Poques persones han tingut una carrera tan llarga i tan extensa a l’NHL en qualsevol dels seus vessants com Dale Tallon des que va arribar a l’NHL després d’haver estat segon al draft del 1970, uns anys claus per al canadenc que l’any anterior s’havia proclamat campió juvenil de Canadà… jugant a golf.
La cursa de Dale Tallon a la màxima competició mundial d’hoquei gel es remunta a l’any 1970, quan els Vancouver Canucks el van triar al número 2 del draft. Fins llavors la carrera de Tallon s’havia desenvolupat a l’OHL on havia jugat als Oshawa Generals per a un total de 43 punts en 50 partits i dues temporades als Toronto Marlboros amb els quals havia signat 49 punts en 48 partits el seu primer any i 79 en 54 l’any que va ser triat per al draft.
Amb els Canucks va gaudir dels seus tres primers cursos a l’NHL jugant 78, 69 i 75 partits respectivament i aconseguint 56, 44 i 37 punts. Xifres gens menyspreables per a un defensa.
Fitxatge pels Blackhawks
Després del seu pas per Vancouver, el canadenc va arribar als Chicago Blackhawks el 1973 per incorporar-se a la disciplina de l’equip a què quedaria més vinculat en la seva etapa com a jugador de l’NHL. Cinc cursos va romandre a Chicago amb un gran protagonisme, no en va disputar 65, 35, 80, 70 i 75 partits respectivament, sent la temporada de 35 partits el seu punt negre per les lesions. A nivell de punts va firmar 34, 15, 62, 21 i 24. Si a Vancouver va aconseguir la seva temporada amb més gols (17) a Chicago va aconseguir la seva temporada amb més assistències (47) a la 75-76.
I de Chicago, Tallon se’n va anar a Pittsburgh per enrolar-se a les files d’un altre clàssic de la competició com són els Penguins. En el seu primer any a la ciutat de l’acer va mantenir el seu nivell i va aconseguir 29 punts en 63 partits, encara que a la segona de nou les lesions el van llastar i amb prou feines va disputar 32 partits en què va aconseguir 14 punts. En acabar de la temporada 79-80, el canadenc es va retirar com a jugador d’hoquei.
Etapa com a comentarista de ràdio i televisió
Deixar de practicar hoquei sobre gel va ser un pal per a Tallon, encara que no es va deslligar de l’esport ni de l’NHL ja que des d’aquell moment i durant 16 temporades va ser comentarista de ràdio i televisió dels Chicago Blackhawks. El parar de practicar l’esport que li va donar la fama va permetre al canadenc reprendre una altra activitat que havia deixat de banda: el golf. En la seva joventut, Dale Tallon havia estat un notable jugador de golf que fins i tot va arribar a guanyar el Campionat Juvenil de Canadà i fins i tot a competir a l’Open de Canadà. Després de penjar els patins reprengué aquest hobby i fins i tot actualment és comú veure’l practicar aquest esport.
Després de gairebé dues dècades sent analista de ràdio i televisió dels Chicago Blackhawks, el 1998 va començar a treballar com a director de jugadors del quadre de Chicago durant uns anys abans de convertir-se en gerent de l’equip. Un lloc clau que va exercir durant diverses temporades i en què la cirereta al pastís va ser l’Stanley Cup aconseguida pels Blackhawks l’any 2010. Encara que no tot va ser tan senzill ni tan bonic. La seva arribada al càrrec de gerent general va estar marcada per la cancel·lació de la temporada 2004-05 que acabaria sent determinant per a la introducció de noves regles i normes, de manera que Tallon va haver de canviar la seva visió de l’hoquei per adaptar-lo als nous temps.
Tallon va ser el responsable de l’arribada de Patrick Kane i Jonathan Toews als Blackhawks
La seva primera temporada va ser força discreta i va acabar antepenúltim de tota la lliga. Les dues següents temporades van ser una mica millor per als de Chicago, encara que sense aconseguir classificar per als playoffs. Va ser al draft on va aconseguir millors resultats ja que en aquests anys va incorporar dos puntals dels Blackhawks com Jonathan Toews i Patrick Kane. El 2009 els de Chicago es van ficar als playoffs per primera vegada des del 2002 i van arribar a la final de la Conferència Oest on van caure davant els Detroit Red Wings.
Peça clau en els reeixits Blackhawks del 2010
Els bons resultats i l’arribada de jugadors com Marián Hossa i John Madden van fer pensar en un cicle reeixit de Tallon amb els Blackhawks, però sobtadament tot va saltar pels aires l’estiu del 2009 quan va ser cessat de les seves funcions com a gerent i degradat al lloc d’assessor, en una decisió polèmica i controvertida de la qual es rumoreja que va ser cosa de John McDonough, president de l’equip, que estava gelós de l’èxit de Dale Tallon. Tot i no estar en el lloc de gerent quan els Blackhawks van conquerir l’Stanley Cup el seu nom va ser gravat al trofeu i va rebre un anell de campió.
El 2010, Dale Tallon es va convertir en el gerent general dels Florida Panthers, un equip que havia estat cuer de la seva divisió el curs anterior i que no disputava els playoffs des de l’any 2000. La seva estada a Florida no va ser un passeig de roses, és més, en la seva primera temporada el seu equip va repetir com a cuer de la seva divisió. Tallon va realitzar canvis a l’organigrama tècnic i va realitzar algunes incorporacions que van resultar clau perquè el 2012 els Panthers aconseguissin el títol de la divisió i es classifiquessin per a Playoffs, encara que van quedar eliminats en primera ronda a mans dels New Jersey Devils.
Després de tres anys més com a gerent, Tallon va ser ascendit a un lloc executiu fins que el 2016 va haver de reprendre les seves funcions després de la mala ratxa de l’equip. Encara que no va ser fins a l’abril del 2017 que no va reprendre la seva feina com a assessor, càrrec que tindria fins al 2020.
La sortida de Dale Tallon dels Florida Panthers va ser, com a Chicago, força polèmica. En aquest cas va ser provocada per uns suposats comentaris racistes de Tallon durant la posttemporada a la bombolla de Toronto el 2020. Mesos després l’NHL va concloure que no hi havia prou indicis per condemnar Tallon i va quedar absolt d’aquests càrrecs. Des del 2022 és assessor i escolta dels Canucks de Vancouver. I segueix jugant a golf en el seu temps lliure.
Et pot interessar…
Cargando ...
