L’11 de desembre de 1992, la junta de governadors de l’NHL triava com a cap de la lliga Gary Bettman, no ho faria en qualitat de president com els seus antecessors, sinó com a comissionat.
L’NHL arrossegava problemes que amenaçaven la seva supervivència i exigia canvis que la posessin en el bon camí, començant per més atribucions per a l’executiu principal de la lliga.
Els antecedents
El 1992 les coses no estaven bé a l’NHL, la lliga celebrava el seu 75è aniversari amb l’ombra dels problemes laborals, ja que el conveni col·lectiu (CBA per les sigles en anglès) expirava després del mes d’abril deixant la celebració dels playoffs a l’aire. El llavors president de la lliga, John Ziegler, va aconseguir signar un acord d’emergència amb el sindicat de jugadors (NHLPA). Un acord en què els propietaris dels equips no van sortir gaire ben parats, però a què es van haver de plegar ja que necessitaven els ingressos dels partits de postemporada per salvar els comptes davant l’escassetat dels ingressos televisius.
Els problemes econòmics devoraven una NHL que tenia poc que celebrar en el seu 75è aniversari
Aquesta va ser la gota que va fer vessar el got de la paciència dels propietaris ja que la manca d’ingressos per drets televisius va ser responsabilitat directa de Ziegler en signar el 1987 un acord amb Sports America Channel, un canal amb molt menys impacte que l’altre candidat ESPN, perdent la possibilitat de guanyar popularitat per a l’hoquei gel als Estats Units que suposava l’arribada de Wayne Gretzky a Los Angeles Kings des d’Edmonton Oilers.
Així al mes de juny després del lliurament de l’Stanley Cup, des de la propietat de les franquícies es va pressionar Ziegler perquè abandonés el seu lloc, i van decidir crear el lloc de comissionat. Una decisió que era alguna cosa més que un canvi de nom, més atribucions i un control més gran de la lliga eren els complements que l’acompanyaven.
Una decisió important necessita el seu temps, i encara que l’estiu sense hoquei gel es fa molt llarg per als aficionats, per als grans assumptes es fa massa curt i n’hi havia un de prioritari, la millora dels drets televisius. Aquesta tasca va recaure a les espatlles del que seria últim president de la NHL, Gil Stein, que va complir la missió principal que se li va encomanar, acabar amb el ruïnós contracte de Sports America Channel i firmar-ne un amb més projecció amb ESPN. Després de treure aquest acord endavant, tot estava llest per a l’arribada del nou factòtum de la lliga.
Comença la era Bettman
Seria ja l’1 de febrer de 1993 quan Bettman accediria finalment al càrrec per al qual havia estat triat i que continua ocupant avui dia. Un camí que començava sense experiència al món de l’hoquei gel com a tal, però sí foguejat en la gestió esportiva, ja que va estar lligat als departaments legals i de màrqueting de la NBA durant el mandat de David Stern.
La seva experiència a l’hora de vendre bàsquet van ser sens dubte una raó per a la seva elecció i posar l’hoquei gel en primer pla ha estat un dels punts cardinals que estan marcats a la brúixola del seu mandat, i com no, ficar la lliga en bon camí en l’aspecte financer traient la NHL d’una espiral de pèrdues que la condemnaven a la inviabilitat, i ha demostrat que no li tremolaria la mà a l’hora d’aconseguir-ho.
Les llums i les ombres
No cal ser gaire agut per saber que després de més de 30 anys de mandat en un càrrec en què els propietaris dels equips tenen sempre el teu coll a la seva disposició, el balanç general dóna saldo positiu, però aquesta consecució no ha implicat un aplaudiment unànime a la seva gestió, i de fet des de la part dels aficionats es pot dir que hi ha una resposta molt rellevant.
I és que una de les pedres angulars de l’estabilitat i prosperitat actual de la NHL, esdevé de la duresa negociadora amb els jugadors per establir un límit salarial dur, que ara és una de les senyes d’identitat de la lliga, però que per aconseguir-se, es va emportar la temporada 2004/05 amb un tancament patronal que encara no ha estat perdonat per molts fans.
No és aquesta l’única bala que tenen a la recambra aquells que censuren Gary Bettman, l’afany a mantenir una franquícia que feia anys que estava ferida de mort a Arizona, fins que la realitat ha obligat a reubicar-la a Salt Lake City, que l’expansió a els Estats Units s’han pogut fer a costa de les franquícies canadenques, la seva postura tèbia davant la relació plausible entre la pràctica del joc i les commocions cerebrals o davant l’escàndol d’abusos que es va produir als Chicago Blackhawks, taquen el seu exercici.
La seva determinació l’ha fet responsable principal dels triomfs i fracassos
Però davant d’això hi ha fets que de manera indiscutible, justifiquen la posició de Gary Bettman com a persona més influent de l’hoquei gel en el moment present, com són l’arribada i l’estabilització de l’NHL a llocs dels Estats Units que només coneixien el gel que es guarda al congelador de la nevera, el creixement de la mitjana dels salaris dels jugadors malgrat el límit salarial, l’increment del valor de les franquícies i el diluït en el record per la seva llunyania però importantíssim èxit de fer que la participació dels professionals a Amèrica del Nord en els Jocs Olímpics sigui la norma i no l’excepció.
L’arribada dels partits disputats a l’aire lliure amb el Winter Classic com a nau insígnia i element publicitari de l’NHL a Amèrica del Nord culminen l’operació de conquesta a nivell local, però les Global Series que es juguen a Europa, més altres partits disputats a la Xina o Austràlia, indiquen que la lliga més important del món no vol limitar el seu impacte al seu públic objectiu, sinó que el món sencer és el seu camp de joc, molt lluny del nínxol canadenc i nord-est dels Estats Units origen i guardià de la tradició de l’NHL.
Tot això ja figura al full de serveis de Gary Bettman, un home amb les idees clares i com dur-les a terme, amb errors que han acompanyat els seus encerts que han estat majoria. Un home el caràcter del qual es pot resumir en la seva actitud durant el draft 2023 que va respondre a les esbroncades animant els fans que podien fer-ho millor, geni i figura, fins a la sepultura? Als seus 72 anys encara li queda corda per a estona però inevitablement la retirada és més a prop que lluny.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
