Vivim una època en que qualsevol tipus de violència és rebutjada. I amb raó. Fugim d’aquelles actituds en les que es solucionen les coses a cops i empentes. I assenyalem agressors per intentar corregir la seva actitud i que serveixi d’exemple per la resta de violents. Estem deixant enrere èpoques en les que la intimidació física era un pilar de l’educació i ben vista per imposar la superioritat jeràrquica.
El món de l’hoquei gel no se n’escapa d’aquesta tendència antiviolenta. Generalment a Europa el reglament i l’afició rebutgen les baralles en l’hoquei gel mentre a l’altre costat de l’Atlàntic es permeten i es respecta la liturgia que hi ha al voltant. 5 minuts a la banqueta d’expulsats en les cultures en les que estan permeses aquest tipus d’accions mentre que en el reglament IIHF una baralla suposa una expulsió de partit automàtica. En la NHL fins i tot es deixa espai perquè els jugadors llencin els guants al gel i resolguin a cops la tensió del moment entre aplaudiments d’espectadors i companys. Es podria dir que forma part de l’espectacle. De vegades s’obren notícies a la TV relacionades amb l’hoquei gel i es destaca aquesta part més violenta del joc, una característica més o menys allunyada de l’esport segons la forma d’entendre’l.
En un esport tan ràpid i en el que les pulsacions pugen fàcilment degut al contacte permès, sovint hi han accions que sobrepassen els límits d’allò legal.
No és gens popular per molts aquesta forma expeditiva d’arreglar conflictes. Els arguments en contra són sobradament coneguts així que no cal aprofundir-hi gaire més. Per algú que no entén aquest esport podria veure’s un vestigi del passat, una tradició que s’ha vist superada pel pas dels temps i que no s’ha adaptat a l’època moderna. Però i els arguments a favor? Per més que es vegi com a part folklòrica del joc hi ha una part pràctica innegable i el principal argument dels favorables a les baralles: és un mecanisme corrector i alliberador pels jugadors. En un esport tan ràpid i en el que les pulsacions pugen fàcilment degut al contacte permès, sovint hi han accions que sobrepassen els límits d’allò legal. Els àrbitres implementen el reglament però de vegades no ho veuen tot i es generen conflictes entre jugadors que mitjançant les baralles es poden resoldre, evitant tornar el cop a esquenes dels jutges.
Rebre un cop no sancionat o una càrrega fora del reglament fa que aquell que la pateix s’hi vulgui tornar i potser esperi el moment oportú, allunyat dels ulls de qui implementa la llei, per tornar-s’hi. I potser el públic si que veurà aquesta segona acció i la protestarà i pujarà la crispació en l’ambient entrant en un espiral incert de descontrol.
Si a la primera acció es permet que els dos protagonistes ajustin comptes en aquell moment, se’ls sanciona adientment i la cosa no anirà més enllà. Tot i que evidentment hi han moltes formes de baralles i aquesta relatada és la més romàntica pels defensors de deixar fer. Però sovint veiem com la figura del enforcer intervé en una baralla per treure a l’estrella rival del partit. O que els dos jugadors que s’han barallat no han passat pàgina i tornen a protagonitzar algun combat en aquell mateix partit.
Alliberant la tensió?
Alguns jugadors que acostumen a rebre de valent són més partidaris d’aquesta forma alliberadora que no pas no permetre-ho. I entenent que en un conflicte no sempre se surt victoriós. Alliberar tensions i seguir amb el joc, és el lema que utilitzen. Apel·lant a una noblesa que recorda al rugby, en el que després del contacte físic durant tot el partit es fa el tercer temps entre els rivals. Aquí la idea seria que després de resoldre amb els punys la tensió es passa pàgina més ràpid. La realitat no s’ajusta gaire a aquesta idea i per això potser no té més recolzament.
La gestió de les emocions i de la força no és a l’abast de tothom i hem vist com s’utilitzen tècniques desestressants consistents en colpejar algun tipus d’element per alliberar stress i maldecaps. Potser els cops de puny en l’hoquei gel no s’allunyen tant d’aquesta pràctica i en realitat fugen més d’una baralla de carrer o d’un combat de boxa.
El pas del temps sembla que va en contra dels favorables a les baralles com a eina per resoldre conflictes i veurem la tradició americana (la lliga juvenil QMJHL les acaba de prohibir) si aguanta intacte durant molt de temps.
Et pot interessar…
Cargando ...
