Edmonton va completar una ferma temporada 1982/83, però va caure en la final dels playoffs per la Stanley Cup davant els Islanders, que van guanyar el seu quart títol seguit. A l’estiu, els Edmonton Oilers van mantindre el rumb i no van realitzar grans incorporacions a la seua plantilla per a deixar el seu nucli intacte.
Wayne Gretzky va ser el líder de l’equip en totes les categories ofensives aquella campanya 1982/83 després de registrar 71 punts i 125 assistències, 196 punts. Les seues passades de gol van establir un nou rècord en una temporada de la NHL. En les eliminatòries, Gretzky va fixar plusmarques de la lliga amb 38 punts i 24 assistències. També va guanyar els trofeus Art Ross i Hart.
Juntament amb Gretzky, Mark Messier va anotar 48 gols i 106 punts, Glenn Anderson va marcar 48 gols i 104 punts i Jari Kurri va ficar 45 gols i 104 punts. En la porteria, els Oilers van confiar en Andy Moog. El porter canadenc va ser titular en 50 partits i va acumular un registre de 33-8-7 amb una mitjana de 3,54 gols en contra i un percentatge de parada del 89,1%.
La temporada 1983/84 va ser una altra de rècord per a l’equip. Els Oilers van volar des del principi i van guanyar 39 dels seus 51 partits. Van sumar 57 victòries i 119 punts, plusmarques del club, i van avantatjar en 15 unitats al següent conjunt en la classificació. L’equip hauria guanyat el trofeu del President si aquest haguera existit llavors.
El ‘The Great One‘ va arribar fins els 207 punts
Gretzky va liderar naturalment a l’equip amb 87 gols i 118 assistències, 207 punts. Va guanyar el seu cinqué trofeu Hart seguit com el jugador més valuós de la lliga i un quart trofeu Art Ross consecutiu com a màxim anotador de la NHL. També va rebre el premi Lester B. Pearson, el jugador més valuós votat pels seus propis col·legues. Gretzky, per segona vegada, va marcar 50 punts en menys de 50 compromisos i va aconseguir la marca en 42 trobades. En 1981 havia batut el rècord anotant 50 gols en 39 partits.
Paul Coffey va acabar segon en la lliga en gols i punts mentre Kurri i Messier superaven tots dos els 100 punts. Anderson es va quedar en 54 punts i 99 punts. Grant Fuhr i Moog es van repartir les tasques en la meta i tots dos van complir. Fuhr va anotar un registre de 30-10-4 amb un percentatge de parada del 88,3%. Per part seua, Moog va acumular un rècord de 27-8-1 amb una mitjana de 3,77 gols encaixats.
Els Oilers estaven preparats per a arrasar a tot aquell que es posara per davant en els playoffs per la Stanley Cup.
En la seua sèrie de primera ronda, Edmonton es va enfrontar als antics Winnipeg Jets, ara Arizona Coyotes. D’aquelles, la primera eliminatòria era una sèrie de cinc partits. Els Oilers van acabar ràpidament amb els Jets i els van agranar en tres seguits. Edmonton va dominar i va anotar 18 gols en les tres trobades.
Els Oilers es van citar amb els seus rivals provincials, els Calgary Flames, en la seua següent sèrie. La “batalla d’Alberta” sempre crea drama i intriga. Edmonton va assaltar a Calgary en el primer partit, però els Flames van sorprendre els Oilers i els seus aficionats en el segon. Edmonton es va recuperar i va guanyar els dos duels següents en Calgary per a prendre un avantatge de la sèrie per 3 a 1.
Baix pressió, els Flames van estendre la sèrie en el cinqué partit i es van emportar el sisé mitjançant un gol de Lanny McDonald en la pròrroga. El seté partit, com la majoria de l’eliminatòria, va ser una trobada d’anades i vingudes. Calgary va arribar a guanyar per 4 a 3 en el segon període, però, desafortunadament per a ells, Edmonton tenia més pegada i va anotar quatre gols sense resposta per a avançar a les finals de la conferència Campbell.
Els Oilers estaven preparats per a arrasar a tot aquell que es posara per davant en els playoffs per l’Stanley Cup
En la sèrie última de la conferència Campbell, els Oilers es van enfrontar als Minnesota North Stars. Edmonton va agranar a Minnesota en quatre partits amb una sonada pallissa per 7 a 1 en el primer partit i un gol decisiu de Gretzky en el segon. Els North Stars van intentar frenar l’inevitable en la tercera trobada, però els Oilers responien sempre i van véncer per 8 a 5. En el quart xoc, Edmonton va despatxar a Minnesota per a avançar a la seua segona final de la Stanley Cup consecutiva.
La final de la Copa de 1984 va ser una revenja de la de l’any anterior i va enfrontar a Oilers i Islanders. Nova York apuntava a guanyar el seu cinqué campionat seguit per a igualar el rècord de la lliga. Per part seua, Edmonton tenia l’oportunitat de venjar la derrota de la passada temporada i guanyar el primer títol de la seua història. Els Oilers es van emportar el primer partit en un esforç defensiu (1-0), però, en el segon, els Islanders van assestar un fort colp amb un triomf per 6 a 1.
Lluny d’ensorrar-se, Messier va anotar mitjançant una fantàstica jugada individual i va canviar la inèrcia de la sèrie en favor dels Oilers, que van dominar el tercer xoc i van arrasar a Nova York a l’habitació. Amb l’oportunitat de guanyar la seua primera Stanley Cup a casa, Edmonton va assaltar ràpidament als Islanders amb un 4-0 al principi del segon període i va desbaratar l’intent de remuntada a càrrec de Pat LaFontaine per a guanyar el partit i la sèrie del trofeu.
Els Oilers van guanyar la primera Copa en la història de la franquícia. Messier va rebre el Conn Smythe com a jugador més valuós de les eliminatòries mentre Gretzky liderava els playoffs en punts (35), Kurri en gols (14) i Fuhr feia una mitjana de 2.99 gols en contra. Moog, invicte en les eliminatòries, va ser titular en dos partits de la final a causa d’una lesió del seu company de tàndem. Edmonton únicament va perdre quatre vegades en els playoffs i es va convertir en el primer equipe ex de la WHA a guanyar la Stanley Cup.
La victòria va obrir la porta a una dinastia. Els Oilers van guanyar Copa en 1985, 1987, 1988 i 1990. Van entrar en la història com un dels conjunts més dominants en la història de l’NHL. No obstant això, sempre quedarà la pregunta d’on podria haver arribat l’equip si els problemes econòmics de Peter Pocklington, amo del club, no li hagueren obligat a traspassar jugadors considerats cars de mantindre.
Va començar en 1987 amb el moviment de Coffey als Pittsburgh Penguins. Un any després, Gretzky va ser traspassat a Los Angeles. Finalment, en 1991, els Oilers van completar la seua reforma i van cedir a Kurri, Anderson, Fuhr i Messier en la mateixa temporada.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
