Cert, és molt d’hora. Només portem uns quants partits de temporada i per tant, és prematura qualsevol reflexió que pugui sortir ara.
Però això no treu que hi ha dues coses que han quedat clares a Carolina:
- Carolina demostra que el grup és més important que les individualitats.
- Ningú és imprescindible.
Motius? Els Hurricanes han començat com un cohet. Vuit partits: vuit victòries. Han anotat 33 goles (per tant la mitja és de 4,1) i n’han rebut 12 (1,5). En definitiva, una solidesa a ambdues bandes de la pista remarcable.
Però si ens adentrem una mica més i anem a ho específic ens trobem:
- Victòries a casa de local: Islanders (6-3), Maple Leafs (4-1), Bruins (3-0), Blackhawks (6-3) i Coyotes (2-1).
- Victòries de visitants contra: Predators (2-3), Canadiens (1-4) i Blue Jackets (1-5)
Dins de la mescla de rivals que han tingut, cert és que no hi ha grans òssos. Diríem que les seves pedres al camí han estat els Islanders i els Maple Leafs que no han començat massa bé, i uns Bruins vinguts a menys.
Ara bé, a nivell estadístic, què podem destacar?
En atac ens podríem fixar en tres factors:
- Deangelo i el Powerplay: són el quart millor equip de la competició (Oilers, Blues i Jets per davant). Gràcies a la seva gran formació en superioritat formada pels següents jugadors:
L’ex Ranger i qüestionat DeAngelo està quallant uns primers partits amb la samarreta cane més que correctes. Ara mateix és el tercer màxim anotador de l’equip amb 9 punts. Dos gols i set assistències, cinc de les quals han nascut en superioritat. Un autèntic punyal pels rivals que Brind’Amour està sabent utilitzar a la perfecció.
El problemàtic defensa nordamericà està adaptant-se al seu nou equip partint de la tercera línia normalment. Però jugant a la primera de PP. Sent un perill constant pels forwards rivals al tenir que ajustar les línies tant en transcisió i estàtic en cinc contra cinc.
És el cinquè defensa en minuts -de sis- amb 17:13 per partit.
- Segon punt, la defensa i el Penalty Kill. Són l’equip amb menys gols encaixats per partit de la lliga amb 2 per partit. A sobre, salven el PK en un 84,78%.
Moltes vegades em llegireu o em sentireu dir que s’ha de valorar els defenses més enllà de la seva aportació en atac, zone exits etc. I no s’ha de perdre això de vista, òbviament. A mi doneu-me defenses que siguin capaços de protegir la porteria, minar la moral de l’atacant i frenar l’ofensiva rival.
Lligant-ho, s’ha d’afegir que Ethan Bear ha donat una passa endavant considerable al arribar a Carolina. Provinent d’Edmonton, el canaden arribava amb una oportunitat d’or per demostrar el que podria arribar a ser. Els seus anys a Seattle jugant pels Thunderbirds van fer que agafés un status suficientment remarcable com per sortir seleccionat en 3ª o 4ª ronda. Al final va caure a la 5ª. A Edmonton va tenir un primer any amb moltes responsabilitats i unes llacunes defensives importants. A dia d’avui no està prodigant-se molt en atac ni està contant per l’equip de Penalty Kill però sí que juntament amb Slavin estant mostrant-se molt forts i segurs a darrera.
És doncs, Dougie Hamilton una peça prescindible per qualsevol equip? No.
Deixant a un costat l’apartat estadístic, els Devils han agafat un altre aire des de la seva aribada. No es pot negar que amb Hamilton el seu roster de blueliners és un privilegi.
Porta sis punts anotats en vuit partits. Dels quals 4 venen del Power Play (2g i 2a), però el més important és com lidera la superioritat des de dalt com a “quarterback” sabent què fer en situacions de risc.
- I tercer, per mí el més important, la gestió contractual de l’equip i les incorporacions que s’han realitzat. Estem veient als seus millors jugadors, carregats de talent (i joventut) que auguren un futur pròxim arrassador. Aho i Svechnikov s’ajunten per firmar 25 punts amb els deu partits que porten entre els dos. Un autèntic luxe tan a EV com a PP.
Sumem-hi que tenen assegurat el core de la plantilla pels pròxims anys.
Veiem com els jugadors que acaben contracte, a excepció de Niederreiter són fixatges realitzats sota el mandament i la premissa clara de: guanyar-se el següent contracte.
Als forwards haurem de veure com reacciona Kotkaniemi després del soroll que va despertar l’oferta presentada per Carolina a Montreal per emportar-se’l. Està tenint minuts reduïts. No acaba de trobar el ritme que tenia a Montreal, juga 13 minuts. Tres punts en 10 partits el deixen relativament poc temps per explotar. Això sí, treballar sota les ordres de Brind’Amour no ha de ser fàcil d’entrada.
Una vegada acabi la temporada, Kotkaniemi i els Hurricanes tindran temps de valorar què fer. Donat que dues altres peces clau per l’equip estaran a la mateixa situació: Vincent Trocheck i Derek Stepan. Jugadors que passen per moments diferents a la seva carrera esportiva però que comparteixen cadira calenta a Carolina i que juntament amb Nino Niederreiter començen a rondar els 30 (Stepan els passa). Però contar amb Aho, Svechnikov, Staal i Teravainen juntament amb Fast i Martinock…és motiu de tranquil·litat.
En canvi a la part defensiva l’exercici és molt semblant però amb una diferència respecte als forwards. Conten amb Pesce, Skjei i el cada dia més capità amb permís d’Staal, Slavin. Però més enllà d’això han de ser capaços d’entendre que en sis mesos els quatre jugadors marcats en groc exigiran el seu contracte. A nivell contractual tenim a dos veterans amb sous diferents (Smith i Cole) i a dos joves amb ganes de menjar-se el món (Bear i DeAngelo). Pensar que firmaran els quatre, a dia d’avui és augurar unes decisions molt generoses. Sota el meu punt de vista, crec que prescindiran d’un -o de dos-.
La porteria tampoc és un problema contractual i a sobre Andersen està brillant sense la presió freda i calculadora d Canadà (en especial pels Leafs i Habs). El danès encaixa només 1,83 gols amb un .940% de parades i això que va encaixar-ne quatre de forma molt seguida i va ser substituït a la derrota davant de Florida. Anyway, opino que no tenen un preocupació sota pals.
Aquest equip està buscant jugadors molt específics. Confío plenament amb el roster de l’equip i ara queda esperar a veure fins on arriben i a partir d’aquell punt començaran a especular si la free agency ve carregada de jugadors sleepers o consagrats.
Sigui el que sigui, Carolina ha d’aprofitar el moment on, després -d’un altre- sotrac a playoff, sembla que cada vegada més estan més aprop d’aconseguir el seu objectiu. De la bubble a avui l’equip ha millorat molt. Han agafat paciència i calma. Cosa que s’agraeix des de la posició de ser un aficionat més a l’hoquei gel.
Arribaran lluny? Tornaran a caure estrepitosament una vegada començi l’època bona de playoffs?
Aquesta i més preguntes ens les contestaran els propis Hurricanes als següents partits.