Una de les particularitats de l’hoquei gel que més sorprenen a qui el veu per primera vegada, sobretot en directe, són els canvis constants de jugadors. No és necessari aturar el joc per canviar com si passa en altres esports tot i que hi ha moments concrets en que no es pot fer o no és masa recomanable.
Habitualment els blocs de jugadors estan organitzats en línies de cinc jugadors, porter a banda, tres davanters, un centre i dos ales, i dos defenses. Com a màxim acostumen a ser quatre unitats per la limitació de 20 jugadors i dos porters que marquen les normes d’alineació. En competicions com l’NHL se sol jugar amb sis defenses durant un partit i la rotació de parelles defensives és amb més carència que la del 12 davanters. Altres lligues juguen amb tres línies només, 9 davanters. L’hoquei gel, on cada vegada més l’exigència física impera, ja ha deixat una mica enrere el joc a dues línies que era habitual fa només unes dècades. Ara el físic i el patinatge és bàsic i la qualitat individual ha quedat una mica més minimitzada.
L’espectacularitat dels canvis al vol es produeix mentre se segueix jugant el partit
En el funcionament d’un partit veiem com hi ha dues maneres de fer els canvis de línies. Aprofitant una interrupció en la que es permeti canviar i on l’àrbitre permet el moviment més pausat de jugadors amb el braç aixecat. Aquests canvis són més tranquils aprofitant la transició cap a la preparació d’un faceoff. Amb el temps aturat els jugadors es col·loquen poc a poc en la situació de cara a cara i els àrbitres, si consideren que hi ha demora, els poden avisar i fins i tot sancionar.
L’espectacularitat dels canvis al vol es produeix mentre se segueix jugant el partit. A més els dos equips fan coincidir habitualment els canvis de línies per igualar forces sobre el gel. Un canvi progressiu per mantenir la possessió del puck o la pressió. Sovint veiem com l’equip que està en domini de la pastilla es protegeix darrere la pròpia porteria i espera a que es produeixin els canvis. O creua la divisòria de la pista per evitar l’icing i introdueix la pastilla dins la zona atacant, regalant la possessió, per aprofitar i fer un canvi de línies.
Una part molt important del joc
La importància de fer bé els canvis és crucial. S’ha d’evitar cometre errors com deixar la rereguarda desprotegida o en inferioritat mentre ataca el rival i en cas de forechek (pressió atacant) canviar ràpid pot fer que el rival no pugui fer-ho i mantingui els mateixos jugadors a pista amb el conseqüent desgast.
No sempre es pot canviar. L’equip que comet un icing no és possible que canviï cap dels jugadors que són al gel com a penalització. Però l’equip rival si ho creu oportú si que ho pot fer en el faceoff que es trasllada a la zona defensiva de l’equip infractor. El cansament dels que es queden al gel de vegades és aprofitat pel rival que acaba de posar cames fresques a jugar.
La dinàmica a les segones parts, en les que els equips ataquen al costat de la pista on tenen la banqueta, fa que els canvis defensius siguin més llargs i els atacants més curts. Aquest fet fa que encara s’hagi de ser més precís en els temps d’intercanvi d’efectius. Hi ha moments que l’equip que defensa necessita canviar però està sent sotmès a la zona defensiva i li és del tot impossible aconseguir la situació ideal per poder substituir efectius. S’acaba cometent algun icing o fins i tot de vegades amb la desesperació un refús prohibit per sobre del plexiglàs que suposa una sanció inesperada.
Hi ha moments que l’equip que defensa necessita canviar però està sent sotmès a la zona defensiva i li és del tot impossible aconseguir la situació ideal per poder substituir efectius
Mentre es fan els canvis a més es pot donar la circumstància de que algun dels implicats en l’intercanvi de posicions cometi un error i siguin 6 jugadors (porter a banda) d’un mateix equip els que coincideixen sobre el gel. Els liniers estan atents a aquest circumstància per penalitzar-la amb dos minuts per massa jugadors en pista. Per sortir un jugador al gel no cal que l’altre abandoni completament la pista, hi ha una zona virtual davant la banqueta on els jugadors poden creuar-se. De vegades hi ha polèmica per la interpretació d’aquesta norma, sobretot quan el puck està en joc pels voltants de la zona d’intercanvi en el tràfic del canvi de línies.
En els equips especials els canvis també són importants. En les superioritats, en les que els entrenadors poden decidir posar un sol defensa i quatre davanters contra un rival amb un jugador menys, la reestructuració en la col·locació de l’equip també condiciona els canvis i la dinàmica de relleus regular de la resta del partit. En inferioritat, amb dos defenses i dos atacants normatiu, el desgast pot ser superior degut al possible atac constant. El canvi és necessari i sovint s’aprofita quan el porter propi captura el puck i concedeix un faceoff en zona pròpia o si hi ha canvi en la unitat de la superioritat contrària s’aprofita també per canviar els jugadors de pista.
Els canvis són una part molt important del joc, que de vegades generen desajustos que poden costar algun disgust i que formen part de l’espectacularitat i rapidesa de l’hoquei gel.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
