Europa a finals dels anys 60 estava immersa en profunds canvis. Molts dels seus països estaven dirigits sota el comunisme, com era el cas de Txecoslovàquia, on comença en aquesta ocasió aquesta història. Stanislav i Franciska un matrimoni establert a Bratislava, regió eslovaca de Txecoslovàquia, van tenir sis fills Vladimir, Bohumil, Marian, Anton, Peter i Eva.
En una regió on l’hoquei gel és gairebé com una religió als nois de la família Stastny no era estrany veure’ls sempre amb un pal d’hoquei. Tot ells van practicar l’hoquei gel a excepció d’Eva, però només Marian, Anton i Peter van destacar jugant en equips júniors. Marian, el més gran dels tres, va ser el primer a signar per l’equip de la seva ciutat l’HC Slovan Bratislava on més tard s’unirien els seus germans Anton i Peter.
De los tres hermanos, Peter fue el que más deslumbró con su increíble hockey
Aviat començarien a destacar els germans Stastny al seu nou club sumant una mitjana de més d’un punt per partit cadascun. Excel·lents patinadors i amb una destresa més que notable amb l’estic els tres germans que des de petits estaven acostumats a jugar junts aviat cridarien l’atenció dels seus compatriotes. Tan populars començaven a ser que ràpidament els van trucar per formar part del combinat nacional. Després de diversos anys jugant com a internacionals, van formar part de l’equip Txecoslovac que jugaria la Canada Cup el 1976 i posteriorment el 1980 els Jocs de Lake Placid on van aconseguir 16 gols en tan sols 6 partits.
Va ser precisament a l’agost de 1980 quan en un torneig que disputava Txecoslovàquia al país veí Àustria, Anton i Peter van decidir “emigrar”. La qualitat dels germans Stastny no havia passat desapercebuda per a molts equips de l’NHL, sobretot pel bon paper ofert als Jocs. Anton i Peter que després de diverses negatives per part dels dirigents del seu país a veure’ls marxar van decidir fer-ho ells mateixos. Peter es va dirigir a l’oficina de correus d’Innsbruck, on es concentrava l’equip nacional, i va fer una trucada a l’altra banda del toll als Quebec Nordiques, equip que l’havien estat temptant amb més interès. L’endemà el president Marcel Aubut i el director de desenvolupament de personal Gilles Lager estaven a Innsbruck i dos dies més tard després de disputar la final del torneig contra la Unió Soviètica, Anton, Peter i la dona d’aquest que estava embarassada van fugir al Canadà mentre el seu germà gran, Marian es quedava per voluntat pròpia a terra.
Després de la desaparició de la WHA (World Hockey Association) Quebec Nordiques va afrontar la seva primera temporada a l’NHL amb una plantilla completament renovada, ja que els seus millors jugadors havien estat traspassats a altres clubs. Així a la temporada 1979/80 l’equip va acabar últim de la Divisió Adams (actual Divisió Nord-est) i l’any següent es va reforçar amb bons jugadors entre ells els dos menors Stastny. Els començaments de Peter i Anton a l’NHL no van ser fàcils, els joves txecs tenien certes dificultats per adaptar-se al joc de la lliga i seguir un ritme de joc tan intens. Tampoc estava ajudant el gran nombre de partits i la quantitat d’hores de vol que suportaven els jugadors als Estats Units. Se’ls retreia que no disparessin prou a porta, però un cop adaptats ja tot va començar a anar com la seda. Peter aconseguiria guanyar fàcilment el Calder Trophy amb 109 punts (39 gols i 70 assistències) mentre el seu germà va ser també dels homes més destacats de l’equip registrant ni més ni menys que 85 punts (39 gols i 46 assistències) ajudant tots dos que els Nordiques es classifiquessin per playoffs.
Aquest any just després de Nadal “Els Stastnys” havien realitzat la setmana més productiva que qualsevol conjunt de germans han tingut a la història de l’NHL. En quatre partits fora de casa aquella setmana, Peter registrava vuit gols i set assistències mentre que Anton aconseguia sis gols i vuit assistències. Als partits contra Vancouver i Washington va ser la primera vegada en la història de l’NHL que uns germans anotaven almenys tres gols cadascun en dos partits consecutius. El seu total de 16 punts (7 gols i 9 assistències) a Washington ha estat el més alt per a qualsevol combinació de germans a la història de l’NHL, superant els 13 punts acumulats pels germans Bentley, Max i Doug, en un partit durant la temporada 1942-43.
“Jo no volia sortir il·legalment, però no tenia cap altra opció.”
Marian Stastny
Marian per la seva banda va patir un any terrible a Txecoslovàquia, que va sol·licitar permís per emigrar, però no va rebre resposta. Com a càstig a la deserció dels seus germans va ser suspès de la selecció nacional, i el seu pare va ser degradat del seu treball com a capatàs en un projecte hidroelèctric. Anton i Peter van trucar en diverses ocasions per telèfon a casa seva, però les converses es van tallar amb freqüència. “La policia sabia tot sobre mi”, deia Marian al que també afegia “Jo no volia sortir il·legalment, però no tenia cap altra opció”. Tal com havia passat feia un any diversos homes dels Nordiques es van desplaçar a Àustria.
Els millors productes dels Nordiques by Fanatics a només un clic de distància.
Marian i la seva dona estaven camí de retrobar-se al Quebec amb els seus germans al cap de pocs dies. La seva deserció igual que la dels seus germans no va ser barata, si un any abans els Nordiques van haver de desemborsar una bona suma de diners perquè més d’un fes els ulls grossos, en aquesta ocasió no seria menys. Els seus germans van desemborsar $30.000 dels que havien guanyat en la seva primera temporada a l’NHL i la franquícia del Quebec també hi va haver d’ajudar per “rescatar” el més gran dels Stastny (es diu que $100.000).
Durant la temporada 1981-82, els tres germans van patinar a la mateixa línia del Quebec i van atemorir amb la seva verticalitat els seus rivals. Aquesta temporada Peter amb 46 gols i 93 assistències, va ser la més productiva de la seva carrera. Sens dubte el més talentós dels Stastny va ser el que més es va beneficiar de jugar amb els seus germans, però Anton i Marian no es van quedar enrere obtenint uns registres que el van fer pujar dins dels millors jugadors de la lliga. Criticats en alguna ocasió per alguns dels seus companys per passar-se el puck només entre ells, Anton va comentar que “Si un company és allà, si tinc temps per mirar i veure on està puc llavors passar-li. Però si jo jugo amb els meus germans, llavors no necessito mirar. Hem jugat plegats durant 10 mesos a l’any durant moltíssims anys. A un altre company he de veure-ho per passar-li, als meus germans no, sé on són.”
Només van jugar quatre temporades junts als Quebec Nordiques fins que Marian va ser traspassat en finalitzar la temporada 1984-85 als Toronto Maple Leafs abans d’acabar la seva carrera a l’HC Sierre de Suïssa. Anton per la seva banda finalitzaria el seu periple als Nordiques a la temporada 1988-89. Posteriorment va jugar a la NLA fins que el 1993 va tornar a l’HC Bratislava on al finalitzar la temporada penjaria els patins. Peter Stastny, el millor dels tres germans el qual va arribar a superar els 100 punts per temporada en set ocasions, deixaria empremta en la història de l’NHL aconseguint a més nombroses fites al llarg de la seva carrera.
Un any després que ho fes el seu germà Anton, Peter abandonaria el Quebec rumb als New Jersey Devils i encara que encara era un jugador notable el seu joc ja estava en decadència. després d’un breu pas per St Louis, Peter també va tornar a casa per jugar a l’HC Slovan Bratislava i finalitzar així la seva carrera. Peter va tenir dos fills, Yan Stastny, que va fer el seu debut a la NHL el 2005-06 amb els Edmonton Oilers i Paul Stastny, que va començar la seva carrera amb els Colorado Avalanche i va tenir una llarga trajectòria a la millor lliga del món.
Et pot interessar…
Cargando ...
