Les rivalitats esportives són una mica intrínsec als esports. És impossible no ser d’un equip i agafar una mica de mania a aquest rival que et guanya constantment. O a aquest equip que comparteix ciutat amb el teu i cada vegada que treballaràs tens el company de feina recordant-te com són de bo i els dolents que sou vosaltres. O al revés, hi ha un plaer especial en poder dir a algú que el teu equip és millor que el teu.
Si parlem de l’ Estat Espanyol, una de les grans rivalitats és la del Reial Madrid i el FC Barcelona. No em posaré intensa, tothom sap la història que tenen aquests dos equips tant a nivell esportiu com geogràfic. Les dues grans ciutats, els nuclis econòmics i polítics, tot lligat a dos equips que han estat lluitant constantment per ser el millor. Ja no sols entre ells, sinó el millor de la Lliga. El millor del món.
Al Canadà passa una mica el mateix amb el seu gran esport, Toronto i Montreal porten una eternitat lluitant per ser els millors, encara que la història és una mica diferent per a ells.
Tot i tenir la premsa sempre a sobre, de ser dels equips que més atenció reben de tot el món, la sensació i realitat, és que no són els millors ni sembla que estiguin a prop seu.
Situació similar en quant a rivalitat entre les institucions (Leafs vs Habs i Barça vs Madrid) però lluny en quant a rendiment esportiu, uns guanyant alguna cosa gairebé cada any i els altres allargant les seves respectives sequeres
Només cal veure l’últim any que tots dos han guanyat l’Stanley Cup -Montreal al 93, Toronto al 67- per fer-se una mica a la idea de la situació en què es troben. Han tingut moments en l’última dècada que sembla que han vorejat lluitar amb els millors, Montreal va jugar la final de l’Stanley Cup el 2021, però fa la sensació que va ser per casualitat. No es pot vendre una rivalitat de guanyadors quan és difícil veure’ls més enllà de la primera ronda de playoffs.
Per ser dues de les ciutats que més diners mouen i que tenen la premsa sempre a sobre, no han donat cap alegria als seus seguidors. I encara que la derrota també produeix molta informació: és innegable veure com el fracàs d’aquests equips produeix encara més repercussió als mitjans de comunicació, una rivalitat de debò per lluitar per ser els millors, milloraria l’estatus de l’NHL entre les grans lligues.
Diferències clares entre l’NHL i La Liga
Les comparatives són odioses i les situacions són completament diferents, però no m’imagino una situació així a Espanya. No m’imagino La Liga actualment amb dos dels seus equips capdavanters no lluitant constantment per ser millor que l’altre.
Perquè a Espanya quan no és un és l’altre. L’època al voltant dels 2005 quan el Barça era un equip imparable, el Reial Madrid lluitava per fer-li una mica d’ombra a La Lliga, encara que fos per aparèixer momentàniament als mitjans de comunicació (preguntin-li a algun madridista la felicitat del Tamudazo). Un no era el millor, però tot i així la baralla entre ells, la rivalitat seguia viva. Tot i que hi ha hagut moments que el nivell no ha estat heterogeni, la lluita entre ells ha estat la mateixa. L’aficionat culer sempre pendent del madridista i viceversa
Són una relació tòxica que no poden viure l’un sense l’altre. I si a un li va tan malament com no competir a dalt de tot, l’altre el trobaria a faltar.
A l’NHL no fa aquesta sensació.
Potser pel format de playoffs, perquè els equips fluctuen molt més de nivell a causa del sistema de draft, però per més que la premsa intenti fer una gran rivalitat entre Montreal i Toronto, la sensació que s’odien de vegades no és tan palpable. Si no baralles per guanyar en algun moment i ser el millor de tot, és complicat crear aquestes rivalitats tan èpiques com de vegades dóna el futbol.
L’NHL creua els dits per tornar a comptar amb els dos conjunts canadencs lluitant entre ells per alguna cosa més que l’honor, també per l’Stanley Cup
L’NHL necessita un parell de temporades en què Toronto i Montreal barallin de debò pel primer lloc de la seva divisió. Que tinguin opcions reals -els Leafs estan en aquest camí, però amb els Habs és enrevessat de veure’ls- de lluitar per l’Stanley Cup en una possible final de Conferència.
Si els mitjans de comunicació ja venen els seus partits com el millor de la temporada –que no solen ser-ho– és fàcil fantasejar i pensar com seria la història si fossin un Reial Madrid i un Barça. Sempre lluitant per guanyar i avergonyir l’altre i ser els millors de tota la lliga.
Et pot interessar…
Cargando ...
