Des de la Badia: el meu re-draft particular de la dècada dels 2010

Amb gairebé tres anys ja passats de l’últim draft de la dècada dels 2010, m’he proposat l’exercici d’escollir els que al meu entendre són els 32 millors jugadors (repeteixo, al meu entendre) sortits dels drafts en aquests anys. Per simplificar-me una mica la vida no inclouré jugadors lliures (això exclou Panarin, per exemple) ni porters (Vasilevskiy, Gibson, Helleybuck). Anem a això:

Jugadors a punt d’entrar a la llista: Dougie Hamilton, Mika Zibanejad, Kyle Connor, Mark Scheifele, Andrei Svechnikov, Jack Hugues, Thomas Chabot i Taylor Hall.

32. Miro Heiskanen – D – #3 al 2017 – Dallas Stars

El finlandès és part d’aquella onada de joves defenses que ha arrasat a la lliga. El seu gran joc a totes les zones li fan d’un dels defenses amb més valor de tota la lliga. Sens dubte una gran elecció de Dallas que va escollir un defensa franquícia que només millorarà amb els anys i amb més oportunitats a l’equip. Els seus brillants playoffs al 2020 on hagués guanyat el Conn Smythe de guanyar l’Stanley li fan un automàtic en aquesta llista.

31. Trevor Zegras – C/LW – #9 al 2019 – Anaheim Ducks

L’espectacular jugador provinent de Nova York en la seva primera temporada a l’NHL ha deixat diversos moments per al record amb els seus malabarismes. Estem davant un jugador dels que només per veure’l ja val la pena el preu de l’entrada. El futur és seu i Anaheim li està blindant i construint un equip per donar guerra durant molts anys.

30. Elias Pettersson – C/W – #5 al 2017 – Vancouver Canucks

Pettersson va estar a punt de quedar fora de la llista. Després d’unes dues primeres temporades excel·lents a l’NHL on estava predestinat a ser un jugador franquícia sembla que la seva progressió s’ha estancat. Un servidor segueix creient en la seva fenomenal lectura de joc i talent. La gran pregunta és… tindran els Canucks la paciència suficient perquè torni al nivell que va tenir?

29. Quinn Hugues – D – #7 al 2018 – Vancouver Canucks

El major dels Hugues va començar a la lliga com un posseït amb números ofensius gairebé sense precedents per a la seva precocitat i en la seva tercera temporada a l’NHL ja s’ha establert com una de les estrelles ofensives més grans des de la línia blava. Les comparacions amb Makar eren odioses però si segueix així la seva carrera fa olor al Hockey Hall of Fame, brillant elecció dels Canucks per segon draft consecutiu.

28. Alex DeBrincat – RW – #39 al 2016 – Chicago BlackHawks

El petit jugador nord-americà no va ser volgut per cap equip a la primera ronda però els Blackhawks van cantar bingo escollint-ho a la segona. Amb 24 anys ja porta 2 temporades amb més de 40 gols i 3 amb més de 30. És un dels millors golejadors de la lliga i el jugador amb més futur d’uns Chicago Blackhawks que ara comencen el procés d’una reconstrucció.

27. Filip Forsberg – LW – #11 al 2012 – Washington Capitals (Traspassat a Nashville Predators)

El suec era discutit en el seu draft com un potencial top 3 i va acabar caient fins a l’elecció número 11. Els Capitals el van escollir i semblaven tenir una nova ala amb potencial d’estrella. Però en aquells moments estaven bojos per guanyar l’Stanley i el van traspassar en un deadline provocant un dels pitjors traspassos de la dècada. Filip Forsberg seria traspassat per Martin Erat, un Center que feia una mitjana de uns 50 punts i que aportaria més profunditat a l’equip als playoffs. Finalment el temps d’Erat a Washington va ser totalment anònim i Filip Forsberg s’ha convertit en el major anotador de tota la història de Nashville i en una estrella de la lliga, com és la vida.

26. Rasmus Dahlin – D – #1 al 2018 – Buffalo Sabres

Rasmus Dahlin ha estat el millor prospecte defensiu que he vist a la meva vida (A expenses del que passi amb Aron Kiviharju (2024)). Després de les seves temporades juvenils a Frolunda es parlava que seria un jugador generacional en defensa, el que sortiria en primer pla al pòster de la nova onada de defenses. La seva carrera va començar bé amb dos anys excepcionals però un tercer molt fluix jugant en un equip paupèrrim, amb el pitjor entrenador dels darrers 20 anys i amb mil batalles internes.

Després de la neteja a Buffalo i després d’uns primers partits d’adaptació al nou sistema i entrenador, sorpresa, Dahlin torna a semblar com un dels millors defenses del món. I encara continuarà millorant. És sens dubte el defensa franquícia de Buffalo.

25. Tyler Seguin – C/RW – #2 al 2010 – Boston Bruins (Traspassat a Dallas Stars)

Tyler i Taylor (Seguin i Hall). L’etern debat sobre qui seria el #1 el 2010. Finalment Tyler va ser el segon, però Seguin ha acabat amassant el millor palmarès de tots dos, i és el que ha entrat en aquesta llista.

En el seu primer any a la lliga ja va guanyar l’Stanley Cup amb Boston, i a partir d’aquí va començar a donar-li la bona vida. Va continuar progressant com a jugador però no al nivell que havia demostrat en moments puntuals, i després de perdre a les finals de la Stanley Cup el 2013, Tyler va ser traspassat a Dallas.

En aquell moment va connectar amb Jamie Benn i durant diversos anys el duo va arrasar a la lliga. 6 temporades fent mitja pràcticament un punt per partit fins que les lesions li han baixat el nivell. Pel nivell demostrat durant tants anys Seguin ha de ser part d’aquesta llista.

24. Jason Robertson – LW – #39 al 2017 – Dallas Stars

Dallas es va prendre el seu temps desenvolupant el californià i el resultat ha estat espectacular. L’espigat jugador té un estil de patinatge horrorós però unes mans prodigioses i una lectura de joc fantàstica. En un equip super defensiu està portant tot el pes de l’atac del seu equip (al costat de Roope Hintz) i malgrat que no porta ni 150 partits a la lliga en la meva opinió ja és una estrella que brilla, i com brilla.

23. Charlie McAvoy – D – #14 al 2016 – Boston Bruins

El desenvolupament de McAvoy per part dels Bruins ha estat exemplar. Una temporada extra a l’NCAA, debut a l’equip amb Chara on aprens d’un defensa llegendari i després de dues temporades relleu de torxa. Defensa franquícia a Boston, dinàmic en defensa i en atac. Un jugador dels que vols al teu equip tota la teva carrera. I no és l’última vegada que veurem els Bruins en aquesta llista.

22. Jake Guentzel – LW – #77 al 2013 – Pittsburgh Penguins

El #59 dels Pens des del seu primer any al College ja va demostrar un gran futur promitjant gairebé un punt per partit, registre que va millorar els seus dos següents anys a la universitat. Després va passar als Pens i des del primer dia ja va ser un anotador. Guentzel ha demostrat molta química amb Crosby i Malkin i s’ha convertit en un jugador molt infravalorat a la lliga fent una mitjana de 0.9 PPG que és una barbaritat i sent clau en un equip que va guanyar 2 Stanley cups i que a dia d’avui segueix sent un dels aspirants al títol.

21. Vladimir Tarasenko – RW – #16 al 2010 – St. Louis Blues

Tarasenko va trigar 3 anys a començar la seva carrera a l’NHL però des dels seus primers partits va ser fàcil comprendre perquè se’l nomenava com el millor prospecte fora de l’NHL. Ha estat el responsable de portar el gran pes de l’atac dels Blues durant tota la seva carrera, tenint un fermall d’or a l’Stanley Cup guanyada el 2018-2019. Per desgràcia després d’aquesta temporada Vladdy ha passat dues temporades gairebé sense jugar per una lesió d’espatlla, però aquest any ha tornat per la porta gran, fent una mitjana d’un punt per partit i tornant a ser una estrella a la lliga. I això que va estar a punt de ser traspassat i exposat al draft d’expansió.

20. Matthew Tkachuk – LW/RW – #6 al 2016 – Calgary Flames

El més gran dels Tkachuk és la definició del power forward modern. Tècnica, tenacitat, força i molta, molta personalitat. Els Flames se la van jugar amb ell al 2016 i els va sortir la jugada rodona. És un jugador que encaixa com a anell al dit amb els Flames i que si jo fos el propietari de la franquícia intentaria lligar per tots els mitjans, no cada dia et surt un hereu del grandíssim Jarome Iginla. Aquest any acaba contracte i veurem què passa amb ell.

19. Mark Stone – RW – #178 al 2010 – Ottawa Senators (Traspassat a Vegas Golden Knights)

Els Senators van topar amb un diamant en brut amb Mark Stone a la sisena ronda del 2010. Després de dos anys als juniors i dos anys més a l’AHL, el jugador estava llest per al gran salt i vaja com ho va fer. Des del primer dia donant uns grandíssims números en atac i sent un dels millors atacants defensius de la lliga. El canadenc sempre és a dalt en les votacions del Selke i és una de les estrelles two-way de la lliga. Un grandíssim jugador que va adquirir Vegas i es va convertir en el seu primer capità, com podeu veure a la foto.

18. Johnny Gaudreau – LW – #104 al 2011 – Calgary Flames

Johnny Hockey no va ser escollit fins a la quarta ronda a causa del seu físic menut, però ha callat a tothom amb el seu enorme talent que té a dojo. Després de dues temporades a l’NCAA, va tenir una tercera temporada d’autèntic monstre posant registres que no s’han igualat a tot el segle a college. 2 punts per partit per a un total de 80 punts en 40 partits. Una salvatjada que, com era d’esperar, s’igualaria a l’NHL. Moltes temporades sent una superestrella a la lliga i aquest any a ritme de fer una mitjana de 110 punts, registres espectaculars per a un jugador que sembla que seguirà molt de temps a Calgary si els rumors són certs.

17. Sebastian Aho – C/RW – #35 al 2015 – Carolina Hurricanes

Sebastian Aho és un jugador que m’encanta. Té totes les característiques que un bon jugador d’hoquei gel ha de tenir. Tenacitat, lideratge, intel·ligència sobre el gel, toc golejador i gran entrega en defensa. És el líder d’uns Carolina Hurricanes que lluitaran durant molts anys per l’Stanley Cup.

16. Jonathan Huberdeau – LW – #3 al 2011 – Florida Panthers

Huberdeau venia amb un gran pedigrí dels Juniors. Va tenir dificultats en els seus dos primers anys a l’NHL però s’ha convertit en un gran exemple de jugador que va fent passet a passet sense parar. A dia d’avui és un dels 5 millors playmakers de la lliga (en una lliga amb moltíssim talent) i ja està amb més de 100 punts a la temporada, amb mitjana d’arribar als 120 punts, una temporada fantàstica que li fa un imprescindible en aquesta llista.

15. Moritz Seider – D – #6 al 2019 – Detroit Red Wings

No necessito més de 50 partits per saber quan estic veient un jugador franquícia. Moritz Seider ha tingut una trajectòria exponencial des que va ser escollit per Yzerman i avui dia és una de les peces amb més valor de TOTA la lliga. El jove alemany ha demostrat una barreja de carisma, agressivitat, talent defensiu i ofensiu poc vist els darrers anys. Al meu entendre és l’hereu de Chris Pronger (amb millor talent ofensiu que Pronger) i serà un candidat fix al Norris tota la seva carrera.

14. Jack Eichel – C – #2 al 2015 – Buffalo Sabres (Traspassat a Vegas Golden Knights)

No he vist gaires partits d’hoquei sobre gel en viu, però dels que he vist puc dir que Jack Eichel és el jugador que més m’ha impressionat. M’ha impressionat més que jugadors elit que veurem més amunt en aquesta llista. Eichel és probablement un dels 3 jugadors amb més talent que han sortit de la dècada, però una barreja del seu entorn, la seva personalitat i petites lesions no li han permès explotar de la mateixa manera que si ho han fet, per exemple, Connor McDavid o Leon Draisaitl. Buffalo el va traspassar després d’una enorme polèmica en la lesió al coll i sembla que els dos equips estan millor després de la marxa de Jack de Buffalo a Vegas.

13. David Pastrnak – RW – #25 al 2014 – Boston Bruins

El txec s’ha convertit en una superestrella a l’NHL. Un dels jugadors amb més personalitat de tota la lliga. Des de la seva primera campanya amb 18 anys ja ha rendit a la lliga i ha anat fent passos endavant fins a convertir-se en un dels millors golejadors que tenim avui dia i amb un rendiment espectacular també a playoffs. “Pasta” és un jugador pel qual val la pena veure un partit d’hoquei sobre gel.

12. Mikko Rantanen – RW – #10 al 2015 – Colorado Avalanche

No és comú tenir un jugador que ve de Finlàndia a l’AHL i destrossar la lliga amb tan sols 18 anys. Mikko va fer això i després d’una primera temporada a l’NHL d’adaptació es va convertir en una superestrella. Forma amb MacKinnon un dels duos més letals de la lliga i ha superat ja en 4 temporades el punt per partit. Rantanen és un gran playmaker que també té instint golejador. Una de les peces que fan als Colorado Avalanche l’equip amb millor futur de tota la lliga.

11. Kirill Kaprizov – LW/RW – #135 al 2015 – Minnesota Wild

L’espera per Kirill va valdre la pena. Als seus 22 anys per fi va arribar a l’NHL i des del primer dia ha fet il·lusionar els fans dels Minnesota Wild. Kirill és un dels jugadors més talentosos que hem vist passar pel gel en els darrers 25 anys i ha transformat Minnesota en una potència a la lliga. El rus ha vingut per marcar una època i a nosaltres ens toca gaudir.

10. Mitch Marner – RW – #4 al 2015 – Toronto Maple Leafs

Tot i que aquest jugador em produeix una sensació adversa a playoffs és molt difícil d’ignorar la producció ofensiva que només és superada per altres 3 fora de sèries d’aquesta llista. Marner és un dels millors playmakers que hem vist al segle i té un talent descomunal jugant al seu equip de la infància. Si segueix així segur que tindrà una carrera per a l’HHOF, però, farà els passos necessaris perquè la seva carrera no només sigui això sinó una recordada com a gloriosa per als fans de Toronto?

9. Brayden Point – C – #79 al 2014 – Tampa Bay Lightning

A nivell ofensiu Brayden Point hauria d’estar 10 llocs més enrere en aquesta llista, però el jugador dels Bolts ha liderat en 2 ocasions al seu equip una Stanley Cup com una peça clau de l’equip, i això, no es pot ignorar. Passat en 2 rondes per la seva petita estatura, és un altre jugador que ha fet un pas endavant cada any a la seva carrera i que és molt, però que molt difícil de contenir en playoffs. És un dels millors jugadors portant el puck de la lliga, amb molt bones aptituds defensives i fantàstic talent en atac. Ho fa tot i ho fa tot molt bé, un valor segur per a qualsevol equip de la lliga.

8. Adam Fox – D – #66 al 2016 – Calgary Flames (traspassat a Carolina Hurricanes (traspassat a New York Rangers))

Adam Fox va irrompre a l’NHL com un cicló. Segon any i guanyador del Norris. L’hereu de Brian Leetch diuen a Nova York. I raó no els hi falta. Adam va ser traspassat dues vegades en negar-se a signar amb l’equip propietari dels seus drets. Ell volia anar a l’equip des que era un noiet, i així va acabar als Rangers finalment. És un defensor excepcional amb una lectura de joc superlativa i que ha revolucionat el seu equip des de la seva arribada. Una de les grans estrelles de la lliga.

7. Aleksander Barkov – C – #2 al 2013 – Florida Panthers

Després d’una de les millors temporades d’un juvenil a Finlàndia que es recordin, Barkov va arribar amb l’etiqueta de futura estrella a la lliga, i no ha decebut. El capità dels Panthers ha crescut amb el seu equip fins a arribar tots dos, jugador i equip, al capdamunt de la lliga. Barkov és un lladre de discos i un jugador que en atac ho fa tot molt bé, amb un nivell tècnic excel·lent, segurament té el paquet de qualitats més semblant que un jugador ha tingut amb Pavel Datsyuk des de la retirada del rus.

6. Nathan MacKinnon – C – #1 al 2013 – Colorado Avalanche

L’explosiu canadenc va ser escollit per sobre de Barkov al draft i també tenia etiqueta de futura estrella a la lliga. Després d’un primer any espectacular va encadenar 3 anys en què el seu progrés es va estancar i hi va haver rumors de la sortida de l’equip. Però al 2017 tot va canviar i MacKinnon va fer un salt de gegant per convertir-se en un dels 5 millors jugadors de la lliga. Des de llavors s’ha convertit en una de les cares més reconegudes de la lliga i en un jugador que terroritza totes les defenses de la lliga. Que Nathan estigui en aquest lloc en aquesta llista és un testimoni de l’espectacular nivell que tenim de jugadors a l’NHL.

5. Leon Draisaitl – C/LW – #3 al 2014 – Edmonton Oilers

Quan vaig veure Leon jugar al juniors em recordava una mica Lemieux però mai vaig pensar que anés a tenir l’impacte a l’NHL que té ara mateix. L’alemany ha connectat amb Connor McDavid i formen el millor duo de tota la lliga. Però no només això, sinó que quan els han separat o McDavid ha estat fora, l’alemany ha seguit rendint de la mateixa manera, cosa que l’eleva encara més. Alguns no comprendran que tingui 4 jugadors més per sobre seu, però tots els jugadors a aquest nivell són super elit i aquí ja va per preferències.

4. Auston Matthews – C – #1 al 2016 – Toronto Maple Leafs

El d’Arizona va tenir un impacte immediat a l’NHL. 4 gols al seu primer partit. Des de llavors 4 temporades amb més de 40 gols, les altres dues amb més de 30, i aquesta última avui dia amb 58 gols en 68 partits. Números no vistos des dels millors moments d’Ovechkin i Stamkos. És el millor golejador actualment a l’NHL i amb un molt bon joc defensiu. Una icona a Toronto i a l’NHL i que si segueix així serà recordada durant dècades.

3. Nikita Kucherov – RW – #58 al 2011 – Tampa Bay Lightning

Si els Bolts amb Point van guanyar la loteria, amb Kucherov van guanyar l’euromilions. El rus ha demostrat durant tota la seva carrera que és un jugador històric. 128 punts al 2018-2019. La temporada amb més punts des de temps des de Jaromir Jagr. Dues temporades consecutives en playoff amb més de 30 punts, cosa només feta pels déus Gretzky i Lemieux. Dues Stanley Cups, i altres diversos trofeus. És el jugador amb més intel·ligència i lectura de joc que he vist i amb clares credencials de retirar-se a l’Olimp de l’hoquei rus al costat d’Ovechkin.

2. Cale Makar – D – #4 al 2017 – Colorado Avalanche

És difícil de descriure en paraules el que està fent Makar des que va entrar a la lliga. A mitjana d’un punt per partit com a defensa, i no ho està fent com un quart davanter. És un defensa excel·lent a la seva zona defensiva. Makar és un jugador amb l’etiqueta de generacional i que si la seva carrera segueix igual serà recordat com un dels millors defenses de la història. Gaudim mentre el puguem veure.

1. Connor McDavid – C – #1 al 2015 – Edmonton Oilers

Connor McDavid és el millor patinador de la història de l’NHL. No hi ha cap dubte. Passi el que passi a la seva carrera ja serà recordat com un jugador generacional, i les coses que ens ha demostrat durant aquests anys mai seran oblidades. Promitja 1.4 punts per partit, cosa que el posa a l’alçada dels més grans d’aquest esport. Una llàstima que hagi acabat als Oilers, franquícia que no se’l mereix. Amb els anys, igual que a Ovechkin, li acabaran arribant les Stanleys. Un jugador així ha d’acabar amb una almenys al palmarès. Avui dia, Connor McDavid és la cara de l’NHL.

Espero els vostres comentaris sobre jugadors que he infravalorat, sobrevalorat, no he posat a la llista i aquestes coses. La conclusió que vull treure és que afortunats som de tenir tant de talent al gel, nosaltres som qui el gaudim.

Et pot interessar…

Des de la Badia: Martin St. Louis, un exemple de superació