Connect with us

NHL

Els Bruins i la seva lenta renovació

Mentre els Hurricanes de Carolina celebraven la seva classificació per segona ronda de la cursa per la Stanley Cup 2021-22, el capità de Boston Bruins, Patrice Bergeron, acomiadava un a un els seus companys de la pista d’una manera tan especial que suggeria un adéu definitiu. Els Bruins no eren favorits en l’eliminatòria però havien arribat a forçar el setè partit, que s’acabava de resoldre a Raleigh de forma ajustada per 3-2.

El canadenc Patrice Bergeron, camí dels 37 anys, entrava a totes les travesses per abandonar la capital de Massachusetts i en la roda de premsa en el vestuari totes les preguntes eren sobre el seu futur. Aquesta temporada esdevé agent lliure sense restriccions i s’ha guanyat el dret a decidir què farà a partir de la temporada que ve. Un home d’un sol club que va ser draftejat en el lloc 45 el 2003 i que 18 temporades després és el centre titular de la primea línea i un dels millors del món en la seva posició.

Patrice Bergeron, acomiadava un a un els seus companys de la pista d’una manera tan especial que suggeria un adéu definitiu

Pel camí gols importants en la història dels Bruins i sobretot una elegància que ha fet guanyar-se el respecte de propis i contraris. Ha tornat a ser nominat al premi Frank J. Selke com a millor atacant defensiu, un guardó individual que ha guanyat ja 4 vegades i que d’aconseguir-lo enguany el convertiria en el jugador que en té més a les seves vitrines. L’edat és important però la classe i l’experiència d’aquest jugador el fa ara mateix únic i difícil de substituir pels Bruins, dins i fora del gel. El mateix Bergeron ha comunicat que necessita temps per pendre la decisió, una reflexió en la que el context familiar hi tindrà un pes molt important.

D’uns anys cap aquí es va produint el relleu generacional d’una base de jugadors que van portar als Bruins a lluitar per la copa Stanley i alguns d’ells van ser protagonistes en el títol obtingut el 2011 i als dos subcampionats posteriors (2013 i 2019). El treball de joves jugadors va donant fruits en compta-gotes, però va apareixent algun jugador que sorprèn pel seu nivell, per exemple el porter titular de només 23 anys, Jeremy Swayman que ha fet oblidar la prematura marxa del finlandès Rask.

Aquesta temporada el Bruins ja van veure com el seu centre de segona línea, David Krejci deixava la disciplina negra i daurada per tornar a la seva Txèquia natal a jugar. Un jugador que s’ha trobat molt a faltar per la seva incidència en el joc, sobretot quan la primera línea estava més encallada. Tukka Rask, el porter que el 2011 era reserva de Tim Thomas, ha sigut el primer porter de la franquícia durant 10 anys. La incorporació de Linus Ullmark procedent de Buffalo Sabres ha funcionat molt bé. Justament la temporada anterior la renovació va començar amb el seu capità insígnia les darreres dècades, Zdeno Chara, que posava rumb als Capitals per seguir jugant al màxim nivell. Enguany ho ha fet amb els Islanders amb 45 anys acabats de fer.

Els límits salarials i la contenció des dels despatxos va provocar que un dels defenses més ofensius de l’equip, Torey Krug, marxés de Boston cap a Sant Louis Blues. Una pèrdua que encara s’està notant en defensa 3 anys després. Però que no va fer trontollar la idea dels dirigents de no generar diferències entre jugadors de similars característiques ja que el defensa més ben pagat de l’equip és Charlie McAvoy amb menys de 5M, mentre Krug està cobrant 6,5M als Blues. No hi ha grans contractes en aquest original six, ni diferències notables entre els jugadors més determinants. Una característica diferencial respecte altres franquícies. El propi Bergeron és el millor pagat i no arriba als 7M de dòlars per temporada.

Els Bruins porten 6 temporades consecutives classificant-se pels playoff, amb un subcampionat inclòs. En les darreres 20 temporades s’han perdut la fase final només en 4 ocasions

David Pastarnak pujava a l’avió cap a Finlàndia per jugar amb la selecció txeca la resta de mundial. Mateix camí que emprenia el jove porter d’Alaska Jeremy Swayman amb la selecció nord americana. Mentre l’equip agafava vacances o es traslladava a jugar el mundial, les rodes de premsa d’entrenador i del General Manager ja s’entreveia l’activitat de despatxos que hi haurà els propers mesos. La possible baixa de Bergeron seria un contratemps important per la planificació de la propera temporada per l’entrenador Bruce Cassidy però no agafa per sorpresa als dirigents dels Bruins, que segurament haurien d’anar a buscar un centre de garanties a l’agència lliure. Fins i tot el General Manager Don Sweeney especulava amb el possible retorn de David Krejci ara que comparteix primera línea amb l’estrella Pastrnak en la selecció txeca que juga el mundial. Sembla que s’estan entenent a la perfecció.

Retirada de Bergeron?

La més que possible retirada de Bergeron suposaria la desmembració definitiva d’una de les millors línies de la lliga, anys enrere considerada la més determinant. Marchand, Bergeron i Pastrnak, la golden line. Tot i que bona part de la temporada Pastrnak ha jugat a segona línea amb Haula i Hall . En la primera DeBrusk amb Bergeron i Marchand. El txec acaba contracte l’any vinent i se li haurà de fer una millora de contracte, tot i que el GM Sweeney no sembla dels que tira la casa per la finestra li tocarà fer malabarismes amb el pressupost per la millora del txec. Ja s’està especulant una extensió de contracte de 8 anys i molts dòlars per l’atacant.

Els Bruins porten 6 temporades consecutives classificant-se pels playoff, amb un subcampionat inclòs. En les darreres 20 temporades s’han perdut la fase final només en 4 ocasions. La gestió d’equip sembla força coherent i s’ha aconseguit estar a un alt nivell amb una base de jugadors que eren joves el 2011 però que han donat un caràcter molt competitiu al grup. El propi Bergeron, Marchand, Krejci o Rask. I han sabut incorporar nous referents com Pastrnak, McAvoy, Hall, DeBrusk, Coyle, etc.

El canvi generacional ja va començar fa un temps i s’haurà de veure què acaba passant amb el referent Bergeron. Per darrere Brad Marchand, amb 3 anys menys, haurà d’agafar més galons però no sembla que sigui l’home ideal per la capitania de l’equip. Haula ha aportat la seva experiència a la segona línea funcionant molt bé i és una incògnita si es seguirà apostant per ell però no sembla el 2C que necessita un equip que vol aspirar a aixecar la copa.

Hi ha feina per fer en els despatxos de Boston. Veient la calma en la que les darreres temporades s’han afrontat els problemes caldrà esperar esdeveniments. De moment tot el temps del món per Patrice Bergeron a que comuniqui una decisió que pot revolucionar les decisions en els ossos.

Et pot interessar…

More in NHL