Després d’anys de disputes i cerques per trobar la fórmula adequada per acollir les millors jugadores d’hoquei gel del món sota una mateixa lliga, neix la PWHL, competició afavorida i beneïda per la mítica ex tennista (i ara també executiva) Billie Jean King i el sindicat de jugadores d’hoquei (PWHPA).
Aquest 1 de gener de 2024 passarà a la història de l’hoquei gel femení, la temporada regular de la PWHL començarà amb un Toronto – New York al Mattamy Athletic Centre de la ciutat canadenca. Tots dos equips formen part del roster inicial de franquícies al costat de Montreal, Boston, Minnesota i Ottawa
El curs inaugural es jugarà entre gener i finals de maig o principis de juny (en un futur podria abastar des de novembre fins a maig), amb una mini pausa per a la disputa del Mundial Femení de la IIHF, torneig en què diverses integrants dels conjunts de la PWHL participaran amb els seus respectius combinats nacionals.
Com es va arribar fins la PWHL
El 2019 existien dues lligues femenines d’hoquei gel, cap professional, la estatunidenca NWHL i la canadenca CWHL; després del col·lapse d’aquesta última els esdeveniments prendrien diferents derivades fins a arribar avui. Primer les jugadores d’aquesta extinta Canadian Women’s Hockey League, moltes d’elles internacionals amb Canadà, juntament amb les més destacades de la National Women’s Hockey League, la majoria internacionals amb els EUA, decidirien embarcar-se en una croada per crear d’una vegada per totes una la lliga d’hoquei femenina professional del tot.
Així naixeria el sindicat PWHPA, el qual uniria a l’elit de jugadores femenines de Nord-Amèrica, amb la qual cosa se’n desenvoluparia una gira continental (Dream Gap Tour) per a la promoció de l’hoquei femení en general i també per donar visibilitat al seu projecte. Aquest tour visitaria diferents ciutats dins de la geografia nord americana.
Per la seva banda, la NWHL (formada per jugadores menys conegudes) tenia entre cella i cella convertir-se en aquesta lliga professional femenina tan reivindicada, encara que la visió de com fer-ho distava molt de com les integrants del PWHPA creien que s’havia de fer, així sense desitjar-ho, es formarien dos grups de jugadores/executives amb un mateix objectiu però amb camins diferents per recórrer.
El 2021, la NWHL canviaria la seva nomenclatura a PHF (Premier Hockey Federation) a més de millorar les prestacions econòmiques de les seves jugadores, cosa que les jugadores del sindicat PWHPA continuaven veient com a molt insuficient. Fins a l’estiu de 2023 la situació de mantindria similar, el grup de jugadores d’elit (PWHPA) continuaria forjant la seva ruta mentre que la PHF creixia exponencialment amb més franquícies (fins a set) i un nou desemborsament de diners per acostar-se cada cop més a l’objectiu de ser una lliga del tot professional a més d’atractiva per a les jugadores “dissidents”.
Arribats al 30 de juny de 2023 la situació agafaria uns tints del tot diferents i sorprenents, el grup inversor de Mark Walter (amb Billie Jean King pel mig) anunciava la compra de la PHF i el cessament de les seves funcions de forma immediata, moviment que serviria per aclarir el camí a la futura (ara actual) PWHL, sent aquesta última l’única lliga professional femenina d’Amèrica del Nord. Sense més obstacles i amb el camí clar a seguir, jugadores de tots dos “bàndols” passarien a formar part de les plantilles originals de les sis franquícies de la PWHL mitjançant un draft i posterior agència lliure.
Franquícies participants
Les sis franquícies originals, tres als Estats Units i tres al Canadà, encara no disposen de sobrenom i logotip particular, la lliga va decidir (de moment tots els equips són de propietat de la pròpia lliga) que per reforçar primer la marca general de la PWHL disputaran la campanya inaugural només com a PWHL Boston, PWHL New York, PWHL Toronto, PWHL Montreal, PWHL Ottawa i PWHL Minnesota.
Una cosa semblant passarà amb els uniformes, tots els sis conjunts vestiran uns dissenys genèrics i molt similars entre tots. A partir del segon any de competició tot canviarà, els conjunts disposaran de sobrenom, logotip i jerseys diferents entre si.
Els pavellons escollits pels equips per començar el seu camí a la PWHL disten molt entre si, entre alguns utilitzats per franquícies NHL (Minnesota i New York) fins a altres molt més petits i modestos.
Equip | Ciutat | Arena | Capacitat |
---|---|---|---|
Boston | Lowell, Massachusetts | Tsongas Center | 6,003 |
Minnesota | Saint Paul, Minnesota | Xcel Energy Center | 17,954 |
Montreal | Laval, Quebec | Place Bell | 10,062 |
Montreal, Quebec | Verdun Auditorium | 4,114 | |
New York | Bridgeport, Connecticut | Total Mortgage Arena | 8,412 |
Elmont, New York | UBS Arena | 17,255 | |
Ottawa | Ottawa, Ontario | TD Place Arena | 6,500 |
Toronto | Toronto, Ontario | Mattamy Athletic Centre | 3,850 |
Resumint, la PWHL arriba amb la millor de les intencions per assentar-se com la gran lliga professional (del tot) d’hoquei sobre gel femení del món, deixant enrere situacions complicades i polèmiques com les desavinences entre jugadores i el cessament d’operacions forçat de la PHF , avançant mitjanament cap a una competició digna en totes les seves vessants.