A mitjans dels anys 60 del segle passat l’NHL encara seguia dominada pels Original Six, el mític grup elitista de sis franquícies format per Toronto Maple Leafs, Montreal Canadiens, Boston Bruins, Chicago Blackhawks, New York Rangers i Detroit Red Wings, però no trigaria a canviar l’status quo establert.
El 1967, l’NHL va viure la gran expansió en doblar les franquícies existents i passar a tenir-ne 12 en total, un d’aquests nous equips serien els Minnesota North Stars. La lliga buscava expandir-se i un dels mercats més rics parlant d’hoquei gel era el de Minnesota, així que entre l’interès local per portar una franquícia professional a la zona de Minneapolis-St. Paul i el de la pròpia NHL no van trigar a convergir.
Les dues figures més emblemàtiques que més van apostar per portar l’NHL a Minnesota van ser Walter Bush Jr. (creador de la lliga menor CHL) i Robert Ridder (GM de l’equip olímpic nord-americà el 1952 i 1956) els quals anaven de la mà amb un conglomerat de nou inversors en total, així després d’un pagament previ de $2 milions a la lliga van aconseguir la tan anhelada franquícia per a l’estat.
L’arena escollida per servir de llar als North Stars va ser el Met Center amb capacitat per a 15,000 espectadors, el qual es trobava a Bloomington, suburbi de la ciutat de Minneapolis. Cal ressaltar que en aquest pavelló és on va morir tràgicament Bill Masterton en un partit entre North Stars i Oakland Seals. Els primers cursos i fins i tot dècades no van ser massa destacades a nivell esportiu, encara que el 1981 van arribar i van perdre la seva primera final de l’Stanley Cup, així que arribant a finals dels anys 80 la franquícia va començar a anar costa avall, tant dins com fora del gel.
Des del 1987 fins al 1991, Minnesota sempre va estar a prop de les últimes posicions en quant a mitjana d’espectadors per partit de l’NHL encara que el pitjor curs va ser el del 1990/91 quan només van fer una mitjana de 8,000 aficionats per trobada. Aquestes xifres tan indignes per a la lliga van provocar que els propietaris de la franquícia demanessin a l’NHL un trasllat de l’equip a la Badia de San Francisco però aquí van topar amb els interessos de la mateixa lliga en desitjar aquesta un conjunt via expansió per al nord de Califòrnia en comptes d’una recol·locació.
Camí de Texas amb ‘possible parada’ a Anaheim
Aleshores en propietari dels North Stars era Norman Green, el qual no estava gens content de com anava la situació de la franquícia en relació amb la quantitat de fans que acudien al Met Center encara tenint en compte la millora de l’equip a la pista . Resulta curiós, fins i tot anecdòtic, però no menys important i destacable, que precisament aquell any de 1991 el conjunt de Minny va aconseguir classificar-se per als playoffs amb un paupèrrim balanç de 27-39-14 (gràcies a què 16 de 21 equips es classificaven per aquests anys) i plantar-se a la gran final de la Stanley cup per segona vegada en la seva història, perdent aquesta vegada davant els Pittsburgh Penguins de Mario Lemieux. Un miratge que no va arreglar el fons de la qüestió.
Diversos van ser els arguments que l’amo, Norman Green, el van ajudar a decantar-se per a la recol·locació de l’equip. Primer no va poder construir una nova llar per als seus North Stars després de gastar-se diversos milions a millorar l’actual pavelló, segonament no va obtenir els permisos per connectar el centre comercial Mall of América al Met Center i així crear un corredor de vianants entre els dos recintes adjacents i intentar millorar el trànsit d’assistents als partits de Minnesota, tercerament l’altra arena viable per aquell temps era el Target Center (llar dels Timber Wolves de la NBA) però un conflicte d’interessos amb els contractes de les begudes refrescants (el Target Center amb Coca Cola i els North Stars amb Pepsi) va evitar el trasllat de recinte, la quarta eren els problemes personals legals que arrossegava Norman Green en persona, res semblava convidar a l’optimisme entre els aficionats del conjunt de Minnesota.
Amb tots els problemes abans comentats, Norman Green va prendre la decisió definitiva de moure l’equip, més concretament al mercat de Los Angeles on s’estava construint una nova pista a Anaheim (l’actual Honda Center) i així crear Los Angeles Stars, però va tornar a topar amb els plans de l’NHL. La lliga ja estava en negociacions amb Walt Disney perquè la famosa empresa obtingués una nova franquícia via expansió (Mighty Ducks of Anaheim/Anaheim Ducks), tancant una altra vegada la porta a la intenció de Green.
Però la decisió de moure l’equip ja estava presa i el llegendari quarterback dels Cowboys, Roger Staubach, el va acabar de convèncer perquè fos Dallas la ciutat escollida per ser la nova casa dels North Stars, cosa que definitivament va acabar succeint amb l’arribada de l’equip a Texas per passar a ser els Dallas Stars.
Consumada la recol·locació dels North Stars a l’estat de l’estrella solitària, diverses persones de Minnesota, entre ells polítics de l’època, es van posar en marxa per aconseguir novament una franquícia per a la ciutat de Minneapolis o St. Paul, intentant en va comprar als Jets originals que travessaven per problemes financers molt importants, finalment aquests acabarien a Phoenix per convertir-se en els Coyotes. L’NHL seguia molt interessada a portar de tornada una franquícia a Minnesota per això va mantenir partits amistosos, encara amb els Stars a Dallas, entre conjunts de la lliga al Target Center (el Met Center es va enderrocar una vegada se’n van anar els North Stars) de Minny.
Tot va canviar el 1996 quan l’NHL va anunciar que volia expandir-se amb quatre franquícies noves, les ciutats escollides van ser Columbus, Nashville, Atlanta i també St. Paul/Minneapolis, d’aquesta manera l’NHL va tornar a l’urbs de Minnesota per crear els actuals Wild, acabant aquí una marxa dolorosa però encara avui recordada.