fruits en l’augment de 0.25 gols per partit i continuar reduint la mida de l’equipament, per exemple el protector de pit o la grandària dels pads encara més, serien mesures que ajudarien a augmentar l’anotació a la NHL.

Cal trobar el balanç en tenir equipament que sigui segur per als porters i alhora no els i doni una avantatge, com ha estat durant molts anys.

Aplicar el reglament com déu mana

Els àrbitres porten en el punt de mira dels aficionats moltíssims anys, i cada vegada va a pitjor. Hi ha poquíssima consistència i és molt predictible veure com fan “make-up calls” cada vegada que cometen un error, ja sigui xiular una cosa que no era, o no xiular una cosa molt obvia. Aquestes mesures portarien mes Power-Plays als equips, la qual cosa es tradueix en més temps per als millors jugadors ofensius en una situació d’avantatge, i com ja es va veure al 2005/2006 en més gols.

Crec que és necessari reformar tot el tema arbitral en la NHL però em fa una mica de por pensar que els partits es puguin convertir en massa temps en avantatge numèrica.

Anotar en avantatge numèric no finalitza l’avantatge

Aquesta és una de les mesures més fàcils d’implementar i que veig mes realista que pugui ser acordada per totes les parts. Si un jugador és penalitzat i l’equip contrari anota durant la penalització, aquesta avantatge numèrica continua fins que passin els 2 minuts. Bàsicament seria el mateix funcionament que hi ha ara amb una penalització major però per a totes les penalitzacions menors. Jo aquesta la signava ara mateix.

Eliminar el offside

És un altre canvi molt controvertit ja que permetria a jugadors fer la “palomera” i quedar-se esperant una passada a l’altra banda del gel i també permetria entrades a zona ofensiva més perilloses. És una regla que penalitza bastant a la defensa i crec que podria implicar un canvi bastant radical en el joc. Personalment no m’agrada molt aquesta idea.

Augmenta la mida de les zones ofensives

Un altre canvi en el disseny de la pista. Augmenta la mida de les zones ofensives i reduir la mida de la zona neutral. És un canvi que al meu entendre val la pena que es provi en lligues menors, més gran de la zona ofensiva implica més possibilitats de perdre el puck a la zona defensiva de l’equip (sense haver de sortir tots els jugadors que s’hagin quedat en aquesta zona per offside) i també més espai per a l’equip que estigui atacant pugui distribuir-se.

Concloent l’article, al meu entendre cal prendre mesures per incrementar l’anotació a la NHL i crec que mesures com augmentar la mida de les zones ofensives, no finalitzar l’avantatge numèric si s’anota o seguir reduint la mida de l’equipament dels porters (sense comprometre la seva seguretat) són coses que és probable que vegem en els propers 5 anys.