En les transmissions esportives els espectadors estem molt habituats a buscar els mitjans afins al nostre equip preferit per trobar la complicitat dels professionals simpatitzants que s’ocupen d’explicar què hi passa.
Existeixen mitjans de comunicació que es pressuposa una neutralitat en els seus narrador que gairebé mai es compleix. Sobretot el problema s’agreuja en les celebracions dels gols o les anàlisis tècniques de jugades polèmiques. Els periodistes, que en essència haurien d’explicar les coses amb una certa objectivitat han perdut aquesta característica pel camí o directament són substituïts per analistes de fora del gremi.
A l’NHL hi ha narradors de referència a cada franquícia i moltes vegades hi ha la possibilitat d’escollir per una narració casolana o visitant (home/away) que s’adapta a la teva simpatia
Fins i tot hi ha mitjans que mostren a la seva parròquia com han narrat una derrota dolorosa d’un rival per augmentar el sentiment anti cap a aquell equip. En molts casos el sensacionalisme i fomentar la polèmica és el què ven. El rigor s’aparca per donar pas al sentiments més fanàtics en els que aquella objectivitat periodística és absent del tot.
Escollir entre narradors casolans, visitants o neutrals
A l’NHL existeixen narradors de referència en cada franquícia i en moltes ocasions existeix la possibilitat d’escollir per una narració casolana o visitant (home/away) que s’adequa a la teva simpatia per l’equip de casa o pel de fora, en aquell partit. És una solució ideal que serveix per satisfer els moments emocionals que es viuran durant un partit. A més els aficionats veuen com al seu equip sempre el narra la mateixa persona, sovint durant dècades, i per tant estan molt acostumats a la seva manera de fer.
Aquesta duplicitat de recursos no es pot mantenir en altres indrets fora del mercat americà. En els mercats allunyats existeixen narradors que en saben molt, que no amaguen els seus colors, però que treballen amb lucidesa, coneixement i experiència de sobres per donar dades per satisfer la curiositat de l’espectador i a més són simpàtics per encantar al rival que l’escolta. Seria un perfil de professional amb força neutralitat que explica dades i anècdotes de tots els equips i que si ha de tirar cap a casa ho fa descaradament però no importa massa.
Encara existeixen lligues i esdeveniments més modestos en els que això no passa. La transmissió del partit es confia a l’organització de l’equip o país local, la majoria de vegades als seus voluntaris, que intenten emular als grans narradors que tenen de referència. A aquestes persones a més se’ls exigeix neutralitat i rigurosita sense límits. I amb l’anonimat que otorga el xat del directe fins i tot es critica obertament la seva feina. Cantar un gol del teu equip és una cosa però fer-ho del contrari quan t’estàs jugant una lliga, potser no és tan fàcil. Demanar professionalitat a algú que no el tractes com a tal semblaria molt injust a primer cop d’ull. Però és que a més aquests narradors vocacionals en la majoria de casos no han rebut cap tipus de formació ni indicacions mínimes de com desenvolupar la seva tasca: ja ho faràs bé, sentit comú, són les consignes.
En definitiva la tasca de narrar no és només ser eloqüent, ràpid i tenir coneixements suficients. Cal un exercici d’identificar a qui va dirigit i el què cal explicar en cada moment.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
