Un any abans, els Minnesota Wild continuaven travessant les dificultats que comporta ser un equip d’expansió i van acabar últims en la divisió Nord-oest amb 73 punts, 21 darrere dels Vancouver Canucks pel huité i últim lloc de playoff a l’Oest. Mentre Doug Risebrough, director general, i Jacques Lemaire, primer entrenador, encara intentaven trobar les peces correctes, Marian Gaborik va fer un pas avant i va explotar per anotar 30 gols.
A l’estiu, Risebrough va incorporar a un center veterà en la figura de Cliff Ronning a canvi d’una selecció de quarta ronda. Bill Muckalt, ex davanter dels Ottawa Senators, també va signar un contracte pluriennal amb l’equip.
La campanya 2002/03 en el Xcel Energy Center no va poder començar millor i els Wild van registrar 6-1-1 en els seus primers 8 trobades. La bola de neu va continuar rodant a partir d’ací i el club va jugar amb més seguretat. Lemaire va ser capaç de construir un estil que frustrava als rivals. La seua ment privilegiada mantenia a Minnesota a prop en el resultat de partits que eventualment guanyava.
Els Wild van desplegar finalment aquell esquema defensiu que Lemaire havia utilitzat a Nova Jersey. A més, van poder secundar-se més tant en Dwayne Roloson com en Manny Fernandez en la porteria. Tots dos es van repartir el temps sota pals i van acabar amb 23 i 19 victòries, respectivament.
Minnesota va començar a tractar-se amb els millors equips i la franquícia va començar a guanyar-se el seu respecte. Els Wild van començar a formar-se la identitat de ser un rival dur amb el seu defensa i precisa anotació. L’equip, recolzat per la ciutat, es va classificar a les eliminatòries com a sisé cap de sèrie. Era la primera vegada que l’Estat de l’Hoquei experimentaria la postemporada des de la 1991/92 amb els Minnesota North Stars.
Gaborik va continuar la seua bona forma golejadora amb un altre curs de 30 punts, però aquesta vegada se li va unir Pascal Dupuis i els seus 20 gols. Ronning va demostrar ser el pivot que l’equip buscava i es va apuntar 17 punts i 31 assistències. Andrew Brunette va registrar 18 gols i 28 assistències per a continuar amb el seu creixement.
Gaborik i Brunette van estendre el seu encert en la temporada regular a les eliminatòries. L’extrem destre txec va liderar a l’equip amb set punts i sis assistències en la part decisiva de la campanya. Wes Walz, malgrat no ser un anotador prolífic, va escriure els mateixos números. Sergei Zholtok va repartir 11 assistències i Filip Kuba va ser el defensa més incisiu amb tres gols i 5 assistències.
No s’esperava que els Wild guanyaren molts partits en els playoffs, però van sorprendre el món de l’hoquei en batre als Colorado Avalanche, tercers caps de sèrie, en la pròrroga del seté partit. Minnesota perdia la sèrie de primera ronda per 3 partits a 1, però va guanyar el sisé i el definitiu en el temps extra.
Els Wild van remuntar un 3-1 a baix de nou en les semifinals de conferència i van véncer als Canucks, quarts caps de sèrie. Minnesota va marcar 16 gols en els últims tres duels per a robar la sèrie.
La ratxa va arribar a la fi a les mans dels Mighty Ducks of Anaheim, que van agranar als Wild en quatre partits seguits en la final de la Conferència Oest. Nova Jersey va acabar guanyant la que va ser la seua tercera Stanley Cup.