Pocs entrenadors en l’època moderna de la National Hockey League (NHL) han deixat una petjada tan singular en l’esport com Dave Tippett. El tècnic canadenc entra en la història de la lliga reconegut per la seua agudesa defensiva i una notable capacitat per a extraure fins a l’última gota dels seus equips.
La carrera de Tippett s’expandeix al llarg de dues dècades, que enllacen amb una sòlida trajectòria com a jugador – un atacant amb ànima de defensa – i transiten cap a la part posterior de les banquetes per a convertir-se en una de les ments més respectades del seu moment. El canadenc es va fer un nom en els seus primers anys a través d’un enfocament metòdic i estructurat amb el qual va liderar a diverses franquícies en alts i baixos, però sempre de la mà d’una cultura de disciplina i responsabilitat. En concret, la seua etapa més exitosa se situa als Phoenix – després Arizona – Coyotes, on va transformar l’organització en una força competitiva malgrat els reptes dins i fora del gel.
Tippett es una de les ments actuals més respectades de les banquetes
La travessia de Tippett com a entrenador, no obstant això, va començar a la fi dels anys 90, quan va fer les vegades d’entrenador assistent en els Los Angeles Kings. La seua capacitat per a comunicar-se de manera efectiva i els bons resultats obtinguts en implementar el seu organitzat esquema defensiu va cridar l’atenció dels Dallas Stars en 2002. El natural de Moosomin, Saskatchewan, va mantindre el títol de head coach durant sis temporades en les quals va registrar un balanç guanyador en cadascuna d’elles. En aquest sentit, Tippett va liderar als Stars a cinc aparicions en les eliminatòries i va aconseguir en l’última ocasió la final de la Conferència Oest. No obstant això, després que Dallas no passés el tall en la campanya 2008-09, la directiva va decidir deixar-lo anar. Prompte, el moviment beneficiaria a un club que vivia el seu calvari particular.
Navegar en aigües regirades
De la gran ciutat al desert; en 2009, Dave Tippett va assumir les regnes dels Phoenix Coyotes, un equip lligat sense escapatòria durant tota la seua història a la inestabilitat econòmica i la incerteza directiva. Malgrat les dificultats, l’entrenador canadenc va redreçar el rumb del club ràpidament i el va conduir per primera i última vegada en les seues més de quatre dècades de vida – detinguda el curs passat – a les 50 victòries. La fita li va portar a guanyar el premi Jack Adams com a millor entrenador de l’NHL en 2010. Sota la batuta de Tippett, els Coyotes es van classificar per als playoffs en tres exercicis consecutius, que van culminar en la recordada victòria de la divisió Pacífica en la temporada 2011-12. Aquella campanya, Phoenix va debutar en una final de la Conferència Oest guiat pel talent de jugadors com Shane Doan, Radim Vrbata o el porter Mike Smith. Tippett va resistir davant la indecisió de la propietat i va optimitzar amb els seus actius enfront d’un pressupost reduït i una plantilla d’anades i vingudes.
El segell de la filosofia del tècnic de Saskatchewan consistia en un enfocament defensiu, centrat en mantindre una estructura rígida. Els conjunts de Tippett feien honor a aquest substantiu; sempre disciplinats, difícils de trencar i fonamentats en una tibant pressió. Així, els esquemes del canadenc aprofundien en un joc assenyat i a dues bandes dels seus davanters, reflex del seu caràcter com a jugador. En particular, la seua etapa a Arizona va descriure una sèrie d’equips coneguts per ofegar la zona neutral i frustrar als seus rivals. Malgrat les crítiques pel seu conservadorisme, el sistema va subratllar la seua eficàcia en els bons resultats, que van continuar una vegada va abandonar els Coyotes en 2017 per a fer-se càrrec del lloc en els Edmonton Oilers.
Un llegat innegable
Tot i que els va dirigir a dues aparicions consecutives a les eliminatòries en 2020 i 2021, el seu pas per Edmonton va resultar no obstant això més exigent. Mentre que va gaudir de l’oportunitat d’entrenar a estreles de la talla de Connor McDavid o Leon Draisaitl, els Oilers van mancar de fons d’armari anotador i regularitat defensiva. Així, un decebedor inici de curs en la 2021-22 va derivar finalment en el seu acomiadament. No obstant això, el decebedor desenllaç no va emmascarar l’impacte de Tippett en el joc de la franquícia; la primera pedra en l’eventual ressorgiment de Edmonton.
El llegat de Tippett com head coach ressalta per la seua adaptabilitat i un compromís indestructible amb la responsabilitat defensiva. Encara que mai va alçar una Stanley Cup, la seua capacitat per a convertir conjunts en dificultats en competitius expressa la rellevància del seu currículum com a tècnic. La labor del canadenc amb els Coyotes, en particular, roman en el record com un de les fites més sorprenents en la història moderna de l’NHL. Si torna a les banquetes – no entrena des de la seua eixida de Edmonton – o continua involucrat en el món de l’hoquei gel d’una altra manera, la seua influència en l’esport resulta innegable. La carrera de Dave Tippett, en definitiva, representa una prova de la importància d’entrenar l’estructura i la disciplina en una lliga on únicament el talent no sempre serveix per a triomfar.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
