Que els dies previs al Draft apareguin rumors sobre possibles sorpreses de cara al número un del Draft és una cosa absolutament normal. L’any passat, Owen Power va ser el número un d’una promoció que inicialment semblava que anava a ser liderada per Aatu Räty, i que fins al moment de l’elecció no se sabia quin camí prendrien els Sabres, contant que en el seu defensa ja estava Rasmus Dahlin. En el 2020, dies abans del Draft, els rumors d’un possible canvi de parer dels Rangers sobre Lafrenière en favor de Byfield van començar a aparèixer, encara que bé és cert que molt més febles.
Això és només un petit context del que sol passar abans del Draft. Tot això li dona un punt d’emoció al dia, és lògic, interessat al cap i a la fi perquè és un esdeveniment televisat, però també fa que sigui molt difícil separar la ‘rumorologia’ fundada de la realitat. La realitat és que, per molt bones informacions que es tinguin, el que succeeix de manera interna en relació al Draft és impossible de saber.
No va ser gens diferent enguany. L’entorn mediàtic dels Canadiens és un dels més intensos de tota l’NHL, i a través de Grant McCagg va començar a construir-se la narrativa mediàtica de la decisió de Montrèal de triar a Juraj Slafkovsky per davant de Shane Wright, qui durant tot l’any estava previst com el número un, però sense la solidesa en aquesta posició com la de temps enrere. La seva temporada en OHL havia estat bona, dins de l’esperat per a algú del seu talent, però no havia mostrat aquest domini tan gran que s’espera d’un número un, i el seu impacte a nivell internacional havia estat molt escàs, a diferència de Slafkovsky, qui havia tingut una temporada molt intensa i reeixida a nivell internacional, amb l’únic asterisc d’haver completat una temporada discreta quant a producció estadística en Liiga. Postura que va aixecar tot tipus d’opinions, però que ni molt menys era una cosa que no es podia visualitzar que succeís. Rar que succeeixi en un número un, on no sol haver-hi molt de canvi de decisions per a evitar (algunes) polèmiques futures, però gens impossible.
A través de Grant McCagg va començar a construir-se la narrativa mediàtica de la decisió de Montrèal de triar a Juraj Slafkovsky per davant de Shane Wright
Totes les previsions ja s’havien fet sobre Wright en el número un, Slafkovsky com a elecció dels Devils després de triar l’any passat a Luke Hughes i comptar amb dos bons centers en el seu germà Jack Hughes i el suís Nico Hischier. Arizona es faria amb l’americà Logan Cooley, i a partir d’aquí s’obria amb els Seattle Kraken, que estan construint, i necessiten ajuda en tots els punts, però se’ls obria un ventall interessant de defensors amb Simon Nemec i David Jiricek. Fins i tot hores abans del Draft, ja es podia veure a Philadelphia triant a Cutter Gauthier, un dels jugadors que més va pujar en els últims mesos i que també feia caure de les previsions a Matt Savoie, qui també semblava a inicis d’any tenir un lloc entre els tres primers i que finalment no va anar així. Però es van desmuntar totes les previsions quan Montreal va fer encertats els rumors i va triar a Slafkovsky amb el número un del NHL Draft 2022:
“No hi ha molts jugadors que puguin patinar, que tinguin un gran cos i puguin anotar com Juraj.” eren les paraules de Kent Hughes com a argument per a tenir a Slafkovsky com a número u. Pel comentat, en l’entrevista personal el jugador va marcar diferències sobre el seu caràcter: “Una de les preguntes que li vaig fer quan ho vaig conèixer va ser saber què era el que més estimava de l’hoquei. Em va dir estar en el gel quan estan a dalt 4-3 o abaix 4-3. Aquest tipus de resposta és el que vam veure d’ell com a jugador.” Les seves paraules coincidien amb el producte que estava sobre el gel, per la qual cosa va ser triat el número u.
Amb aquest canvi, es va iniciar la cascada de sorpreses: New Jersey repeteix en defensa i es fa amb el seu compatriota Simon Nemec. Això va suposar un fet històric per a Eslovàquia, ja que només dos jugadors del país havien estat abans triats en el Draft entre els deu primers: Marian Gaborik el tercer en el 2000 i Robert Petrovicky en el novè lloc del 1992.
I amb anterioritat, només el Draft del 2004 va veure dos jugadors d’un país no nord-americà a ocupar les dues primeres posicions (Ovechkin & Malkin)
Arizona no canvia el seu camí esperat, i malgrat la disponibilitat de Wright, es van fer amb Logan Cooley, la qual cosa li atorgava als Kraken l’opció si es fes amb un número un en el quart lloc, malgrat haver triat l’any passat a Matthew Beniers. Seattle opta per anar amb el best player available i sumen a Shane Wright, en el que al meu parer és una molt bona decisió ja que els Kraken estan en moment de sumar talent en totes les posicions. La seriosa mirada de Wright a la taula dels Canadiens ja forma part del llibre de moments històrics del Draft. Tan sols els Flyers van fer bones les apostes triant a Gauthier i finalment no va ser tanta la caiguda de Savoie ja que els Sabres li van frenar en el novè lloc.
A més els Canadiens se les van enginyar per a sumar al també eslovac Filip Mesar, un dels meus noms favorits del Draft amb el seu dinàmic patinatge i la seva bona rematada, la qual cosa els dona ja una futura unió més que interessant. Mesar trigarà una mica més, ha un camí més llarg de recórrer però té potencial per a ser un jugador que produeixi, que cridi l’atenció. A mi em té molt guanyat perquè estèticament m’encanta el seu joc, la seva rematada i la seva manera de patinar. Podien fer triplet amb Adam Sýkora, però van decidir apostar, també de manera encertada, per Lane Hutson, defensor del USNTDP amb un potencial ofensiu espectacular. Just a la següent elecció, sortia Sýkora triat pels Rangers. Veurem qui gana d’aquesta decisió.
Però no es pot dir en absolut que Montrèal no sortís ben carregat d’aquesta promoció: Juraj Slafkovsky, Filip Mesar, Owen Beck, Lane Hutson, Vinzenz Rohrer en les seves primeres eleccions és un botí més que interessant de cara al futur. Però el mateix es pot dir dels que venen per darrere. Els New Jersey Devils poden tenir defensa per molts anys amb Simon Nemec & Luke Hughes, dos que també tenen minuts en els seus patins entre professionals, Arizona pot tenir a un center de primera línia en Cooley mentre que Seattle es va fer amb la que és per a mi una de les promocions més interessants: Shane Wright, Jagger Firkus, Jani Nyman, Niklas Kokko, David Goyette, Ty Nelson.
Què aconsegueixen els Montreal Canadiens amb Slafkovsky?
A aquí vam fer un repàs a la seva figura com a jugador de manera més profunda, però resumit i ràpid aconsegueixen a un jugador que supera el 1’90 d’alçada amb tot just 18 anys, físicament preparat per a l’elit professional, amb experiència en el que els americans diuen el “big stage“, intens en el forecheck i amb una molt bona rematada. Jugador que li agrada generar atac, que li agrada portar el puck a les zones de perill, incloses aquelles que llueixen menys però d’on es treu molt crèdit, i que no s’amaga mentre està sobre el gel, dels quals es fan notar i demanen la possessió per a fer que passin coses.
Juraj Slafkovsky es troba en una situació interessant. Montreal està construint un atac jove en el qual tindrà temps per a adaptar-se al costat d’uns altres com Nick Suzuki, Cole Caufield i l’acabat d’incorporar Kirby Dach, que també busca redempció en un nou entorn després de no tenir molta sort a Chicago. La pressió d’un número u del Draft no la hi llevarà ningú, va implícita en el seu lloc per a tot el que passa per aquí, i l’entorn mediàtic porta molt temps sent igual d’intens, això tampoc li ho llevaran. Però Juraj té partits a la seva esquena entre professionals, en entorns de tota mena, i no ha estat mai un jugador d’amagar-se. Tot el contrari, és un jugador que no s’amaga, que es fa present sobre el gel i sempre intenta que passin coses.
Et pot interessar…
Cargando ...
