Com bons Original Six, han tingut molt temps i molts partits per poder-se enemistar, agafar-se mania “picar-se” al llarg de la història bàsicament. Per què entenguem quant de profunda és aquesta rivalitat entre canadencs i els de Massachussets, només fa falta donar una dada de quan va començar tot això: 1929.
Si, a més de la trencadissa econòmica que va patir la Borsa d’Estats Units no va portar només una crisis econòmica, ens va brindar l’inici d’una rivalitat històrica entre dos equips que a dia d’avui segueixen sense soportar-se massa. Aquell any, Bruins i Habs es van enfrentar per primera vegada als Playoff, i allà és on va néixer tot. Als primers anys de competició es van anar repartint dues sèries a cadascún, fins que la temporada 1945/46 va donar inici l’era més dominant de Montreal per sobra de Boston.
Ni més ni menys que 18 sèries guanyades pels canadencs als ossos durant més de 40 anys. Una dada, que si ets Bruin, a vegades fa mal, i bastant. Alguns podrien dir que comentem “èpoques en blanc i negre”, però com tot aficionat que viu amb passió una rivalitat tant forta i duradera, aquelles 18 sèries de Playoff perdudes de manera consecutiva contra un rival tant directe, couen com si les haguéssis vist en persona.
Durant aquesta mala rauxa directa contra els Habs, Boston va ser capaç de guanyar l’Stanley del 70 i la del 72, però no va ser fins al 2011 que no torna a aixecar la copa (41 anys després). Si ens posem a repassar el gap de Montreal, també comença a ser sagnant. La seva última Stanley Cup la guanyen al 1993, fa 30 anys. Des de llavors, cap equip canadenc l’ha aixecat. La maledicció perdura i sembla utòpic creure que es trencarà aviat. A les estanteries dels Canadiens hi ha 24 campionats, estem parlant de l’equip més llorejat i amb molta distància amb el segon (un altre equip canadenc) els Toronto Maple Leafs amb 13.
Però si hi ha una temporada que marca la disputa i que brinda un espectacle memorable, és la sèrie a set partits que ens regalen els Bruins i els Canadiens al 1952
Per sort, la rivalitat entre ells no ha desaparegut tot i que ambdós hagin estat lluny (sobretot Montreal) de guanyar. Comentar que al 1986 Boston trenca la rauxa de Montreal entre els seus enfrontaments directes a la post-temporada.
Temporada 1951/52
Els Bruins de Lynn Patrick van perdre davant els Canadiens de l’entrenador que els va ajudar a aixecar tres Stanley Cups; Dick Irvin. Set partits que deixen moltes baralles, molta tensió i comptes pendents que van ajudar a que avui, la rivalitat entre els dos equips hagi tingut tant recorregut.
El capità dels Bruins, Schmidt, va liderar l’equip en aquesta ronda ajudat per Johnny Peirson i Dave Creighton. Mentre que per part dels Habs, Maurice RIchard i Floyd Curry es combinaven per marejar la defensa Bruin. Molt destacable també les actuacions de McNeil sota pals.
La serie semblava que es decantava d’inici cap a Montreal, que col·locava el 2 a 0. Però Boston va mostrar molta fermesa i tenacitat per remuntar i posar-se 2-3 i arribar al sisè partit amb avantatge jugant al Boston Arena. Però aquí és on tot es torça pels ossos ja que Montreal lluitant i fent un joc molt dur, acaba emportant-se el partit a la segona pròrroga. Schmidt i Creighton avançaven a Boston i no va ser fins al final del partit on Montreal gràcies al seu golejador Richard, empatava i portava el partit al temps extra. Allà és on Masnick decantaria la balança a favor dels canadencs.
Al setè partit, Montreal aconseguia guanyar la sèrie amb un altre gol importantíssim de Richard que avançava 2 a 1 als canadencs. Seria Reay qui certificaria la victòria i per tant, l’accés a la final amb un gol en situació d’empty net.
Aquesta imatge va donar la volta al país i es va convertir en una d’aquelles imatges icòniques que perduren a dia d’avui. Pot veure’s l’estat físic en el que van arribar ambdós equips al final de la batalla però amb aquesta encaixada de mans tancaven el conflicte.
Aquella Stanley l’acabaria guanyant Detroit. A la final, acusant molt el cansament i el desgast de la sèrie contra els Bruins, Montreal va cedir per 4 a 0, un sweep de manual davant uns Red Wings abanderats per Ted Lindsay i Gordie Howe, a més de comptar sota pals amb el temut Terry Sawchuk.
Si no heu vist ni llegit res sobre el porter de Detroit hi ha una pel·lícula del 2019 titulada “GOALIE” que relata la seva carrera i els seus problemes personals. Jugador molt temut, segurament el que més a la seva època.
Com a anècdota, destacar que al 1952 es va retransmetre en directe per televisió l’NHL per primera vegada.
En definitiva, tota rivalitat té un origen i l’eliminatòria del 1952 durant la postemporada no va fer més que certificar per a les dècades venidores una de les enemistats més grans dins de l’esport nord-americà, la de Boston amb Montreal.
Et pot interessar…
Cargando ...
