Una de les parell de germans que més fama han tingut en la història de l’NHL van ser els Babych, sent el més gran, Wayne, el número 3 del draft del 1978, mentre que David, el nostre protagonista, va ser el segon del draft del 1980.
David ‘Dave’ Babych jugava com a defensa i va tenir una dilatada experiència a l’NHL ja que va jugar durant dues dècades abans de posar fi a la seva carrera a l’Ambri Piotta de Suïssa. Els seus bons anys als Portland Winter Hawks de la WHL li van obrir de bat a bat les portes de l’NHL, 79 i 82 punts en 67 i 40 partits a WHL respectivament, li van permetre ser elegit al draft de 1980 pels Winnipeg Jets en segona posició.
Després de brillar a les lligues juvenils, els Jets no van tenir cap objecció a escollir Babych en segona posició del draft del 1980
Amb el seu germà Wayne sent un jugador important de la competició en aquella època, les expectatives amb David eren fins i tot més altes. I realment no va defraudar. El primer any va disputar 69 partits i va aconseguir 44 punts. La seva bona feina al gel i el seu carisma li van fer guanyar-se el suport dels aficionats. En la segona temporada se’n va anar fins als 68 punts en 79 partits i a la tercera va arribar als 74 punts en 79 partits.
A la 83-84 va participar en 66 partits aconseguint 57 punts, mentre que a la 84-85 se’n va anar fins als 78 partits i va aconseguir 62 punts. Tot i els seus bons registres a la 85-86 i després d’haver aconseguit 16 punts en 19 partits amb els Jets va ser traspassat als Hartford Whalers.
A Hartford, Babych va fer unes bones temporades. A la 85-86 va poder disputar 62 xocs i va aconseguir 53 punts, cosa que va empitjorar lleugerament el curs següent quan en 66 partits va ser capaç d’aconseguir 41 punts. Els seus bons registres van tornar a la recta final de la dècada quan va arribar als 50, 47 i 43 punts als 71, 70 i 72 partits que va disputar. La temporada 90-91 va estar plena d’infortunis per a Babych, que va patir una lesió de canell i una altra en un polze que amb prou feines li van permetre participar en 8 partits en què va aconseguir 6 punts.
Deixant empremta a Vancouver
Després d’aquella temporada en què va estar gairebé en blanc va ser elegit pels Minnesota North Stars al draft d’expansió de 1991, el que va suposar l’arribada dels San José Sharks a la competició. Tot i que no acabaria debutant amb els Stars ja que de forma immediata va ser traspassat als Vancouver Canucks a canvi de Tom Kurvers.
Tot i haver passat un any gairebé en blanc i ja no ser una primera línia, Babych va realitzar una notable temporada i va ser clau perquè els Canucks conquistessin la seva divisió, cosa que no havia passat en els 17 anys previs. Aquest primer any va signar 29 punts en 75 partits arribant fins i tot a aconseguir un hat trick en un partit de la lliga regular contra els Calgary Flames. A playoffs va aconseguir 8 punts en 13 partits. El segon any va patir algunes lesions i es va mostrar una mica més irregular, tot i així se’n va anar fins als 43 xocs disputats i 19 punts, més 12 de playoffs amb 7 punts. A la temporada 93-94 va recuperar la seva millor versió i va aconseguir 32 punts als 73 partits de fase regular que va disputar més 8 punts en 24 partits d’eliminatòries per la Stanley Cup.
Les dues següents temporades va tornar a patir lesions i no va poder rendir al màxim, tot i que no va fer mals números ja que va disputar 40 i 53 partits i va aconseguir 14 i 24 punts respectivament. La seva sort va millorar a la 96-97, la seva última gran temporada a l’NHL. Les lesions el van respectar i va poder participar en 78 partits en què va aconseguir 5 gols i 22 assistències per a un total de 27 punts.
A la 97-98 va disputar 47 partits amb els Canucks aconseguint 9 punts abans de ser traspassat als Philadelphia Flyers, encara que no va poder brillar ja que en un matx va patir una important lesió al peu en bloquejar un llançament del rival. A la 98-99 la lesió soferta el curs anterior no li va permetre rendir al màxim nivell en els 33 partits en què va participar amb els Flyers abans de ser traspassat als Kings, amb els quals va disputar 8 partits. Després va tenir un pas efímer per l’Ambri-Piotta de la lliga de Suïssa abans de posar punt final a la seva carrera.
Un cop retirat, Babych va demandar els Philadelphia Flyers i el metge Arthur Bartoluzzi per un mal diagnòstic de la seva lesió al peu, ja que havia estat tractat com si tingués un hematoma i no una fractura possiblement perquè Babych pogués jugar els playoffs de la 97-98. Dave pensava que aquest mal diagnòstic havia provocat la seva retirada de forma prematura. En el judici el jutge no va veure una mala fe per part dels Flyers i el doctor Bartoluzzi, és a dir que no el van tractar erròniament perquè disputés les eliminatòries per l’Stanley Cup. No obstant, la franquícia de Philadelphia va ser condemnada a pagar més d’un milió de dòlars en concepte de salaris perduts i 350.000 més pel dolor i patiment del jugador.
Després de retirar-se ha seguit vinculat al món de l’hoquei gel entrenant nens i realitzant actuacions encaminades a la promoció de l’hoquei gel en diferents llocs del món com per exemple a Ucraïna. També ha estat molt vinculat als Vancouver Canucks. A més va tenir un moment de fama en rescatar a la nena Christa Minielly, de 13 anys, que havia patit una lesió mentre feia una caminada pel bosc l’any 2016. Fins i tot va tenir un petit paper com a actor a la pel·lícula ‘Slap Shot 2‘.
Et pot interessar…
.
Cargando ...
