Normalment i de forma genèrica, quan es pensa en la figura de l’àrbitre acostuma a pesar el factor sancionador, avorrit i intervencionista. Però quan es parla deMcCauley és complicat no dibuixar un somriure.
L’ex-jugador professional (draftejat al 1990 en la posició 150 pels Red Wings), va arribar a debutar a l’NHL, sí, però no com a jugador. Vestint la samarreta blanc-i-negre ha aconseguit trepitjar el gel i ser peça clau i fundamental a la gran lliga.
Si pensem en l’àrbitre per excel·lència de l’NHL segurament el nom que ens ve actualment al cap és Kelly Sutherland.
Sutherland porta 22 anys pitant a l’NHL. Ha xiulat en 8 finales de l’Stanley Cup, als Jocs Olímpics d’hivern de Sochi i al World Cup of Hockey del 2016.
McCauley per la seva banda, va debutar al 2003, en un Blue Jackets – Blackhawks a Columnbus.
Ha participat en més de 1000 partits, i al 2007, quatre temporades després del seu debut, va pitar un Islanders – Sabres a la primera ronda de playoffs per primera vegada.
Ha estat xiulant als partits de l’Stanley Cup des del 2013, en definitiva: una peça clau pel funcionament de l’NHL actual. Ara mateix, no es concebeix la lliga sense Wes McCauley.
Un peculiar estil a l’hora d’arbitrar, però amb un instint innat per adalentar-se als següents moviments (el seu passat professional aquí ajuda, i molt).
Un àrbitre que és capaç de dominar al més ferotge center amb ganes de baralla o de plantar-li cara als entrenadors més provocatius de la lliga. No s’acovardeix davant de ningú. Té un gen de valentía digne de qualsevol jugador, però ell en aquest cas, ho utilitza per guanyar-se el respecte des de la posició de referee.
Aquí podem veure com compartia un moment airejat amb Cooper, coach dels Tampa Bay Lightning conegut pel seu caràcter i per ser un entrenador amb més “crèdit” a l’hora d’exposar les seves queixes:
McCauley, natural d’Ontario, Canadà, jugava de defensa, i és important comentar que el seu pare va estar arbitrant a l’NHL durant 15 temporades. El progenitor té una història peculiar. Una lesió a l’ull el va fer retirar-se abans d’hora. Va haver de penjar el xiulet amb molts anys per davant a la seva carrera laboral. No obstant això, el pare va arribar a ser el Director of Officiating de la lliga. Director d’àrbitres, una figura clau per l’organització de les zebres.
Wes, el carismàtic àrbitre, va intentar arribar a l’NHL com a jugador, acceptant una oferta de l’Universitat de Michigan on va jugar durant quatre temporades. Va acabar sent el co-capità de l’equip i alçant el trofeu al jugador més entregat i perseverant de la temporada 1992/93. El Terry Flanagan Memorial Award.
Draftejat durant aquella època a Michigan pels Red Wings en vuitena ronda en la posició 150, va fer que les seves il·lusions es mantinguessin òptimes. Va buscar-se la vida i va aconseguir contractes professionals a lligues de Nord-Amèrica i Canadà. Després de quatre campanyes, on va enrolar-se en equips com els Vegas Thunder o els Fort Wayne Comets, va decidir provar sort a Europa, concretament a Itàlia, on va jugar per al Milan.
Una lesió de genoll al 1997 va propiciar la retirada molt abans de quan li tocava
No va deixar passar el temps, i en quan es va recuperar va començar a arbitrar. Anava dins dels seus gens, i ell seguia amb intencions d’arribar el més amunt possible (aquesta vegada, en el món de l’hoquei en general). I ho va aconseguir.
Aquí teniu un petit vídeo/documental:
Va començar xiulant lligues menors a Ontario, a casa seva. A l’any següent ja li estaven oferint un contracte a l’ECHL, la East Coast Hockey League on va arbitrar-hi tres temporades. En aquell moment, al 2001, Andy Van Hellemond, director d’arbitratge de la lliga li va oferir un contracte de minor leagues i dos anys després debutava ja a la gran lliga. Sent al 2005 quan va passar a tenir contracte complet a l’NHL.
Aquí us deixo un parell de recopilatoris de les seves intervencions:
I aquí el vídeo que s’ha viralitzat aquest any, on sembla més un presentador d’MMA que un àrbitre d’hoquei per anunciar la sanció per baralla en un partit entre els Red Wings i els Sharks:
McCauley segueix demostrant que els àrbitres tenen un pes importantíssim en l’esport, en l’esdevenir del joc i de l’exigència que comporta un esport tant dur i de tant contacte com és l’hoquei sobre gel.
El millor de tot això? Que ho fa des d’una posició atractiva als ulls tant de l’espectador com dels integrants del partit. Des dels jugadors fins als aficionats. Kudos per al bo d’en McCauley.
Et pot interessar…
Cargando ...
