Alfons Mills, nascut a la comarca de la Cerdanya, ha viscut des de ben petit l’hoquei gel. Actualment és un dels narradors dels partits de la NHL al canal català d’Esport 3, únic mitjà que ofereix la lliga d’hoquei nord-americana a tot l’estat espanyol. També participa en un programa de ràdio anomenat Puckradio 2.0, en el qual tracten temes relacionats amb el Club Gel Puigcerdà, equip de la LNHH. També és membre de la junta directiva, a més de tresorer, en l’esmentat CG Puigcerdà, conjunt que li ha marcat tota la seva vida hockystica.
NHLmania: Encara que sembli evident vivint a la Cerdanya, Quan va començar el teu amor per l’hoquei gel?
Resposta: De petit es feia un seguiment notable de l’hoquei per la ràdio local. Programes dedicats a l’hoquei i connexions per telèfon en els desplaçaments. Jo sóc d’un poblet prop de Puigcerdà i en aquell llavors no m’era molt senzill desplaçar-me fins a la capital de comarca, que és on hi ha la pista de gel. Sense veure un partit en directe seguia al CG Puigcerdà a distància. Anys després, ja estudiant a l’institut, companys meus d’estudis jugaven al club i vaig començar a veure partits en directe en què entenia el reglament a mitges però l’ambient i el joc em van enamorar. Amb interès, constància i sense por a preguntar em vaig anar aficionant més i durant una època organitzava el meu calendari per seguir a l’equip per tot l’estat.
NHLmania: La vinculació amb el Club Gel Puigcerdà quan va començar i actualment en què consisteix?
R: Com a seguidor del club tinc records dels 90. He viscut moltes emocions a la pista, no totes bones però les que més recordo són inoblidables. Després de ser un aficionat més em vaig convertir en soci. Anys després, en una assemblea, vaig voler ajudar a la junta que entrava i em van fitxar allà mateix per col·laborar en la comunicació. Un cop dins de l’organització del club vaig passar a ser tresorer i responsable de comunicació. Càrrecs que vàrem renovar la temporada passada. A mi m’agrada dir que sóc com un home orquestra: transmissions dels partits, xarxes socials, notes de premsa, pagaments, etc. Una mica de tot en un club molt familiar.
NHLmania: Puigcerdà gaudeix d’un amor per l’hoquei gel difícil d’igualar a tota la península, llevat segurament per Jaca, explica’ns una mica la importància de el club entre la comunitat local?
R: Els temps han canviat però la vinculació de la població amb l’hoquei gel és gran. Pocs habitants per a un esport molt genuí que va tenir una època en què estava mal vist (baralles i altres prejudicis) però anteriorment ho era tot per a una població amb poques alegries i distraccions. Qui més i qui menys té un familiar o amic vinculat a club. Exjugadors, familiars de jugadors. No és difícil que en una zona amb pocs milers d’habitants l’hoquei es vegi com l’esport rei i l’afició es mantingui més o menys activa amb les noves generacions de seguidors. Es respira hoquei a les converses de bars, en el quart període envejable (pre COVID) i pels carrers. És un esport que se sent molt nostre i segurament aquesta és la clau del seguiment. No s’ha arribat als nivells dels 80 però ens omple d’orgull que el públic es bolqui amb el club.
“No és difícil que en una zona amb pocs milers d’habitants, l’hoquei gel es vegi com l’esport rei i l’afició es mantingui més o menys activa amb les noves generacions de seguidors”
NHLmania: Coneixent de primera mà la situació de l’hoquei gel nacional, aquesta temporada la LNHH viurà la incorporació de tres nous conjunts fins a arribar als vuit participants, Com valores aquesta nova situació?
R: Ja tocava. Cal explorar totes les possibilitats de ser més equips per aprofitar les instal·lacions que hi ha i crear afició en pistes amb menys tradició. Els grans mercats com Madrid o Barcelona és increïble que no siguin capaços d’atraure més gent. Sembla que els passos que s’estan donant son per fer un salt cap endavant i ho celebro. Huarte segur que ha assentat els fonaments amb un gran preparador que treballa de forma molt seriosa. Vikings és un experiment que desitjo que surti bé. Logronyo és el que menys es coneix i veurem si és capaç de consolidar un projecte similar a Huarte a mig termini que segur que asseguraria la continuïtat. Espero que aviat altres ciutats puguin tenir equip: Vitòria o Vielha per exemple. Vaig estar en el passat en les dues pistes i és una llàstima que no es pugui tenir equip en les lligues sènior.
NHLmania: En general quina nota li donaries a la LNHH actual en comparació a la que vas conèixer en els teus primers anys de seguir la competició?
R: La pregunta és difícil de contestar perquè algunes coses les veig millor i altres no. Per a mi la lliga ha baixat de nivell des que la vaig conèixer. Menys fitxatges de qualitat i jugadors amb menys sacrifici, segurament ara estan més ben preparats físicament però, llevat d’excepcions, amb menys qualitat tècnica. És cert que ara les normes de limitació d’estrangers que xoquen de front amb la llei Bosman ha permès a jugadors que abans mai haguessin tingut oportunitats en els equips créixer com a jugadors i jugar uns anys a la categoria sènior. Segurament a la llarga aquesta norma restrictiva pugui beneficiar el nivell general però durant uns anys ha minvat la qualitat mitjana de les plantilles, al meu entendre. Malgrat el que hem comentat, ara hi ha més pedreres a diferents ciutats i sembla que els cicles típics dels clubs són més curts perquè s’intenta treballar de forma més constant. Té molt de mèrit el que fan els clubs amb els pocs recursos de què disposen. Només arribar fins aquí és un mèrit enorme. Es fan esforços per professionalitzar tot l’amateur: arbitratges, jutges, personal dels equips. Aquestes accions aconsegueixen incrementar el nivell d’exigència i s’esvaeix la sensació que es tenia abans de manipulacions i complots. En això s’ha avançat força.
“Ara hi ha més pedreres a diferents ciutats i sembla que els cicles típics dels clubs són més curts perquè s’intenta treballar de forma més constant”
NHLmania: Has estat comentarista d’hoquei gel IIHF per Teledeporte, moment en què donàveu un mundial, aquesta va ser la primera incursió darrere dels micròfons?
R: La mateixa temporada que vaig comentar el primer mundial (2019) ja vaig tenir l’oportunitat d’estar en un derbi per una transmissió a Esport 3 i en la copa del rei. I per aquell llavors ja transmetia els partits com a local del CG Puigcerdà al canal de youtube de la FEDH. Un treball bastant autodidacta en general i que per aprendre has d’escoltar les crítiques i revertir el sentit per millorar.
NHLmania: Les últimes dues campanyes de la NHL s’han retransmès pel canal Esport 3, sent la primera vegada que la lliga nord-americana es donava en català, Com es va donar l’oportunitat i com valores l’experiència de formar part d’això?
R: La casualitat d’estar en el lloc indicat en el moment oportú. Em coneixien i em van relacionar amb l’esport. Ja coneixia el reglament i seguia la competició així que em van donar l’oportunitat d’experimentar sol a la bubble. Una gran experiència però molt dura per haver de enfrontar-me en solitari als partits. La temporada següent amb un company ja la vaig portar molt millor. També tenia més experiència i el poder dedicar-me només a comentar em va donar una altra frescor. El valoro molt positivament i estic orgullós d’acceptar el repte.
NHLmania: En breu es donarà el tret de sortida a una nova temporada de la NHL, tornareu a donar la lliga per Esport 3?
R: L’últim que sé és que si. En l’últim partit de la final de la passada Stanley em van comentar que segurament es tornaria a apostar per l’hoquei gel. Però de forma oficial no tinc notícies, encara. Tampoc falta tant però hi ha temps perquè comencin i espero que comptin amb mi. I si no és així, la veritat és que he gaudit molt de les transmissions i de la competició
NHLmania: Deixant de banda l’aspecte més professional, sent com ets fan de la NHL i dels Bruins en particular, Què destacaries d’aquest nou curs que està a punt d’arrencar?
R: En general l’adaptació post COVID serà interessant de veure. Ja vam observar que l’any passat qui es va adaptar millor a les noves circumstàncies l’eliminaren més lluny. L’arribada de Seattle també serà interessant, és clar. M’interessa veure com Tampa va a per la tercera copa sense els jugadors de la seva tercera línia Icon, am els que va aconseguir els dos títols. Per a mi va ser una de les claus dels de Florida. En relació als Bruins veurem si Swayman pot repetir les bones sensacions que va deixar la temporada passada i com els canvis afectaran l’equip. Krejci és una baixa molt important i veurem si Cassidy desfà la gold line que tan bons resultats dóna però que és una mica previsible per als rivals.
NHLmania: Quins són els teus jugadors favorits?
R: Ara mateix Patrice Bergeron. Elegància, oportunisme, efectivitat. Un líder dels quals no s’excedeix en la seva gestualitat. Evidentment Pastrnak és un fora de sèrie i també el segueixo. Marchand malgrat els seus alts i baixos pel que fa a comportament em sembla un jugador enorme (inversament proporcional a la seva alçada). Més enllà del meu equip no sóc molt original i em rendeixo davant jugadors com McKinnon, Matthews o Kucherov. Però l’oportunitat de donar partits de tots els equips m’ha donat una perspectiva nova i tinc jugadors favorits en gairebé tots els equips.
NHLmania: Hi ha moltes similituds entre els uniformes de Boston i els del Puigcerdà, aquestes tenen alguna cosa a veure amb que elegissis als Bruins com a franquícia a seguir de la NHL?
R: Explica la llegenda que durant la dècada dels 70, Puigcerdà volia adquirir equipació pel seu equip sènior i va tirar de colors ja usats a Boston. D’aquí els colors i la similitud del logo. Efectivament aquesta similitud de colors és la raó per la qual sóc fan dels Bruins. Abans de ser de l’equip de Massachusetts era fan del CG Puigcerdà i escollir equip de la NHL per mi va ser molt senzill.
NHLmania: Per acabar, algun somni que tinguis relacionat amb futures retransmissions d’hoquei gel que encara no hagis pogut fer?
R: És clar, m’encantaria transmetre des d’una pista de la NHL. L’ambient d’un directe sempre és indescriptible. Moltes de les transmissions que realitzo són des d’un estudi i es perd l’essència del que passa a la pista. M’encanta transmetre en directe a Puigcerdà per aquest motiu. Els jocs olímpics també estan en el meu pensament. Veurem si aquest hivern puc estar-hi però estar in situ com es feia abans és poc probable i seria un altre somni que m’encantaria complir.
Moltes gràcies Alfons per atendre NHLmania !!!
Cargando ...
